Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimarts, 23 de febrer de 2016

Pisolithus arhizus (Scop.) Rauschert

NOMS: Cudol polsós. Pota de cavall bruna. Castellà: Maza tintorera. Pisolito tintóreo. Èuscara: Astaputz tintatzaile. Angles: Bohemian truffle. Horse dung fungus. Dyemaker's Puffball. Alemany: Gemeiner Erbsenstreuling.

Surt a les primaveres plujoses i a la tardor
SINÒNIMS: Lycoperdon arrizon Scop.; Pisolithus tinctorius (Pers.) Coker et Couch.

HÀBITAT: Surt a la primavera i la tardor, mig soterrat en sòls sorrencs, en camps de conreu, vores de camins i clarianes de pinars o boscs de tot tipus. Aquest de la partida de les Fontanelles de Vallada

Peridi rugós de color marró groguenc
DESCRIPCIÓ: Carpòfor de 5-15 cm, globós o piriforme que recorda una maça. El peridi és rugós, de color marró groguenc que al madurar es trenca en plaques poligonals per soltar les espores. La gleva o himeni està formada per molts alvèols globosos disposats en capes ben diferenciades: la capa inferior l’ocupen els immadurs, de color groc, la mitjana té un color marró obscur i la superior de color terrós, molt pulverulenta. El peu quasi no existeix. La carn té olor fúngic agradable i sabor dèbil.

Alvèols globosos disposats en capes diferenciades
COMESTIBILITAT: Sense valor culinari. Abans de madurar s’empra com a tint color xocolata en salses per a plats de caça.

De jove pot confondre’s amb alguna espècie del gènere Scleroderma.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Pisolithus deriva del grec "písos" pèsol, i "líthos" pedra, és a dir, pedra amb pèsols, en referència als peridíols o alvèols multicolors de la gleva, envoltats pel peridi que sembla una pedra. L’epítet específic arhizus està format pel prefix privatiu grec "α- a-" sense, i “ῥίζα rhiza” arrel, és a dir, sense arrel.

S’empra en repoblacions forestals per micorizar pins i altres espècies, per millorar la seua productivitat, doncs enriqueix sòls pobres.

S’extrau un tint per a la roba molt fort amb una ampla gama de colors càlids, des del groc obscur al marró obscur xocolata, depenent de l’edat de l’exemplar i de la combinació amb els minerals de l’aigua del tint. 

Al madurar es trenca per alliberar les espores al vent
CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Els fongs, com que no tenen clorofil·la ni pigments foto o quimiosintètics, han de relacionar-se amb altres sers vius per a sobreviure buscant els nutrients orgànics, doncs han d'obtindre el carboni necessari per a constituir els seus teixits a partir de substàncies orgàniques, ja siguen vives o mortes.

Bàsicament els fongs es divideixen en sapròfits, que s’alimenten de matèria morta o en descomposició; paràsits, que colonitzen animals, vegetals o altres fongs i viuen a costa d’ells provocant malalties o inclús la mort; o en simbiosi, com aquests Pisolithus, que viuen establint una relació simbiòtica mitjançant la qual el fong obté l’excés de sucres de reserva del vegetal, bàsicament midó, i a canvi uneix el seu miceli a les arrels augmentant significativament l’aparell radical del vegetal.

Família Sclerodermataceae


Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

1 comentari:

  1. Tindrá bon sabor però es una mica lleig! en canvi les teves fotos son molt maques, ben fetes.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...