Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dissabte, 8 d’abril del 2017

Crucianella latifolia L.

NOMS: Crucianel·la latifòlia. Castellà: Rubilla ancha. Espigadilla rabilarga. Italià: Crucianella ruvida. Francès: Crucianelle à larges feuilles.


SINÒNIMS: Rubeola latifolia (L.) Fourr.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

Inflorescències en espiga densa
HÀBITAT: Andryaletalia ragusinae. Llocs secs i pedregosos, escletxes de roques calcàries. Fins els 300 metres d’altitud

Herba erecta ramificada des de la base
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta, simple o ramificada des de la base, glabra, de fins 40 cm, tot i que no sol sobrepassar el pam d’alçada.

Fulles verticilades
Fulles verticil·lades, lanceolades, amb el marge enter, de més d’un centímetre de llarg, el que les diferencia de Crucianella angustifolia, que les té més curtes d’un centímetre, en verticils de 4-6.

Flors tetràmeres
Flors agrupades en espigues denses, de secció cilíndrica, llargues i estretes, a l’àpex de les branques. Les flors són molt petites, amb la corol·la de 5-7 mm de diàmetre, tetràmeres, amb el calze molt reduït que a penes es veu. Androceu amb quatre estams d’antera groga.  . Floreix a finals de primavera, entre maig i juny.

Dos fruits per flor
Fruit format per dos mericarpis per flor, obovats i glabres.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les rubiàcies són fàcils de reconèixer perquè tenen una combinació de caràcters coherents com, per exemple, fulles simples, oposades o verticil·lades amb estípules interpeciolars; flors actinomorfes, rarament zigomorfes; corol·la gamopètala i ovari ínfer.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Crucianella deriva del llatí “crux, -ucis” creu, i del sufix diminutiu “-ella, -ellae”, perquè les fulles i les estípules solen aparèixer en verticils de quatre en quatre, en forma de creu. L’epítet específic latifolia deriva de del llatí “latus” llarg, i “folium” fulla, és a dir, de fulles llargues.

Crucianella latifolia va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 109. 1753.

Família Rubiaceae

1 comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...