Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimarts, 22 de setembre de 2020

Carex distachya Desf.

NOMS: Càrex de Link. Càrex distaqui. Castellà: Cárex.  Cuchillera fina. Italià: Carice mediterranea. Francès: Laiche à longues bractées.


SINÒNIMS: Carex longiseta Brot.; Carex linkii Schkuhr.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Quercion ilicis. Creix als alzinars i carrascars, entre els 400 i els 1100 metres d’altitud


FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba cespitosa petita, de 10-40 cm d’alçada, de tiges trígones


Fulles de fins 3 mm d’amplària, de vegades més llargues que les tiges, planes o canaliculades, amb els marges tallants. Lígula truncada molt curta però més ampla que el limbe


Flors disposades en espigues erectes de distribució discontínua, sèssils, amb l’espiga inferior breument pedunculada, a l’axil·la de les bràctees. Bràctea inferior foliàcia, més llarga que la inflorescència, linear, estreta, amb beina curta. Glumes femenines agudes, sovint acuminades, hialines amb el nervi central verd i marge escariós. Glumes masculines obovades o lanceolades amb marge escariós. Les flors femenines a la part inferior amb tres estigmes, i les masculines a la superior. Floreix a la primavera, entre març i juny.


Fruit en aqueni el·líptic de 2-4 x 1-2 mm amb la base de l’estil persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Carex és el més ric en espècies de la família de les ciperàcies. L’estudi de les espècies d’aquest gènere rep el nom de caricologia, i el primer llibre publicat sobre aquesta matèria fou a càrrec de Carl Ludwig Willdenow (1765 - 1812) (Willd.) farmacèutic i botànic alemany considerat un dels fundadors de l’estudi de la distribució geogràfica de les plantes (fitogeografia). Willdenow  va estudiar moltes de les plantes d'Amèrica del Sud portades per Alexander von Humboldt, i es va interessar per l'adaptació de les plantes al clima, demostrant que, amb el mateix clima, les plantes mostren característiques comunes.


USOS I PROPIETATS: No en coneguem


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Carex està relacionat amb el grec “charaktós, -é, -ón” que significa dentat, serrat, etc.; amb el grec “kárcharos, -on que significa agut, tallant, aspre, etc.; i amb el grec “keíro” que significa esquilar, tallar, rapar, etc. totes les veus fan referència al marge tallant de les fulles de moltes espècies del gènere.

L'epítet específic distachya  ve del grec "dias" dos, i “σταχυϛ stachys” espiga, és adir, amb dues espigues.

Carex distachya va ser descrita per René Louiche Desfontaines i publicada en Flora Atlantica 2: 336. 1799.

Família Cyperaceae

1 comentari:

  1. Molt interesant el teu article, aquest tipus de plantes son ben difícils d'identificar o al menys per a mi.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...