Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 25 de setembre de 2014

Mentha spicata L.


NOMS: Menta. Herba sana. Albarsana. Menta de bou. Castellà: Hortelana. Hierbabuena. Sándalo. Yerba buena. Gallego: Amenta. Hortelan. Zizimbre.  Èuscara: Menda. Bataná. Portuguès: Mentastro. Hortelâ. Hortelâ-das-cozinhas. Italià: Menta romana. Francès: Menthe en grappe, Menthe en épi, Menthe verte. Anglès: Garden Mint. Spear Mint. Alemany: Ähren-Minze. Neerlandès: Aarmunt. Grec: Δυόσμος. Φλισκούνι.

Flors en espigues terminals
SINÒNIMS: Mentha viridis (L.) L.
Observacions: Espècie cultivada que s’hibrida amb facilitat donant mentes estèrils però que es reprodueixen molt bé vegetativament. Aquesta facilitat d’hibridació dificulta enormement la identificació de les espècies.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

Herba rizomatosa de tiges quadangulars
HÀBITAT: Introduïda. Cultivada a jardins i de vegades subespontània. Al País Valencià fins els 400 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba rizomatosa amb tiges quadrangulars erectes que poden fer un metre d’alçada, sense pèls, que desprèn una forta olor a menta.

Fulles oposades molt flairoses
Fulles oposades sèssils o amb curt pecíol, de ovades a lanceolades amb la part més ampla del limbe pròxim a la base, marge serrat, rugosa per l’anvers i nerviació molt marcada pel revers

Flor bilabiada amb quatre lòbuls
Flors en inflorescències espiciformes terminals, amb flors blanques o rosades. Calze glabre amb cinc dents. Corol·la bilabiada amb quatre lòbuls, el superior escotat i el inferior més gran que els laterals. Androceu amb estams d’anteres morades que sobresurten de la corol·la. Gineceu amb estigma bífid. Floreix de juliol a octubre.

El fruit és una núcula bruna
Fruit en núcula el·lipsoide de color bru

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La menta més utilitzada per a fer infusions i licors és la Mentha x piperita, un híbrid entre Mentha Aquatica i Mentha Spicata, que es reprodueix exclusivament per esqueixos i rizomes.

USOS I PROPIETATS: E n medicina popular s’empra la infusió de les fulles com carminativa, antisèptica, analgèsica, antiinflamatòria i estimulant. El ungüent fet amb fulles de menta s’aplica a ferides i cremades, sobre el front per alleugerar el mal de cap i sobre el pit com expectorant. Estudis recents han demostrat que té propietats antiandrogèniques que redueixen el nivell de testosterona a la sang, pel que es pot emprar en tractaments lleus d’hirsutisme en les dones.
L’aroma de l’herba sana és un dels més utilitzats per als caramels, xicles, gelats i en rebosteria. Per adobar amanides, sopes i carns de caça i de corder, per aromatitzar l’olla i, en infusió amb el te, el conegut com te morú. Recentment es fa servir per aromatitzar un dels còctels més populars: el “mojito cubano”. 
Les mentes plantades al jardí repelen formigues, arnes, mosques i altres insectes.

Estams i pistil exserts
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric, Mentha, deriva del grec “Mínthe, -es” la nimfa que va nàixer al riu Cocito, el riu de la lamentació, amada d’Hades, per la qual cosa Persèfone, l’esposa del déu Hades, gelosa d’aquesta aventura amorosa, va convertir la nimfa Mintha en la planta que du el seu nom en grec.
L’epítet específic spicata deriva del llatí "spica" que significa espiga, per la forma de la inflorescència.
Carlemany nomena l’herba sana a l’ordre Capitulare de villis vel curtis imperii on indica als seus vilans una llista de plantes a conrear als seus camps, per les seus propietats medicinals.  
Un dels híbrids denominat sàndal de jardí ja es conreava, pareix ser, a l’Egipte dels darrers períodes dinàstics.
Mentha spicata va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 576. 1753

Família Labiatae (Lamiaceae)


1 comentari:

  1. Sempre tinc una o dues plantes d'aquesta menta, que jo anomemo "hierbabuena", per afaxir a els pltas o per fer-me una infusió.
    Molt bonicas les fotografías, Manel!
    Un petonet.

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...