Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimarts, 9 d’agost de 2016

Phoenix dactylifera L.

NOMS: Datiler. Palmer. Palmera. Castellà : Palma. Palma de dátiles. Palmera datilera. Italià: Palma de datteri. Dattero. Dattolo. Francès: Palmier-dattier. Dattier. Anglès: Date-palm. Grec: Χουρμάδα. Τατάλια. Φοίνιξ δακτυλοφόρος.

Cultivada com ornamental
SINÒNIMS: Palma dactylifera (L.) Mill.

DISTRIBUCIÓ: Sahariana

HÀBITAT: Cultivada com ornamental en parcs i jardins o en alineacions als carrers, i pels seus fruits

Alineació de datileres a l'entrada de Vallada
FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Aquesta palmera és pareguda a la palmera canària (Phoenix canariensis) però és més alta, pot assolir els 30 metres d’alçada, amb un tronc prim i esvelt, a diferencia de la palmera canària que és gruixut. A l’àpex del tronc hi ha la corona de fulles que s’obrin de forma radial.

Fulles pinnatipartides de fins 6 metres de llarg
Fulles pinnatipartides de fins 6 metres de llarg, arquejades més estreta que la canària, amb menys folíols, de 30-40 cm i estrets, de color verd grisós, que són espines dures de fins 20 cm a la part inferior del pecíol. Els folíols, oposats, formen una “V” respecte al raquis.

Flors unisexuals trímeres
Flors unisexuals, trímeres, les masculines en inflorescències amb peduncle de fins mig metre i les espiguetes amuntonades a l’extrem, com una granereta (espàdix), mentre que les femenines poden tindre un peduncle de fins un metre, les espiguetes no tan amuntonades a l’extrem, i s’allarga fins a metre i mig després de la fecundació. Floreix des de febrer fins a juny

Els dàtils, l'apreciat fruit de la palmera
Fruit tipus baia cilíndrica i allargada, el dàtil, que mesura de 2.5 a 8 cm, al principi de color groguenc o ataronjat i després marró amb un sol os, la llavor, més gran que el de la palmera canària.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A diferència d’altres palmeres, com la canària que té un sol tronc, la datilera trau fillols que poden fer una palmera de varis troncs o multicaule.

Inflorescències
USOS I PROPIETATS: La palmera datilera es cultiva pels dàtils des de fa milers d’anys. Poden haver unes tres mil varietats diferents, diferenciades per la qualitat dels dàtils. Els dàtils són el principal aliment per a milions d’habitants de les zones càlides del planeta. Els dàtils, rics en sucres i vitamines A, B i C, tenen propietats pectorals i són molt energètics.

De les fulles se'n fan els palmons per al diumenge de Rams. Cada palmó, és una fulla lligada amb altres per tal que no rebi l'acció de la llum i esdevingui groga.

De tronc fi i esvelt
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Phoenix s’atribueix a Teofrast, el filòsof grec del segle IV abans de Crist, autor d’una Història de les plantes, el va utilitzar Heròdot i Plini i ha arribat fins a nosaltres. Possiblement és degut a que les datileres cremades tornen a brotar, igual que l’au Fènix ressorgia de les cendres. Altres autors pensen que Phoenix fa referència a Fenícia i als fenicis que van portar els dàtils i les palmeres a tot el llarg i ample del Mediterrani.

L’epítet específic dactylifera deriva dels vocables grecs “dáctylos” que significa dit però també dàtil, i “phéro” que porta, és a dir, que porta dàtils. 

Aquesta palmera es conrea des de fa més de cinc mil anys, i encara avui és la palmera més important, econòmicament, després del cocoter i la palma d’oli. Apareix en gravats de Mesopotàmia del 2550 aC; a l’Egipte de la V Dinastia de l’Imperi Antic hi ha columnes amb capitells que representen a la datilera i en un plànol de la XVIII Dinastia de l’Imperi Nou, cap al 1400 aC, es veuen alineacions de datileres en un jardí. Una moneda cartaginesa del segle IV aC representa una datilera amb palmes i dos raïms ben carregats de dàtils.

Plini en la seu Història Natural ja fa referència a la palmera datilera en Hispania, on la van portar els fenicis, però van ser els àrabs els que van desenvolupar el seu cultiu.

Una mostra de la importància de la datilera és el Palmerar d’Elx, el més gran d’Europa amb vora 250.000 exemplars, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2000, i el palmerar d’Oriola un poc més menut. La supervivència d’aquests palmerars es deu a que el territori d’Elx i Oriola va quedar com territori que anava canviant entre els regnes de Castella i el d’Aragó, amb lleis distintes, el que va afavorir la seua protecció.

Família Palmae (Arecaceae)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...