Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dissabte, 10 de juny de 2017

Matthiola lunata DC.

NOMS: Violer. Violer lívid. Castellà: Alhelí de campo. Francès: Matthiole des champs.

Flors en raïm lax
SINÒNIMS: Matthiola anoplia Pomel;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Secalion mediterraneum. Camps de secà, erms, clarianes, en terrenys pedregosos o arenosos, fins els 700 metres d’altitud

Herba erecta de fins 40 cm d'alçada
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta, simple o ramificada, verda, pubescent, amb tiges de fins 40 cm d’alçada

Fulles parcialment reunides en roseta basal
Fulles  dentades o pinnatífides, parcialment reunides en roseta basal oblanceolades o el·líptiques

Corol·la amb quatre pètals en creu
Flors en raïm lax. Calze amb quatre sèpals de 8-11 mm. sovint tenyits de porpra, amb el marge membranaci i els laterals amb gepa a la base. Corol·la amb quatre pètals disposats en creu, de color rosa purpuri. Androceu tetradínam, amb els dos estams laterals més curts que els quatre centrals. Gineceu amb estil curt i estigma bilobat que perdura a l’àpex del fruit. Floreix a la primavera, de març a juny

Apèndix apical en forma de mitja lluna
Fruit en síliqua linear i torulosa amb dos apèndix apicals, i de vegades un de central, que sembla una mitja lluna, dehiscent

Floreix a la primavera, entre març i juny
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El fruit de les crucíferes és molt particular. Són càpsules amb un envà membranós longitudinal al centre, que sosté les llavors, i dues valves laterals que es desprenen en madurar. Se’n troben però de forma i mida molt diversa. Molts són molt més llargs que amples, i llavors s’anomenen síliqües. Altres no fan de llarg més de dues o tres vegades l’amplada, i s’anomenen silícules. A més, hi h altres que no obrin les valves sinó que es fragmenten en segments (toments) o, com que tenen una o dos granes, es mantenen sencers.

Calze sovint pren una coloració porpra
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Matthiola és en honor del metge sienès Andrea Matthioli (1500-1577) que va traduir i comentar la Materia Mèdica de Dioscòrides. El nom específic lunata és un epítet llatí que significa semblant a la lluna, per la presència d’un òrgan paregut a una mitja lluna.

Matthiola lunata va ser descrita per Augustin Pyramus de Candolle (DC.) i publicada en Regni Vegetabilis Systema Naturale 2: 176. 1821.

Família Cruciferae (Brassicaceae)


1 comentari:

  1. Per l'hànbitat que descrius hauría de haber vist aquest violer, però no, no l'he vist mai.
    Es molt maco, m'agradat molt.
    Un petonet.

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...