Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

diumenge, 29 de maig del 2016

Astragalus hamosus L.

NOMS: Astràgal hamós. Castellà : Anzuelos. Hedisaro. Securidaca menor. Francès: Astragale à gousses en hameçon. Portuguès: Erva de Sam Laurenço. Italià: Astragalo falciforme. Anglès: Southern Milk-vetch. Alemany: Hakenfrüchtiger Tragant.

Inflorescències en raïm a l'extrem d'un llarg peduncle
SINÒNIMS: Astragalus paui Pau

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània i iranoturaniana

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Creix en camps de secà i prats terofítics. Fins els 1200 metres d’altitud.

Herba ramificada amb tiges arran de terra
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual ramificada des de la base, de tiges de fins mig metre, amb molts pèls i aplicades al terra

Fulles imparipinnades amb 7-13 parells de folíols
Fulles de distribució alterna, imparipinnades, compostes per 7-13 parells de folíols i un de sol a l’àpex, obovats, enters, glabres per l’anvers i pilosos per revers. Estípules acuminades que abracen la tija.

Flor papilionada amb l'estendard més llarg que la carena i les ales
Flors en raïm a l’extrem del peduncle. Calze campanulat i cobert de pèls blancs i negres amb cinc dents linears iguals, persistents a la fructificació. Corol·la groguenca, amb l’estendard més llarg que les ales i la carena. Androceu diadelf amb nou estams soldats i un de sol. Gineceu d’ovari súper amb estil arquejat i estigma capitat. Floreix a la primavera, entre abril i juny.

Fruit inconfusible i característic de l'espècie
Fruit en llegum de secció circular amb la beina molt corbada, pareguda a un ham de pescar

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El llegum és un fruit dehiscent, és a dir, que s’obri de manera natural, separant-se en dues peces o valves. És el fruit característic, en les diferents formes de cada espècie, de les lleguminoses o fabàcies.

USOS I PROPIETATS: Té propietats medicinals com laxant, galactagog i emol·lient, tot i que no s’ha emprat tradicionalment. 


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Astragalus, deriva del grec “ἀστράγαλοϛ astrágalos” astràgal, nom ja citat per Plini per definir una lleguminosa, pot ser per la forma de les llavors que semblen l’os del mateix nom que grecs i romans usaven per al joc dels daus. Altres autor defenen que el nom deriva de “αστήρ astér” astre, i de “γάλα gála” llet, per la forma i el color de la flor i per què les cabres que s’alimentaven d’aquesta planta augmentaven la producció de llet. L’epítet específic hamosus ve del llatí “hamus” ganxo, és a dir, amb ganxos, per la forma dels fruits.

Astragalus hamosus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 758. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...