Amaranthus viridis L.

NOMS: Amarant gràcil, Blet, Blet verd. Soca roja. Castellà: amaranto verde, bledo verde, bleo, moco de pavo. Portugués: Bredos, Cururu. Francès: Amarante verte. Anglès: Slender Amaranth. Alemany: Grüner Fuchsschwanz.

Inflorescències en espicastres terminals

SINÒNIMS: Amaranthus gracilis Poir.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional (introduïda, procedeix d’Amèrica Central)

HÀBITAT: Chenopodietalia muralis. Ruderal. Viu en llocs alterats, com vores de camins, escombraries, habitatges abandonats o escocells.

Herba de tiges erectes

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba introduïda, de tiges erectes, sovint rogenques, que ultrapassa el mig metre d’alçada

Fulles amb una línia blanquinosa

Fulles alternes, peciolades, enteres, de base cuneada, ovat-lanceolades, quasi triangulars, glabres o amb pilositat molt laxa, sovint amb una línia blanquinosa transversal

Flors trímeres unisexuals

Flors en inflorescències primes i llargues, en espicastres terminals, que sobresurten per damunt de la planta. Flors unisexuals però els dos sexes a la mateixa planta (monoica), trímeres, amb bràctees molt petites i no punxents (el que la diferencia de l’Amaranthus retroflexus),tèpals lanceolats d’àpex agut. Androceu amb els estams més curts que el periant. Gineceu  amb tres estigmes. Floreix de juny a octubre.

Fruit en càpsula ovoide i rugosa

Fruit en càpsula ovoide, rugosa, indehiscent, amb una sola llavor de color negre

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’espicastre és el terme botànic que designa la inflorescència formada per verticil·lastres molt pròxims, per exemple la de la menta borda (Mentha suaveolens).

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra com depurativa, diürètica i emmenagoga, per alleugerar les inflamacions de la bufeta i els dolors reumàtics.

Amaranthus viridis es fa servir com planta comestible a diferents llocs, com ara al nord-est de l'Índia, a l'estat de Manipur, i també a Kerala. A Grècia es serveix bullit i amb oli d'oliva i llimona, i rep el nom de vlita (βλήτα), i també es consumeix en algunes zones africanes con Congo, Gabon o Nigèria, on es conrea per l’alimentació, per fomentar el desenvolupament sostenible i per protegir el sòl.  

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Amaranthus ve del grec “amarántos, -ton”  que significa immarcescible (format per "α-" alfa, prefix privatiu, i "μαραίνω maráino" marcit).

L’epítet específic viridis ve del llatí “viridis, -e” verd, degut a que fins les flors són verdes.

La planta és rica en calci i ferro i és una bona font de vitamines B i C. És carn de bon bestiar, i s'utilitza amb fins medicinals i per a la fabricació de sabó però, curiosament, és verinós per als porcs.

Amaranthus viridis va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum, Editio Secunda 2: 1405. 1763.

Família Amaranthaceae