Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

divendres, 18 d’agost del 2017

Polygonum maritimum L.

NOMS: Cenyuc marí. Estiravelles, Passacamins marí, Polígonum marí. Castellà: Corregüela marina. Centinodia marítima. Gallego: Herba da becerra. Tronzos. Portuguès: Pecegueira da praia. Francès: Renouée maritime. Italià: Poligono marittimo. Anglès: Sea Knotgrass. Alemany: Dünen-Knöterich. Neerlandès: Strandduizendknoop. Grec: Ασημόχορτο.

Flors axil·lars solitàries o en grups de 2-4
SINÒNIMS: Polygonum chilense K. Koch; Avicularia maritima Didr.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Ammophilion arundinaceae. Viu a les primeres alineacions dunars, als sistemes dunars del litoral. Aquestes de la platja de Tavernes de la Valldigna.

Planta ramificada des de la base
FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta ramificada des de la base amb tiges molt folioses de la meitat fins a l’àpex però sense fulles a la base, de fins 80 cm de llarg, prostrades i tortuoses. Lignificada a la base.

Fulles alternes de color verd cendrós
Fulles de distribució alterna, un xic carnoses, de contorn el·líptic, marge enter, revolut i nervis molt marcats al revers, d’un color verd cendrós. A la base del curt pecíol hi ha l’òcrea, una beina de color rovell a la base i transparent a la part superior, laciniada, més llarga que l’entrenús.

Periant amb cinc peces petaloides
Flors axil·lars poc vistents, solitàries o en grups de 2-4, hermafrodites, amb pedicels inclosos en l’òcrea. Periant format per cinc peces petaloides blanques. Androceu amb 8 estams d’anteres grogues. Gineceu d’ovari súper amb estigmes capitats. Floreix de març a desembre.

Fruit en aqueni trígon, dins del periant persistent
Fruit en aqueni trígon llis i brillant que sobresurt lleugerament del periant persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’òcrea és una estructura formada per estípules membranoses soldades formant una peça, una beina que envolta la tija. És una característica distintiva de les poligonàcies, i les plantes que tenen òcrea s’anomenen ocreades.

Òcrea característica de la família
USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra com vulnerària i astringent.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Polygonum  deriva, segons la Flora ibèrica, del grec “polýs”, moltes, i de “gónos” fèrtil, llavor, per les moltes llavors que produeix. Andrés Laguna, a la seua traducció de Dioscòrides, assenyala les virtuts medicinals d’aquesta planta i comenta que “Llámase Polygonon, en griego, que quiere decir llena de muchas rodillas, por cuanto los dichos nudos se asemejan a rodilluelas”.

L’epítet específic maritimum  deriva del llatí “mare” mar, doncs significa marítim, marí, perquè apareix, principalment, en terres baixes, en zones de costa.


Aquesta espècie és té com indicadora de platges poc alterades per l’acció humana, poc trepitjades i amb poques deixalles.

Polygonum maritimum va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 361. 1753

Família Polygonaceae

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...