Epilobium parviflorum Schreber

NOMS: Epilobi de flor petita, Epilobi parviflor, Herba de sant Antoni. Castellà: Adelfilla, Epilobio, Mastranzo. Èuscara: Auxina hila. Italià: Garofanino minore. Francès: Épilobe à petites fleurs, Épilobe-mollet. Anglès: Hairy Willowherb. Hoary Willowherb. Small-flowered hairy Willowherb. Alemany: Bach-Weidenröschen. Kleinblütiges Weidenröschen. Neerlandès: Viltige Basterdwederik.

Inflorescències en raïm

SINÒNIMS: Epilobium mutabile Boiss. & Reut.

DISTRIBUCIÓ:  Present per quasi  tota la Península Ibèrica i en les Balears.

HÀBITAT: Molinio-Holoschoenion. Herbassars humits i vores de sèquies i rierols, sobre sòl eutròfic. Fins els 1400 metres d'altitud.

Herba que pot arribar al metre d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen. Altres vegades es comporta com Camèfit, és a dir, que les seues parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba que pot arribar fins a 1 metre d’alçada, amb pèls a les tiges erectes o ascendents, ramificades a la part superior.

Fulles més amples a la meitat inferior

Fulles oposades en la mitat basal, sovint alternes al terç superior, amb pecíol molt curt, estretament ovades, o linear-lanceolades, amb l’amplada màxima a la meitat inferior, amb nervis secundaris marcats, mes o menys peloses i amb el marge denticulat. Els exemplars de menys de 30 cm solen tindre un aspecte quelcom diferent a causa del predomini de fulles caulinars inferiors amples, d'espatulades a el·liptic-ovades i gradualment atenuades en pecíol.

La flor té un hipant llarg i estret

Flors disposades en inflorescències en raïm, amb flors actinomorfes, hermafrodites i tetràmeres. Calze inclòs l'hipant, amb pèls. Corol·la amb  pètals  escotats d’uns 2 mm, rosats o violacis. Androceu amb 8 estams. Gineceu d’ovari ínfer, amb estigma dividit en quatre lòbuls en creu. Floreix a l’estiu, de juny a setembre

Fruit en càpsula allargada

Fruit en càpsula allargada, glabrescent als nervis, la resta pelós, que s’obri en quatre valves per deixar sortir les llavors arrodonides papil·loses proveïdes de plomall de pèls blancs a l’àpex.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’Hipant (del grec “ύπό hipo” sota, i “άνθος antos” flor) és el receptacle còncau de les flors amb ovari ínfer sobre el qual aparentment naixen el calze, la corol·la i els estams.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra la summitat florida per que té propietats astringents i emol·lients i diürètiques. S’usa per a tractar la diarrees, gastroenteritis, prostatitis i també s'ha usat contra la gingivitis i faringitis.

Estudis científics recents han comprovat l'acció farmacològica d'aquesta valuosa planta que conté una important quantitat de compostos polifenólicos, dins dels quals es destaquen els flavonoides .

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Epilobium deriva de la combinació de tres veus gregues: “epi” a sobre, damunt; “lobós, -ou” lòbuls, tall poc profund; i “íon, -ou” violeta. Aquest nom el va prendre Linné de Dilleni, qui diu: “significat enim (quasi íon epì lóbou) violam aut florem speciosum super siliquam nascentem”, pels vistosos pètals color violeta inserits a sobre de l’hipant.

L’epítet específic parviflorum deriva del llatí “parva” que significa petit, en referència a les flors tan menudes.

Família Onagraceae