Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimarts, 10 d’abril de 2018

Matthiola parviflora (Schousb.) R.Br.

NOMS: Violer. Violer parviflor. Castellà: Alhelí silvestre de flor pequeña. Alhelí menudo. Francès: Matthiole à petites fleurs. Àrab: منثور

Quatre pètals violacis en creu
SINÒNIMS: Cheiranthus parviflorus Schousb.

DISTRIBUCIÓ: Iber-magrebí

HÀBITAT: Stipion capensis. Creix als herbassars subnitròfils, erms terofítics, sobre sòls calcaris, margosos o gipsífers i secs, fins els 800 metres d’altitud.

Herba amb indument de pèls curts
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual amb indument de pèls curts i tiges ramificades de fins 30 cm d’alçada,

Fulles de marge sinuat-dentat
Fulles de marge sinuat-dentat, les de la roseta basal oblongues, més o menys el·líptiques, les caulinars més petites i també el·líptiques.

Quatre sèpals pilosos, els laterals gibosos
Flors en raïm lax pauciflor. Calze de quatre sèpals erectes amb el marge membranaci i els laterals gibosos. Corol·la de quatre pètals petits amb l’ungla inclosa en el calze i limbe de 2-4 x 1-3 mm, enter, rosat o violaci. Quatre nectaris laterals. Androceu tetradínam, és a dir, amb sis estams, quatre més llargs que els altres dos. Gineceu amb estigma bilobat amb dos gibositats laterals. Floreix entre gener i maig.

Fruit en síliqua de secció circular i pèls ramificats
Fruit en síliqua de fins 6 cm de llarg, de secció circular, torulós, amb indument de pèls ramificats curts, acabat amb banyes laterals rectes divergents i, de vegades, un tercer apèndix rudimentari.  

El fruit acaba en dos apèndix divergents
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La planta tipus d'on prové el nom de la família és la col (Brassica spp.) amb espècies i varietats importants per l’economia però a part de la seva importància econòmica, les brassicàcies també en tenen des del punt de vista científic, ja que Arabidopsis thaliana és la planta escollida per a l'estudi dels vegetals en general.

Matthiola parviflora
USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria com planta ornamental.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Matthiola és en honor del metge sienès Andrea Matthioli (1500-1577) que va traduir i comentar la Materia Mèdica de Dioscòrides. L’epítet específic parviflora deriva del llatí “parva” que significa petit, en referència a les flors menudes.

Matthiola parviflora va ser descrita per Robert Brown i publicada en Hortus Kewensis; or, a Catalogue of the Plants Cultivated in the Royal Botanic Garden at Kew. London (2nd ed.) 4: 121. 1812.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

1 comentari:

  1. Interesante entrada Casanova, una planta para mí desconocida. Preciosas fotos.
    Un abrazo

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...