Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 2 de maig de 2016

Taraxacum laevigatum (Willd.) DC.

NOMS: Lletsó menut. Castellà: Diente de león. Francès: Pissenlit lisse. Pissenlit à feuilles lisses. Anglès: red-seeded dandelion. Alemany: Rotfrüchtiger Löwenzah. Sandlöwenzahn.

Flors en capítols solitaris
SINÒNIMS: Taraxacum erythrospermum Andrz. ex Besser;  Taraxacum stenospermum Sennen 

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Thero-Brachypodietea. Creix a les vores dels camins i en camps abandonats.fins els 1400 metres d’altitud.

Una roseta basal d'on surten les tiges floríferes
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herbàcia acaule amb totes les fulles en una roseta basal d’on surten les tiges floríferes fistuloses, que arriben al pam d’alçada, a l’àpex de les quals surten els capítols solitaris.

Fulles pinnatisectes runcinades
Fulles en roseta basal, profundament dividides (pinnatisectes), runcinades, amb lacínies desiguals

Flors amb lígula groga
Flors en capítols solitaris a l’àpex de robusts peduncles de menys d’un pam d’alçada. Involucre amb bràctees externes amb un estret marge membranós i recorbades cap a fora. Les internes més llargues, lanceolades, generalment amb una petita banya a l’àpex. Flors ligulades de color groc, les exteriors amb banda abaxial grisosa. Floreix de març a juliol

Fruit en aqueni vermell
Fruit en aqueni rogenc, muricat a la part superior, amb papus blanc.

Bràctees exteriors recorbades cap avall
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Des del punt de vista evolutiu, les compostes són el grup més avançat dins de les dicotiledònies. En comptes d’acumular midó, com a substància de reserva, acumulen inulina, i són capaces de sintetitzar combinacions de substàncies químiques que són tòxiques o desagradables per als herbívors. El gènere Senecio, amb espècies com el xenixell (Senecio vulgaris), és el més diversificat de la família, i conté un tipus d’alcaloide que fa que els animals el rebutgen sistemàticament.

Bràctees involucrals amb una petita banya a l'àpex
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Taraxacum és un nom llatinitzat que deriva de l’àrab “tharakhchakon”, o del grec “tarraxos”, que designa algunes plantes del gènere. L’epítet específic laevigatum ve del llatí "levigo" suau, polit, llis, segurament per les suaus fulles. Alguns autors opinen que el nom específic és poc precís, i proposen erythrospermum, que deriva del grec “ἐρυθρός erythrós” ros i “σπέρμα spérma” llavor, és a dir, amb llavors vermelles.

Espècie protegida, inclosa a l’anex I del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, Resolució AAM/732/2015, de 9 d'abril.

Família Compositae (Asteraceae)

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...