Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 31 de desembre de 2012

Tribulus terrestris L.


NOMS: Abriülls. Bohets. Caxurro. Gats. Espins. Abrujó. Candells. Gossos. Picatalons. Punxaclaus. Queixals de llop. Queixals de vella. Rodets. Tríbol. Ull de bou. Pedra de ronyó. Punxarabiosa. Occità: Trauco peirau. Castellà : Abrojos. Espigón. Mormajas. Tríbulo. Èuscara: Gaztraka. Naarra. Saparla. Gallego: Abrollo. Amorino. Estripo. Portuguès: Abrolho terrestre. Italià: Tribolo comune. Francès: Tribule terrestre. Croix de Malte. Escarbot. Anglès: Small Caltrops. Puncturevine. Alemany: Erd-Bürzeldorn. Landbürzel. Felddorn. Grec: τρίβολος

Flor pentàmera d'abriülls
SINÒNIMS: Tribulus muricatus Stokes; Tribulus orientalis A. Kern.;
Observacions: Alguns autors han descrit dues subespècies segons la pubescència i les espines del fruit. La subsp. terrestris presenta el fruit setulós, amb una fina pubescència i amb tubercles aguts i més o menys espinosos al dors. Aquesta subespècie es divideix en dues varietats en funció del color de la planta; així, si és verdosa parlem de la var. terrestris, i si és blanquinosa, de la var. albidus. En canvi, la subsp. orientalis, fa els fruits sense la pubescència fina i amb tubercles obtusos i curts.Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional       

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Ruderal. Vores de camins, camps de cultiu, sobre sòls compactes i trepitjats. Fins els 1000 metres d’altitud.

Herba de tiges postrades
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba de fins 50 cm de grandària, ramificada des de la base, de tiges postrades, flexuoses, un poc pilosa.

Fulles paripinnades
Fulles oposades, amb petites estípules a la base, compostes paripinnades, dividides en 6-8 parells de folíols oblongs.

Flors axil·lars solitàries
Flors axil·lars solitàries de 4-5 mm de diàmetre, hermafrodites, pentàmeres. Calze caduc amb cinc sèpals lanceolats. Corol·la amb cinc pètals grocs més llargs  que el calze. Deu estams. Gineceu súper amb un sol estigma acabat en cinc lòbuls. Floreix d’abril a setembre.

Fruit en esquizacarp amb espines punxents
Fruit és el més característic d’aquesta planta. És un esquizocarp format per cinc carpels endurits, cadascun amb dos espines punxents llargues i d’altres més curtes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un esquizocarp és un fruit sec indehiscent que es desenvolupa a partir d'un gineceu pluricarpel·lar, de manera que en arribar a la maturitat es descompon en unitats monospermes, els mericarpis, cadascuna de les quals conté una sola llavor.

Calze amb cinc sèpals lanceolats amb pèls
USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat tota la planta, però sobretot l'arrel, com diürètica, per al tractament de còlics nefrítics, i aperitiva. L'aigua resultant de la cocció dels fruits és astringent, i es recomana contra la disenteria i les hemorràgies o ferides de la boca.
A Bulgària se'n fa un preparat amb efectes estimulants sobre el sistema immunològic i sexual i amb augment del desenvolupament de la musculatura. Els estudis búlgars suggereixen que l’extracte de Tribulus terrestris incrementa temporalment el nivell de testosterona i, per tant, les tres funcions importants en les que participa: construcció muscular, augment de la fertilitat i libido.
A la Xina s’utilitza per als problemes urinaris i d’insuficiència de llet materna. A l’Índia s’empra com afrodisíac.

SABIES QUE... el nom generic Tribulus deriva del grec “tríbolos, -ou” que significa de tres puntes, era un objecte de ferro amb tres puntes que s’escampaven per terra per a lesionar els cavalls dels enemics, en referència a les punxes dels fruits.
L’epítet específic terrestris fa referència a l’hàbit de les tiges postrades a sobre de la terra. 
Les espines dels fruits són tan dures i punxents que poden punxar rodes de bicicletes i ser molt doloroses si les xafem amb els peus nus.
Al sud d’Àfrica s’han emprat els fruits com armes homicides. L’assassí els mullava amb el suc verinós de la planta Acokanthera venenata i ell posava al pas de la víctima que, al punxar-se amb el fruit enverinat, moria.

Família Zygophyllaceae


Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...