Phragmites australis (Cav.) Trin.

NOMS: Canya borda. Canyet. Canyís. Càrritx. Senill. Senís. Xisca. Castellà : Cañiza. Carrizo. Cañavera. Cañete. Gallego: Canaveira. Canibela. Èuscara: Lezca arrunta. Occità: Canavèra, Canèu, Canòta, Senilh. Portuguès: Carriço-dos-ribeiros. Canisso. Italià: Cannuccia d'acqua. Cannuccia di palude. Francès: Roseau, Roseau commun, Roseau à balais. Anglès: Common reed. Reedgrass. Alemany: Schilfrohr. Schilf. Neerlandès: Riet. Grec: Αγριοκάλαμο. Καλάμι.

Espiguetes comprimides amb 2-10 flors

SINÒNIMS: Phragmites communis Trin.;  Arundo australis Cav.

Observacions: Dues subespècies: la subsp. australis més petita (d'un a 3 m), amb una panícula de 10 a 30 cm, violàcia i dreta. És de caràcter general i força comuna a tot el territori.
La la subsp. chrysanthus és una planta més alta (de 3 a 6 m), amb una panícula més llarga (fins de 50 cm), bruna o groguenca i una mica penjant. És de caràcter més marítim i només es troba a la costa, fins als 150 m d’altitud.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

Es reprodueix amb faciliat mitjançant els potents rizomes

HÀBITAT: Phragmition. Vores de rius i torrents, llocs humits. Fins els 1300 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable. Helòfit: són aquelles espècies vivaces que dins de l'aigua tenen les arrels i la base de la tija, mentre que la resta de la planta es troba en posició aèria.

DESCRIPCIÓ: Gramínia rizomatosa que fa fins 3 metres d’alçada amb tiges anuals, les canyes buides per dins i massisses als nusos, no lignificades, més febles i primes (0,5-1,2 cm de diàmetre) que la canya comú (Arundo donax) que les fa robustes i de fins 6 metres.

Fulles llargues amb el marge aspre

Fulles llargues, llargament acuminades, més estretes que la canya comú i aspres al marge, amb lígula de pèls curts i iguals. Les beines foliars cobreixen els nusos de les tiges.

Flors amb tres estams i dos estigmes plomosos

Flors en panícules apicals molt ramificades, amples i sedoses, d’un color violaci o bru. Espiguetes pedicel·lades i comprimides, amb 2 a 10 flors, de les quals la inferior és masculina o estèril i les altres hermafrodites. Totes amb llargs cilis. Glumes més curtes que les flors. Androceu amb tres estams d’anteres grogues amb les teques formant una “X” que vibra al vent. Gineceu súper d’ovari glabre acabat en dos estigmes plomosos. Floreix de juliol a setembre.

Fruit en cariopsi oblonga i un poc comprimida.

Inflorescències en panícula molt ramificada

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les gramínies representen un 20% de la superfície verda del planeta i el canyís és la més estesa de totes les gramínies, que apareix a tots els indrets on hi ha una capa freàtica alta, sent un potent colonitzador de terrenys abandonats i inundats, que només defuig les contrades seques i desèrtiques.

USOS I PROPIETATS: El rizoma s’empra en medicina popular perquè és sudorífic i diürètic. Els brots tendres són comestibles.
La tija té diverses aplicacions en l'economia domèstica i antigament s'emprava per fer-ne paper.

També s'usa per fer cistelles, estores i coberts, sostres o hivernacles. La típica barraca valenciana emprava el canyís per al sostre.

Es fa servir per restauracions ambientals de zones humides i depuració d’aigües residuals, doncs el canyís juga un paper molt important per a fixar les riberes i per a depurar les aigües, funcionant com un filtre natural.

Lígula de pèls curts i iguals

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El genèric Phragmites deriva del grec "phragma, tos" que significa tanca, palissada.

L’epítet específic australis deriva de "áuster" austre, el vent del sud, de la regió meridional.

 El calendari celta compta els mesos de 28 dies, que és el període lunar, i anys de tretze mesos, i en lloc de noms con gener, febrer, etc, utilitza noms de plantes com a referència per mesurar el temps. El més 12 celta, del 28 d’octubre al 24 de novembre del nostre calendari, està dedicat al Phragmites australis i rep el nom de “Ngetal” que és el nom del canyís en celta.

A Iran i altres països propers amb la seva tija se'n fa una mena de flauta anomenada ney.

Phragmites australis fou descrita per (Cav.) Trin. ex Steud. i publicada en Nomenclator Botanicus. Editio secunda 1: 143. 1840.

Família Gramineae (Poaceae)