Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dissabte, 3 de setembre de 2016

Capsicum annuum L.

NOMS: Pebre. Pebrot. Pebrotera. Castellà: Pimentón. Pimiento. Guindilla. Chile. Ají. Morrón. Portuguès: Pimento. Pimentão. Italià: Peperoncino. Peperone. Francès: Poivron. Piment. Paprika. Anglès: Cayenne Pepper. Hungarian Pepper. Paprika. Alemany: Einjähriger Schotenpfeffer. Gemüsepaprika. Gewürzpaprika. Neerlandès: Paprika. Grec: Πιπεριά

Els fruits prenen color groc, taronja, verd o roig llis i brillant
SINÒNIMS: Totes les varietats són considerades sinònims

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.

Tot i que és una planta perenne es conrea com anual
HÀBITAT: Cultivat als horts

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de port arbustiu perenne però es conrea com anual i pot assolir el metre d’alçada. La tija és erecta i ramificada

Fulles peciolades de limbe ovalat
Fulles peciolades de limbe ovalat, glabre, estret a la base i acuminat a l’àpex, amb el marge enter

Flor solitària amb 5-7 pètals blancs
Flors solitàries o en grups reduïts que surten a l’axil·la de les fulles. Calze persistent i acampanat amb 5-7 costelles acabades en dents romes, no punxants. Corol·la rotàcia, amb 5-7 pètals soldats a la base, formant un tub molt curt, i finament denticulats als marge, de color blanc. Androceu amb 7 estams d’anteres purpúries. Gineceu amb ovari súper, estil i estigma Aquesta espècie pot auto pol·linitzar-se. Floreix des de maig fins l’agost

En en forma de baia buida
Fruit en forma de baia buida, verda que pren color  groc, taronja o, més comunament, roig, llis i brillant, de forma i grandària molt variada. Hi ha varietats de fruits dolços i altres varietats de fruits picants. Conté llavors discoïdals de 3-5 mm de diàmetre.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una baia és un fruit indehiscent, monocarpel·lar o pluricarpel·lar, d'epicarpi prim i membranós i mesocarpi i endocarpi carnós. Però la morfologia de les baies és variada com el raïm i la tomaca, l'alvocat, el caqui, l'albergínia, o el pebre vermell, per exemple.

Fruits rics en vitamina C i carotens
USOS I PROPIETATS: En medicina popular hi s’ha atribuït propietats com antireumàtic, aperitiu, afrodisíac i carminatiu, però també amb acció psicotròpica.

Els fruits són rics en vitamina C i carotens. S’empra en la cuina per consumir crus, torrats, cuits, secs, en pols, etc. a tot el món, des de que el va introduir Colom procedent d’Amèrica. Al País Valencià s’utilitza tradicionalment en salmorra. 

La capsaïcina extreta de les varietats picants s’empren per fabricar aerosols de defensa personal, com arma no letal.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Capsicum deriva de "capsa, ae" caixa o del grec "kapsákion" petita gerra, per l’estructura buida del fruit. L’epítet específic annuum significa anual, tot i que, si no hi ha gelades, pot viure vàries temporades, convertint-se en un arbust perenne.

El nom comú de pebre o pebrotera ve del pebre negre (com el castellà “pimiento” que ve de la pimienta) perquè s’emprava com condiment per la coentor, arribant a substituir al pebre negre. 
Hi ha innumerables formes, colors, sabors i grandàries del fruit però tots corresponen a la mateixa espècie, de la qual encara queden varietats silvestres en Mesoamèrica, on va ser domesticada fa més de 6000 anys.

Va ser una de les primeres espècies importades d’Amèrica després del descobriment de Colom, perquè les varietats picants van substituir el pebre negre que aleshores era un monopoli dels mercaders venecians, importat de l’Orient, i era molt car.

Hi ha autors que defensen que hi havia Capsicum annuum a Europa abans del descobriment d’Amèrica per Colom. Hi ha qui opina que en l’any 985, en els viatges del víking Leif Erikson L’afortunat, fill d’Erik el Roig, van arribar a Amèrica i van portar els pebres a l’Europa septentrional. 

Però el que és cert i està demostrat és que Colom va portar pebres i llavors en el segon viatge en 1493. D’ací es va distribuir per Europa i, en una època en la qual la corona espanyola controlava gran part del comerç amb Àsia, va fer arribar el pebre a Filipines, Xina, Japó, etc.

Les varietats comercials que coneguem actualment és el producte de la selecció humana, a partir de varietats naturals, aconseguides a principis del segle XX.

La capsaïcina extreta de les varietats picants s’empren per fabricar aerosols de defensa personal, com arma no letal.

La família de les solanàcies inclouen espècies importants per al consum de humà com són la creïlla (Solanum tuberosum), la tomaca (Solanum lycopersicum) o l’albergínia (Solanum melongena), i econòmicament tan importants com el tabac (Nicotiana tabacum)

Capsicum annuum va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum, vol. 1, p. 188–189 en 1753.

Família Solanaceae

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...