Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 19 de gener de 2023

Gaillardia aristata Pursh

NOMS: Gallàrdia. Castellà: Gallardía. Gailardia. Francès: Gaillarde. Anglès: Common blanketflower. Gaillardia. Common Gaillardia. Alemany: Kokardenblume.

SINÒNIMS: Gaillardia bicolor Pursh; Polatherus scaber Raf.; Virgilia grandiflora Nutt.;

DISTRIBUCIÓ: Procedeix d’Amèrica del Nord i actualment naturalitzada en diverses parts d’Europa, Austràlia i Amèrica del Sud.

HÀBITAT: Creix en diferents hàbitats com ara planes i prats.

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne que desenvolupa tiges de fins 80 cm d’alçada


Fulles basals i al llarg de la tija lanceolades, de marge enter o dentat, amb pèls.


Flors solitàries en capítols terminals, prou grans, de fins 10 cm de diàmetre, a l’àpex de llargs peduncles. Bràctees lanceolades atenuades a la base, ciliades i amb pèls. Flors de varis colors en la mateixa planta, amb el botó central flors tubulars, morades o amb la punta porpra, de vegades grogues. Flors exteriors amb lígula de fins 3 cm acabada en 3-5 lòbuls, amb la base de color roig i la resta entre rogenc i groc. L’època de floració és en primavera i estiu però per les nostres terres és prou més llarga.


Fruit en cípsela amb les setes del receptacle superant els aquenis.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En les compostes o asteràcies les flors no son el que vulgarment tenim com a flors. La típica flor de margarida que desfullem per saber si la nostra amada està enamorada de nosaltres o no, és en realitat un conjunt de flors sèssils, acompanyades o no per les corresponents bràctees, agrupades en un peduncle eixamplat en l’extremitat, anomenat receptacle comú que està, també, envoltat per una o més sèries de bràctees. Aquesta inflorescència s’anomena capítol floral (del llatí cǎpǐtǔlum, -i, diminutiu de caput, "cabet").

USOS I PROPIETATS: És cultivada com planta ornamental per la llarga floració. S’empra en jardí o en test. Suporta el ple sol i la calor, admet diversos sòls tot i que ben drenats i no requereix molt de reg. Quan les tiges es fan molt llargues és aconsellable el tutoratge. La multiplicació pot ser per esqueix, en primavera, o per divisió de la tofa, quan té més de dos anys. També es pot sembrar la llavor, sense cobrir, en primavera, i germina a les 2-3 setmanes. Al jardí s’autosembra 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El botànic Auguste Denis Fougeroux de Bondaroy (1732-1789) va dedicar aquest gènere al magistrat francès Antoine René Gaillard de Charentonneau (1720-?) que també era naturalista i botànic aficionat. L’epítet específic aristata és un epítet llatí que significa cerra llarga, amb punta.

Gaillardia aristata va ser descrita per Frederick Traugott Pursh, i publicada en Flora Americae Septentrionalis; or, . . . 2: 573. 1814[1813] tot i que el gènere que va utilitzar erròniament va ser Galardia

Família Compositae (Asteraceae)

1 comentari:

  1. As I have written in a recent posting on my Blog, we often do miss the beauty of the small plants in our gardens or on nature hikes. Thanks for the reminder on your today.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...