Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 14 de setembre de 2015

Cucumis melo var. flexuosus (L.) Naudin.


NOMS: Anficossera. Anficòs. Alficòs. Alpicòs. Meló serp. Castellà: Alficoz. Cohombro. Portuguès: Melão-serpentino. Francès: Melon serpent, Concombre serpent, Concombre flexueux. Italià: Cocomero di Turchia, Cocomero serpentino, Cocomero torto, Popone serpentino. Anglès: Armenian Cucumber. Serpent cucumber. Alemany: Schlangengurke. Schlangenmelone.

Flors axil·lars solitàries
SINÒNIMS: Cucumis flexuosus Linn.

DISTRIBUCIÓ: Cultivat al territori Diànic (País Valencià) i Múrcia.

HÀBITAT: Cultivat als horts de clima mediterrani, amb clima temperat i humit, a ple sol.

Planta de tiges reptants
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba monoica reptant amb llargues tiges carnoses i cobertes de pèls simples, amb nusos on es desenvolupen les fulles, els circells i les flors.

Fulles amb llarg pecíol
Fulles arrodonides o cordiformes de marge lleument lobulat i denticulat

Flors de corol·la groga
Flors petites, que surten solitàries a les axil·les de les fulles; masculines i femenines a la mateixa planta (monoica). Calze tubular acabat en cinc apèndix filiformes de la mateixa longitud que el tub, tot cobert de pèls. Corol·la de color groc formada per cinc pètals soldats a la base.

Fruit en pepònide allargada
Fruit en pepònide comestible allargat (pot arribar al metre de llarg), de color verd clar, cilíndric, solcat, corbat, semblant a una serp.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La taxonomia reconeix categories o grups fins al nivell de varietat botànica. No obstant això, en la producció de cultius i molt especialment en l'horticultura, s'identifiquen les formes cultivades d'una espècie com a varietat cultivada, cultivar o varietat hortícola, per a referir-se a poblacions dins d'una determinada espècie que posseeixen una o més característiques productives particulars. Esta denominació, que no té una validesa o base natural taxonòmica, té una gran importància pràctica per a la producció de cultius hortícoles, ja que permet identificar i seleccionar les poblacions més adequades a certes condicions. Hi ha moltes varietats cultivades o cultivars en cada una de les distintes espècies hortícoles. És més, en diverses fonts s'identifica fins a nivell de clons, híbrids, línies i altres categories inferiors a espècie, les que definitivament tenen una connotació menys significativa, referida a alguna característica molt puntual o a la modalitat en què eixa població de l'espècie va ser obtinguda.


USOS I PROPIETATS: Aquesta hortalissa conté vitamina C, calci, magnesi i potassi, i s’empra com crema hidratant, i per cremades lleus o abrasions. A més les flors s’utilitzen per combatre problemes estomacals, l’arrel és diürètica i provoca el vòmit (emètic)
Tot i que el seu cultiu i consum està en recessió a les nostres terres, es menja en amanida, doncs té la pell molt fina i no amarga, però a l’orient mitjà es consumeix cuit, adobat, en escabetx o en salmorra.

  

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Cucumis deriva del grec “kykyon” que significa cogombre. L’epítet específic melo ve del llatí “melo, melonis” meló. El seu nom comú deriva de l’àrab “al-faqqós” que era el nom que rebia en terres àrabs.
És una varietat de meló, no de cogombre (Cucumis sativus), tot i que se’l coneix també com cogombre alacantí o, simplement, cogombre.
L’expressió “tros d’anficòs” s’empra com ximple, talòs, bajoc: “Vine ací, tros d’alficòs, / vine ací, no me s’amosques, / ahuixat totes les mosques / que’t bolen per dins del cos”. També com una metàfora degradant, per indicar que un val poc, o és poca cosa: “Però, tros d’alficòs..., quina llàbia tens tu per a dirigir-te a una xica” (Martí Mestre, J.,  Diccionari històric del valencià col·loquial: Segles XVII, XVIII i XIX, PUV),

Família Cucurbitaceae


Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...