Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 28 de setembre del 2020

Linum maritimum L.

NOMS: Lli, Lli marítim, Llinet marítim. Castellà: lino de salobral, lino marítimo. Francès: Lin maritime. Italià: Lino marittimo. Grec: Λίνος ο παράλιος.

Linum maritimum 

SINÒNIMS: Alsolinum maritimum (L.) Fourr.; Linum muelleri Moris; Linopsis maritima (L.) Rchb.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Juncetalia maritimi. Llocs humits, lleugerament salins, aiguamolls salobres prop de dunes, platges i sòls arenosos, joncars i canyars. Fins els 100 metres d’altitud. Aquestes de les marjals de la platja de Tavernes de la Valldigna

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: És una planta glabra, perenne, de tiges fines però que pot assolir el metre d’alçada, ramificada des de la base amb llargues tiges obertes que es ramifiquen a l’àpex.

Fulles inferiors trinervades, de distribució oposada, espatulades, de marge enter, mentre que les superiors són linears lanceolades i amb un sòl nervi central.

Flors en inflorescències formant panícules corimbiformes laxes. Flors amb curt pedicel i bràctea més estreta que les fulles superiors. Calze de cinc sèpals lliures, ovals i aguts. De llargària similar a la de la càpsula. Corol·la amb cinc pètals espatulats, grocs, que fan 3-4 vegades la llargària dels sèpals, amb ungla curta i lliure. Androceu amb cinc estams grocs amb el filament engrossit a la base i cinc estaminodis que alternen amb els estams. Gineceu amb ovari súper amb cinc estils i estigma capitat. Floreix des de  maig fins a l’agost

Fruit en càpsula globulosa amb llavors aplanades lleument estriada longitudinalment.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Estaminodi és, en botànica, un estam estèril que no porta grans de pol·len. Normalment són poc visibles, com en aquest cas, que estan situats a la part interna de la flor, alternant amb els estams fèrtils però molt més menuts. En alguns casos, però, s’han transformat en nectaris o en peces petaloides.

USOS I PROPIETATS: No en coneguem

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Linum ve d’un grup de paraules indoeuropees d’etimologia comú que signifiquen “fil” o els seus derivats, segurament perquè les plantes del gènere són filamentoses i serveixen per elaborar tèxtils.

L’epítet específic maritimum deriva del llatí “mare” mar, doncs significa marítim, marí, perquè apareix, principalment, en terres baixes, en zones de costa.

Linum maritimum va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 280. 1753.

Família Linaceae

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...