Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimecres, 14 d’octubre de 2020

Cynanchum acutum L.

NOMS: Corretjola blanca. Corretjola borda. Corretjola de bou. Corretjola de serp. Matagós. Castellà: Correhuela lechosa. Matacán. Monea falsa. Escamonea falsa. Escamonea valenciana. Portuguès: Escamonea de Mompelher. Apocyno-de-Mompelher. Francès: Scammonée aiguë. Scammonée de Montpellier. Italià: Crisciola. Anglès: Scammony. Scamony. Stranglewort. Grec: Περικοκλάδι


SINÒNIMS: Solenostemma acutum (L.) Wehmer; Vincetoxicum acutum (L.) Kuntze; Cynanchum monspeliacum

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Convolvulion sepium. Populetalia albae. Creix a les zones costaneres rocoses o a les dunes, en bosquines i canyars sobre sòls humits i salobrosos, als marges de camins i llocs alterats. Fins els 600 metres d’altitud


FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba enfiladissa que té rizomes subterranis dels quals surten tiges lleugerament llenyoses a la base, de fins 4 metres, de color glauc i un poc pubescent, molt llargues, que s’enfilen a sobre de les plantes i objectes que tenen a prop, especialment les canyes (Arundo donax).


Fulles de disposició oposada, amb els entrenusos molt separats, amb llarg pecíol, el limbe d’uns cinc centímetres, en forma de cor (cordiformes) amb els lòbuls de la base arrodonits i acuminades, de marge enter. Quan es trenquen surt làtex blanc.


Flors en inflorescències en umbel·les cimoses axil·lars, amb peduncles pelosos i bràctees petites linears que cauen aviat. Calze de cinc lòbuls triangular-lanceolats 3-4 vegades més curts que la corol·la. Corol·la amb cinc lòbuls lanceolats erectes, blancs o rosats, units per la base a una corona rosa o violàcia, pentàmera, amb apèndix estaminals parcialment adnats als filaments estaminals i acabats en un apèndix agut, amb altres apèndix interestaminals, més petits, fusionats. Gineceu amb ovari súper en una columna dins de la corona. Floreix des de finals de primavera fins finals de l’estiu, entre juny i setembre

Fruit en fol·licle fusiforme, pèndul, de fins 8 centímetres, format per dues beines, amb llavors comprimides, alades i amb plomall sedós blanc.


CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El matacà es pot confondre amb la corretjola blanca (Calystegia sepium) perquè és enfiladissa i amb les fulles cordades però el làtex i la morfologia de les flors marquen la diferència.

USOS I PROPIETATS: El làtex conté cinancol, mescla de cinancocerina i cinanquina, que en el contacte amb l’aire es qualla en una massa terrosa que té propietats purgants. És molt tòxic.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Cynanchum deriva del grec “κύων, κυνός cyon, cynòs”, gos, i “ἄγχω àncho” estrènyer, ofegar: herba verinosa per als gossos. En el Dioscòrides una mata amb fulles semblants a la hedra que donada a menjar als gossos, llops o raboses , els mata. L’epítet específic acutum ve del llatí acuo, afilat, agut, en referència als pètals. 


L’hemípter Tropidothorax sternalis, considerat com espècie vulnerable en el “Libro Rojo de los Invertebrados de España” es desenvolupa, en la Península Ibérica, exclusivament sobre Cynanchum acutum, la seua planta nutrícia, de la qual s’alimenta i obté els composts secundaris que garanteixen la seua toxicitat front als depredadors.

Cynanchum acutum va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 212. 1753.

Família Apocynaceae (Asclepiadaceae)

 

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...