Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 5 d’octubre de 2017

Pseudorlaya pumila (L.) Grande

NOMS: Cospí marí. Cospí de mar. Carretons. Nou d’aigua. Castellà: Quijones marinos. Francès: Fausse Girouille des sables. Italià: Lappola delle spiagge. Anglès: Dune Carrot. Small carrot. Alemany: Zwerg-Möhre. Grec: Καυκαλίδα

Inflorescències en umbel·la composta
SINÒNIMS: Caucalis pumila L.; Daucus pumilus (L.) Hoffmanns. & Link; Orlaya pumila (L.) Halácsy

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Crucianelletum maritimae. Creix als arenals marítims, fins els 100 metres d’altitud. Aquest exemplar de la platja de Tavernes de la Valldigna.

Herba ramificada des de la base
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba petita de tiges ramificades aplicades al terra, amb pèls híspids, de fins un pam

Fulles 2-3 pinnatisectes
Fulles de contorn deltat molt dividides, 2-3 pinnatisectes, híspides, i també aplicades al terra, amb pecíol lleument embeinador a la base.

Calze amb dents
Flors en inflorescències en umbel·la composta oposada a la fulla, amb radis rígids i de diferents mesures i bràctees i bractèoles linears. 8-12 flors per umbèl·lula, la meitat de les quals són hermafrodites i l’altra meitat masculines. Calze amb dents perceptibles. Pètals obovats de color blanc, rosat o purpuri, els exteriors de les flors externes de la umbel·la són lleugerament més llargs. Estilopodi cònic amb curt estil. Floreix a la primavera, entre abril i juny.

Fruit amb espines gloquidiades
Fruit el·lipsoïdal, comprimit dorsalment amb files d’espines gloquidiades 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els humans tenim un òrgan, el nas, mitjançant el qual percebem l’olor i aquesta informació es transmet al cervell. Doncs bé, les plantes no en tenen un, en tenen milions de nassos repartits per tot el cos, des de les arrels fins a les fulles, que detecten les substàncies volàtils per recaptar informació de l’entorn i per a comunicar-se entre elles i amb els insectes. Açò és perquè la sensibilitat de la planta és difusa, així, mentre nosaltres emprem només el nas, les plantes tenen cèl·lules que detecten els compostos orgànics d’origen biogenètic per tot el cos.

Umbel·les amb radis desiguals
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Pserdorlaya deriva del grec “pseûdos” fals, i del gènere Orlaya, de la família de les umbel·líferes. El genèric Orlaya està dedicat al metge i botànic rus Johann Orlay (1770-1827), secretari de l’Acadèmia de la Ciència de San Petersburg. L’epítet específic pumila ve del llatí “pumilus, -a, -um” petit, nan, en comparació amb les espècies congèneres.

Aquesta espècie va publicada per Carles Linné en Systema Naturae, ed. 10, 955 (1759) com Caucalis pumila. Amb el nom actualment acceptat de Pseudorlaya pumila va ser descrita per Loreto Grande i publicada en Nuovo Giornale Botanico Italiano, Nuova Serie 32: 86. 1925.

Família Umbelliferae (Apiaceae)

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...