Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

divendres, 5 de febrer de 2016

Phellodon tomentosus (L.) Banker

NOMS:  Castellà: Hidno tomentoso. Hidno zonado del alcornoque. Francès: Hydne tomenteux. Anglès: Zoned Phellodon. Zoned cork hydnum. Woolly Tooth. Alemany: Becherförmiger, Duftstacheling, Dennestekelzwam.

Els capells tendeixen a fusionar-se
SINÒNIMS: Hydnum tomentosum L.

DISTRIBUCIÓ: Es troba per Europa, Àsia i Amèrica del Nord

HÀBITAT: Surt al final de l’estiu i la tardor als pinars, en la molsa, diversos individus amb els barrets concrescents

Zones concèntriques amb el marge blanquinós
DESCRIPCIÓ: Capell, barret o píleu de 2 a 5 cm de diàmetre, circular, deprimit o amb forma d’embut, de color bru a blanquinós, amb zones circulars concèntriques de més obscur al centre a més clar en la part exterior que és vellutada. Tenen tendència a fusionar-se els capells.

Himeni d’agullons curts (1-2 mm.) decurrents, de color gris blanquinós primer i marró grisenc després.

Peu o estípit molt curt, i de vegades sèssil, llis o un poc fibril·lós, de color marró clar o fosc, normalment central

Carn prima i coriàcia de color marró, de gust picant

Himeni format per curts agullons decurrents
COMESTIBILITAT: Sense valor culinari. No és comestible per la carn corretjosa.
Pot confondre’s amb Phellodon niger però aquest és més gran i té un color gris terrós, porpra-negre i gris al marge.

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Als bolets els himenis, a la part inferior del capell des del peu fins al marge, poden tindre diferents aspectes: Làmines com el bolet més conegut i més buscat, el rovelló, que a La Costera coneguem com pebràs (Lactarius sanguifluus); Tubs amb un orifici per on surten les espores, com el bolet de pi, que nosaltres anomenem fong, (Suillus granulatus); amb plecs com el bolet flabel·lat (Tapinella panuoides); o amb agullons com el picornell (Hydnum repandum) o aquest mateix Phellodon tomentosus.

Carn minsa i coriàcia de color marró
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Phellodon deriva del grec "phellós" suro, i  del grec jònic "odón" dent, és a dir, amb espines o dents amb consistència de suro. L’epítet específic tomentosus és una paraula llatina que significa esponjós, vellutat, per la cutícula.

Va ser descrit en primer lloc com Hydnum tomentosum per Carles Linné en 1753, i va ser transferit al gènere Phellodon per Howard James Banquer en 1906.

Família Bankeraceae


Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...