Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 4 de febrer de 2021

Cycas revoluta Thunb.

NOMS: Ciques. Cicas. Castellà: Cica. Falsa palmera. Palma de Sagú, Cyca revoluta, Sagú del Japón. Portuguès: Sagu-de-jardim. Francès: Sagoutier. Sagou du Japon Cycas du Japon. Anglès: King sago. Sago cycad. Japanese sago palm. Alemany: Japanischer Sagopalmfarn. Japanische Palmfarn. Neerlandès: Cycaspalm. Smalbladige Sagopalm. Vredespalm. Xinès: su tie. Japonès: sotetsu ソテツ

SINÒNIMS: Cycas miquelii Warb.; Epicycas miquelii (Warb.) de Laub.

DISTRIBUCIÓ:  Xino-Japonesa

HÀBITAT: Cultivada a parcs i jardins

FORMA VITAL: Faneròfit: una de les formes biològiques de Raunkiaer caracteritzades per tindre les gemmes persistents durant els períodes desfavorables de l'any, situades a més de 25 cm de terra i, segons l'alçada, hom els classifica en nanofaneròfits (fins a 2 m), microfaneròfits (de 2 a 8 m), mesofaneròfits (de 8 a 30 m) i megafaneròfits (més de 30 m).

DESCRIPCIÓ: Les ciques són gimnospermes dioiques, hi ha doncs, plantes masculines i plantes femenines, fan un estípit, és a dir, un tronc sense branques acabat en una corona de fulles, sobre el qual queden les cicatrius de les fulles d'anys anteriors, i una tija subterrània. És de creixement molt lent, raó per la qual els exemplars que veiem als parcs i jardins no són de gran port, però poden arribar als set metres d’alçada

Fulles amb pecíol vorejat d’espines a cada costat, pinnades, rígides, amb folíols lineals punxents i amb marges revoluts, de fins metre i mig, molt decoratives, perquè són molt simètriques i d’un color verd fosc i lluent. Les fulles surten formant una espècie de corona circular a la part interna. Surt tot un verticil al mateix temps i són molt delicades fins que s’endureixen.


Flors en inflorescències que surten del centre del gruix de fulles. Les inflorescències masculines són uns atractius cons, pareguts a grans pinyes de fins 60 cm, format per escates allargades amb esporangis on es forma el pol·len que dispersarà el vent o els insectes. Les femenines obrin els ovaris al centre de la mata però sense elevar-se en pinya, obrint uns òrgans de color beix vellut, les fulles ovulíferes, amb òvuls a la base que seran fecundats pels grans de pol·len

Fruit: Les cícades són gimnospermes, és a dir, amb llavors nues que no s’inclouen en un fruit. Aquesta fa una llavor amb la forma d’un fesol gran o una castanya de color taronja.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A diferència de la majoria d’espècies mai es forma un tub de pol·len. Quan el gra de pol·len cau sobre l’ou madur, es troba amb una gota de líquid viscós que, a mesura que s’asseca, el porta a la cambra ovàrica. El desenvolupament de l’ embrió comença tan bon punt es produeix la fecundació, però es produeix molt tard, sis mesos després de la pol·linització.

USOS I PROPIETATS: És un arbust o arbret molt decoratiu, com exemplar en solitari o en grup, per l’aspecte exòtic i la frondositat del fullatge. A les regions càlides, com el litoral mediterrani, poden créixer a l’exterior a ple sol o en penombra, però necessita llum.  Suporta gelades de fins 10-15 0 C sota zero. Amb el fred pot perdre algunes fulles que tornaran a sortir amb el bon temps.

Necessita reg prou sovint els mesos de més calor, són sensibles a la falta d’aigua, però també ho són a l’aigua estancada, pel que necessita un terreny amb bon drenatge. Les exigències hídriques són majors quan està emetent fulles noves. No cal podar-les, només cal eliminar les fulles més velles que van quedant seques.

Es pot cultivar en contenidor per llavor remullada dos dies abans però és molt lent. Triga varis mesos en germinar i molt més en créixer. És més ràpid plantar els fillols que surten a la base de la planta mare en primavera o estiu.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Cycas, prové, segons alguns autors, del grec “κύκας cýkas” (en Teofrast) al seu torn derivat, per un error tipogràfic, de “κόικας cóikas” acusatiu plural de “κόιξ coix” la palmera tebaica (Hyphaene thebaica) o palmera dom en Estrabó.

L’epítet específic revoluta significa revolut, per la presència d'algun òrgan girat cap a sota o cap enrere, com per exemple en aquest cas, les fulles.

Són plantes considerades fòssils vivents perquè el gènere es troba des del Cenozoic i n'hi ha de similars des del Mesozoic. Al Juràssic foren uns dels elements majoritaris de la vegetació.

Viu amb simbiosi amb cianobacteris que viuen a les arrels i fixen el nitrogen al sòl però, al mateix temps, produeixen una neurotoxina que apareix als fruits de les ciques.  Totes les parts de planta són tòxiques per animals i humans per la toxina anomenada cycasina.  Els animals domèstics troben apetitoses les fulles, el que és un risc important, ja que entre el 50 i el 75 % dels animals domèstics que la ingereixen acaben morint (segons dades del Centre per el Control de Verins per als Animals, ASPCA en anglès).

Són plantes que poden durar molt de temps. Al Royal Botanic Garden de Kew (Anglaterra) hi ha un exemplar de més de 220 anys.

El 2019, signe de l’escalfament global a l’Europa del segle XXI, en un jardí botànic de l’illa de Wight , una Cycas revoluta ha produït òrgans masculins i femenins a l’exterior per primera vegada. A Anglaterra, degut a les baixes temperatures, les ciques no havien produït òrgans sexuals des de fa 60 milions d’anys.

Cycas revoluta va ser descrita per Carl Peter Thunberg i publicada en Verhandelingen uitgegeeven door de hollandse maatschappy der weetenschappen, te Haarlem 20(2): 424, 426–427. 1782.

Família Cycadaceae



Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A


Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...