Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

diumenge, 14 de febrer de 2016

Pancratium maritimum L.

NOMS: Assutzena d'arenal. Lliri d'arenal. Lliri de mar. Castellà : Amor mío. Azucena marina. Nardo marino. Gallego: Cebola do mar. Cebola das gaivotas. Èuscara: Akara. Portuguès: Narciso-das-areias. Italià: Giglio marino.  Francès: Lis de mer, Lis des sables, Lis maritime. Anglès: Sand lily, Sea daffodil, Sea lily, Sea pancratium. Alemany: Strand-Pankrazlilie. Neerlandès:  Strandnarcis. Grec: Παγκράτιο το παράλιο. Θαλασσόκρινος. Κρίνος της Άμμου

Androceu amb sis estams exserts
SINÒNIMS: Pancratium carolinianum L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània i Atlàntica.

HÀBITAT: Ammophilion arundinaceae. A sobre de l’arena en arenals marítims i sistemes dunars. Fins els 10 metres d’altitud. Aquests exemplars de la platja de Tavernes de la Valldigna.

Creixen arenals marítims
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta bulbosa, de fins dos pams d’alçada.

Fulles planes, allargades, consistents, cargolades en espiral, de fins mig metre de llarg i color verd glauc, que surten directament del bulb a la tardor però a l’antesi ja són seques.

Corol·la en forma d'embut acabat en dotze dents triangulars
Flors en umbel·la al cim d’una tija florífera comprimida, grans, amb dues bràctees basals membranoses, amb el periant format per un tub estret de 5-8 cm que s’obri com un embut i acaba en 12 dents triangulars; sis tèpals o segments linears. L’androceu consta de sis estams exserts amb els filaments soldats a la corol·la, de manera que només surt un curt filament lliure entre cada dues dents. Gineceu d’ovari el·lipsoide amb un llarg estil acabat en estigma capitat. Les flors s’obrin durant un sol dia, per la vesprada, desprenent un agradable aroma. Floreix de maig a setembre.

Fruit en càpsula
Fruit en càpsula globosa amb tres lòculs d’on surten les llavors negres com el carbó.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie de lliri de mar només por ser fertilitzada per pol·linització creuada, és a dir, que cada flors és capaç de reconèixer el seu propi pol·len i el rebutja, no hi és receptiu, acceptant, però, el pol·len d’altres plantes.

Llavors negres
USOS I PROPIETATS: Tot i que són tòxics els bulbs s’han emprat en medicina popular com a porgant i tònic cardíac, però el contingut en heteròsids cardiotònics fan que la seua utilització siga molt perillosa.

Flors en umbel·la amb dues bràctees membranoses
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Pancratium deriva del grec "παν pan" tot i "κρατυς cratys" potent, possiblement per la capacitat de la planta de viure en les condicions extremes de la sorra seca i salobre, o per les suposades virtuts medicinals. L’epítet específic maritimum ve del llatí “maritimus, -a, -um” marítim, marí, perquè només apareix en els arenals en zones de costa.

Planta protegida al Catàleg Balear d’espècies vegetals amenaçades, i al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya. La bellesa i la fragància de les seues flors fa que gent les tallen i se les emporten, posant així en perill l’espècie en llocs de tan fràgil equilibri ecològic com són els arenals i els sistemes dunars.

Pancratium maritimum va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum, 1: 290, 1753.

Família Amaryllidaceae

1 comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...