Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 26 de gener del 2023

Pelargonium capitatum (L.) L'Hér.

NOMS: Gerani. Malva rosa. Malva d’olor, malva-rosa. Vauma-rosa. Castellà: Malvarrosa. Geranio. Geranio rosa. Malva rosa. Gallego: Xeranio. Èuscara: Geranioa. Zango-gorria. Francès: Pélargonium à fleurs en tête. Portuguès: : Gerânio. Malvarosa. Anglès: Rose geranium. Rose-scented pelargonium.

SINÒNIMS: Geranium capitatum L.; Geraniospermum capitatum (L.) Kuntze

DISTRIBUCIÓ: Cultivada, procedent de les regions litorals de l’est i sud de Sudàfrica

HÀBITAT: Cultivada com ornamental i ocasionalment assilvestrada

FORMA VITAL: Faneròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust de fins 80 cm d’alçada, amb pèls fins, tiges ascendents o erectes, carnoses, un poc lignificades, ramoses


Fulles perennes, alternes, amb curt pecíol, amb pèls, carnoses, de palmatisectes a palmatipartides, amb 3-5 lòbuls profunds irregularment dentats, de marge cresp, no zonades; estípules triangulars, enteres i agudes.


Flors en inflorescències en cima capitada simple, amb 9-20 flors amb peduncle de longitud similar a la fulla adjacent; bràctees ovades i acuminades amb pèls. Calze amb 5 sèpals ovats, hirsuts. Corol·la amb 5 pètals de 1,5-2 cm rosats, desiguals; els superiors majors que els altres, enters, espatulats, amb nervis rogencs, atenuats en ungla apreciable; els inferiors més estrets, oblongs. Androceu amb set estams fèrtils. Gineceu amb ovari súper, un estil i cinc estigmes. Floreix entre primavera i estiu.

Fruit en esquizocarp: mericarpis amb l’aresta pilosa, si més no a la part central, enrotllada helicoïdalment.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En 1753, quan Linné publicà Species Plantarum, agrupà tots els geranis, africans i europeus, en un sol gènere:  Geranium. Va ser el botànic parisí Charles L'Héritier qui proposa separar el gènere Geranium en tres gèneres: Pelargonium, que agrupa les espècies amb corol·la irregular; Erodium, que agrupa les espècies amb els fils de la càpsula peluts i en espiral; i va romandre el gènere Geranium amb les espècies amb corol·la regular (actinomorfe)

USOS I PROPIETATS: S’empra en perfumeria per ser rica en olis essencials. Suavitza la pell, és cicatritzant i reblaneix calls i dureses com ara la pell dura i esquerdada dels talons. Les seves fulles en infús s’han utilitzat per tractar malalties renals i de les vies urinàries. Acció digestiva i carminativa.

Com planta ornamental s’empra en test o jardí, amb sòl solt, arenós, en zones de clima càlid. La propagació pot ser per llavor, a finals d’estiu o principi de tardor, o bé per esqueix en qualsevol època de l’any però millor a la primavera, utilitzant la part tendra i herbàcia, millor si s’aplica una hormona d’arrelament. En unes 3-4 setmanes es pot trasplantar amb terra que drene bé. És convenient una poda a principi de primavera per mantenir més vistosa i compacta la planta. Existeixen diversos cultivars i híbrids.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Pelargonium ve del grec “πελαργός pelargós cicogna” per la forma del fruit que s'assembla al bec d'una cigonya. L’epítet específic capitatum deriva de "cáput, cápitis", que significa cap, del cap, cabut o de cap gran, per els glomèruls florals que semblen cabets a sobre de les tiges.

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum (Persoon) 2: 678. 1753 amb el nom de Geranium capitatum.  Amb el nom actualment acceptat de Pelargonium capitatum va ser publicat per Charles Louis L'Héritier de Brutelle, en Hortus Kewensis; or, a catalogue . . . 2: 425. 1789.

El barri marítim de la Malvarrosa, en València, rep el nom per aquesta planta, importada de Sudàfrica pel botànic Jean Felix Robillard Closier, jardiner major del Botànic de València des de 1848, que va adquirir una finca al nord del Cabanyal, aleshores una marjal del poble de Benimaclet, i es va especialitzar en el cultiu del Pelargonium capitatum a escala industrial per a la seua fàbrica de sabons i essències, amb les que va aconseguir un rotund èxit en l'Exposició de Londres de 1862, una medalla de bronze a l’Exposició de París de 1867 i el reconeixement del pare de la cosmètica moderna, Eugene Rimmel

Família Geraniaceae


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...