Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 23 d’abril de 2018

Echium sabulicola Pomel

NOMS: Vivorera de platja. Èquium marítim. Bolenga dels arenals. Castellà: Viborera marina. Francès: Vipérine marine, Vipérine maritime. Italià: Viperina delle spiagge. Anglès: Sand viper’s bugloss.

Inflorescències en panícula laxa
SINÒNIMS: Echium maritimum Batt.; Echium confusum Coincy; Echium pustulatum var. paniculatum Pau & Font Quer

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Ammophiletalia. Creix en platges, arenals marítims fins els 100 metres d’altitud. Aquests de la Platja de Tavernes de la Valldigna.

Herba pluricaule amb tiges i fulles amb pèls no híspids
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba pluricaule amb tiges de fins mig metre poc ramificades que poden créixer esteses per el terra o erectes cobertes d’una pilositat no híspida

Fulles alternes de marge enter
Fulles basals molt semblants a les caulinars, de distribució alterna, obovato-oblongues, atenuades en pecíol, amb el marge enter. Les caulinars inferiors són majors que les superiors, i totes amb pèls no híspids.

Flors amb els pètals soldats formant un tub
Flors en inflorescències en panícula laxa. Calze amb cinc sèpals de mig a un cm a la florida, acrescent, que pot arribar a 1,5 cm, amb pèls. Corol·la infundibuliforme, blava, de vegades tenyida de púrpura, amb pèls curts per l’exterior. Tub més llarg que el calze. Cinc estams amb el filament glabrescent, alguns dels qual exserts. Gineceu amb ovari súper i estil més llarg que la corol·la. Floreix entre març i juny.

Fruit en tetranúcula. Núcules amb una quilla dorsal, altra ventral i dues laterals

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie és ginodioica, és a dir, que unes plantes tenen flors hermafrodites i altres tenen flors només femenines


USOS I PROPIETATS: Aquesta espècie, com altres vivoreres, s’ha emprat per combatre les mossegades de serps.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Echium deriva del grec “echios”, que significa escurçó, perquè el fruit sembla el cap d’un escurçó i es pensava que eren útils front a les mossegades dels ofidis. L’epítet específic sabulícola deriva del llatí “săbŭlum” arena, de l’arena, en referència a seu hàbitat entre la sorra del litoral marítim.

Echium sabulicola va ser descrit per Auguste Nicolas Pomel i publicat en Nouveau Materiaux pour la Flore Atlantique 90. 1874.

Família Boraginaceae

1 comentari:

  1. Una bella plantita Casanova, Muchas veces la veía cunado hacía senderismo.
    Un abrazo

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...