Saponaria officinalis L.

NOMS: Herba sabonera. Herba de bugada. Sabó de gitana. Sabonera. Saboneta. Saponària. Castellà:  Albada. Corteza de panamá. Herbada. Hierba de los bataneros. Jabón de palo. Jabonera. Jabonera de la Mancha. Lanaria. Saponaria. Occità: Saboneta, Sabonèla, Sabounello, Sabouniero, Saponària, Èrba de sabon.  Gallego: Bataneira. Concheira. Albitorno. Èuscara: Pitzigorka. Txabo. Txaboibelarr. Portuguès: Saponária. Saboeira. Erva saboeira. Francès: Saponaire officinale. Herbe à foulon. Herbe à savon. Italià: Saponaria comune. Anglès: Bouncingbet. Soapwort. Latherwort.  Alemany: Echtes Seifenkraut. Gewöhnliches Seifenkraut. Seifenwurz. Neerlandès: Zeepkruid. Grec: Γκολαριά. Καλοστρούθι. Σαπανόφυτον. Σαπνιά. Τσουένι. Xinès: fei zao cao.

SINÒNIMS: Lychnis officinalis (L.) Scop.;

DISTRIBUCIÓ: Europa i Àsia occidental

HÀBITAT: Salicion triandro-fragilis. Saponario-Salicetum. Creix en sòls humits, en herbassars junt a torrents i boscos de ribera. Fins els 1300 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba rizomatosa, que pot assolir el metre d’alçada, glabrescent, amb rizoma reptant d’on surten les tiges erectes o ascendents, ramificades a la part superior.

Fulles oposades, subsèssils, sense estípules, ovades o lanceolades, amb 3-5 nervis paral·lels ben marcats, de marge enter

Flors pentàmeres flairoses,en cimes terminals amb les branques inferiors majors que les superiors. Sense calicle. Calze tubular format per cinc sèpals soldats d’uns 2 cm i truncat a la base. Corol·la amb cinc pètals de color blanc o rosat, lliures, d’un centímetre. Androceu amb 8-10 estams que sobresurten del tub de la corol·la. Gineceu d’ovari súper amb dos estils. Floreix de maig a setembre.

Fruit en càpsula cilíndrica inclusa en el calze que s’obri per quatre dents apicals per deixar eixir les petites llavors reniformes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta planta s’utilitza per rentar roba i com xampú, ja que conté saponina. Les saponines són un grup de glucòsids oliosos, els quals són solubles en aigua produint escumositat quan les solucions són agitades. Les contenen plantes molt diverses, entre elles l’abriülls, aquesta saponària o sabonera o les llegums. És l’escuma que apareix quan posem a remulla cigrons o fesols.

USOS I PROPIETATS: Té propietats medicinals. Utilitzada com a sudorífica, diürètica, estimulant i depurativa. Va bé per combatre la gota, la bronquitis, els dolors reumàtics, la icterícia, la sífilis i les malalties de la pell, tot i que cal utilitzar-la amb prudència perquè els seus principis actius són molt irritants per les mucoses.

 ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Saponaria deriva del llatí “sapo, -onis” que significa sabó, perquè la rabassa i les rels d’aquesta planta s’empraven com sabó. L’epítet específic officinalis significa medicinal, s'aplica a moltes espècies que des de fa molt temps han estat considerades medicinals.

Saponaria officinalis va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 408. 1753.

Família Caryophyllaceae