Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimecres, 11 d’octubre de 2017

Trifolium stellatum L.

NOMS: Trébol estrellat. Capsoti. Corona de Crist. Herba de capsigrany. Trifoli estrellat. Castellà: Trébol estrellado. Estrella. Estrella montés. Farolitos. Trifolio estrellado. Portuguès: Trevo estrelado. Francès: Trèfle étoilé. Italià: Trifoglio stellato. Anglès: Star clover. Starry clover. Alemany: Stern-Klee. Grec: Αγριοτρίφυλλο. Τριφύλλι το αστερωτό.

Inflorescències de Trifolium stellatum en glomèruls terminals 
SINÒNIMS: Trifolium xanthinum Freyn

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Creix a les vores dels camins, als camps erms i als prats terofítics sobre sòls eutròfics. Fins els 1200 metres d’altitud

Herba de tiges de fins un pam d'alçada
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Petita herba erecta o ascendent, de fins un pam d’alçada, ramificada a la base, amb les tiges i els peduncles de les inflorescències cobertes de pèls

Fulles superiors amb el pecíol curt
Fulles trifoliades, de distribució alterna, amb folíols en forma de cor però amb la part ampla a l’àpex (obcordiformes) i el marge denticulat a la part superior. Les fulles superiors tenen un curt pecíol, mentre que les inferiors tenen un pecíol molt llarg. A la base de les fulles apareixen dues estípules ovades i denticulades.

Calze cobert de pèls suaus, amb cinc dents el doble de llargues que el tub
Flors agrupades en glomèruls terminals esfèrics, a l’àpex d’un llarg peduncle que pot arribar als 10 cm. flors hermafrodites, zigomorfes i pentàmeres. Calze tubular amb pèls sedosos, amb cinc dents el doble de llargues que el tub. El calze, quan està madur, s’obri en forma d’una estrella de cinc puntes vermelloses. Corol·la papilionada de color rosa pàl·lid que sobresurt a penes del calze. Estendard lanceolat, carena més curta que les ales. Androceu amb 10 estams diadelfs. Gineceu d’ovari súper amb estil cilíndric i estigma terminal. Floreix a la primavera, de març a juny

Fruit en llegum que roman dins del calze persistent
Fruit en llegum bivalve indehiscent, amb una sola llavor grossa i llisa, de color groc, que roman inclosa al calze.

Llarg pecíol de les fulles inferiors amb dues estípules a la base
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: S’ha demostrat que algunes plantes són carnívores, perquè cacen, maten i digereixen les seves víctimes, però encara hi ha altres, més nombroses, des d’herbes petites com Silene gallica a arbres com Paulownia tomentosa, en les quals podem trobar insectes morts a les fulles o altres parts on la planta ha secretat substàncies enganxoses o verinoses. El motiu és perquè els cadàvers dels insectes cauen al sòl i es descomponen, alliberant el nitrogen que necessita el vegetal, i les que queden a les fulles alimenten les bactèries que deixaran restes rics en nitrogen.


USOS I PROPIETATS: Com passa amb totes les espècies de lleguminoses, fixa al sòl el nitrogen de l’aire, pel que enriqueix el substrat i afavoreix el creixement d’altres espècies. També és una bona planta farratgera.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Trifolium  deriva del llatí “tres, tria” que significa tres, i “folium, -ii” que significa fulla, és a dir, amb tres fulles. Antigament s’anomenava trifolium a nombroses plantes de fulles trifoliades dels gèneres Trifolium, Bituminaria, Medicago o Melilotus. L’epítet específic stellatum deriva del llatí  "stella" estrella, és a dir estrellat, per la forma que adquireix el calze quan és madur.

Trifolium stellatum va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 2: 769. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...