Prunus spinosa L.

NOMS: Aranyer. Aranyó. Aranyoner. Arç negre. Escanyagats. Pruneller. Prunyoner. Castellà: Arañón. Ciruelo silvestre. Endriño. Endrino. Gallego: Abruñeiro. Ameixeira brava. Andrino. Euscara: Elorri beltz. Patxarán. Aranbaltz. Baisakaran. Occità: Agrenièr. Bròc negre. Aronhoèr. Aralet. Boisson negre. Portuguès: Abrunheiro bravo. Abrunho. Ameixeira brava. Italià: Prugnolo. Pruno selvatico. Spino nero. Vegro. Francès: Epine noire. Prunellier, Pelossier. Anglès: Blackthorn. Drean dhu. Sloe. Slac. Damson. Alemany: Schwarzdorn. Schlehdorn. Schlehe. Neerlandès: Sleedoorn. Zwarte Doorn. Grec: Βουρβαλιά. Μαμουσιά. Τζανεριά. Τσαμπουρνιά. Xinès: hei ci li. 黑刺李

SINÒNIMS: Prunus domestica var. spinosa (L.) Kuntze; Druparia spinosa (L.) Clairv.; Prunus acacia Crantz;

DISTRIBUCIÓ: Eurosiberiana: La regió eurosiberiana s'estén per gran part d'Euràsia i limita al nord amb la regió àrtica i al sud amb les regions mediterrània, iranoturaniana i xinesa. L’aranyó és nativa d’una extensa àrea que comprèn des d’Europa, Àsia Central i Iran, al nord-oest d’Àfrica.

HÀBITAT: Creix en camps de conreu, vores de camins, marges torrenteres i llocs alterats, preferentment en substrat calcari. Fins els 1600 metre d’altitud.

FORMA VITAL: Faneròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: l’aranyoner és un arbust espinós molt ramificat des de la base amb branques negroses i intricades que poden arribar als dos metres d’alçada. També pot arribar a fer-se un petit arbret

Fulles simples de distribució alterna, caduques, que surten després de les flors amb curts pecíols, de limbe obovat o quasi el·líptic i marge crenat o serrat; estípules que cauen aviat

Flors hermafrodites, solitàries o en fascicles de 2-3, amb curts pedicels de 2-5 mm. Calze amb cinc sèpals lliures, triangular-lanceolats, glabres, d’àpex denticulat. Corol·la amb cinc pètals blancs. Androceu amb nombrosos estams. Gineceu d’ovari súper amb estil i estigma capitat. Floreix entre febrer i maig, abans del creixement de les fulles o al mateix temps.

Fruit monosperms, en drupa petita (10-12 mm), subglobós o ovalat de color blau obscur o negre violaci pruïnós quan madura, a la tardor, amb polpa carnosa.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’arç negre és, majoritàriament, sexualment autoincompatible, és a dir, que tot i que les flors són hermafrodites, amb òrgans masculins i femenins, no fructifiquen bé per elles mateixa i necessiten estar a prop d’altres exemplars de la mateixa espècie per poder realitzar la pol·linització creuada.

USOS I PROPIETATS: S’empra per fer tanques i bardisses car, com l'arç blanc, pot formar una tanca o matoll impenetrable en només uns anys. Per la seua rusticitat i resistència a les gelades, es pot cultivar en terrenys difícils i jardins silvestres, i els seus brots de creixement ràpid el converteixen en un arbust ideal per estabilitzar terrenys inclinats. L'arç negre es reprodueix per llavor o per propagació vegetativa de brots. Tolera molt bé la sequera no prolongada però només prospera en sòls profunds, a ple sol o a mitja ombra.

Els fruits contenen tanins, son aspres i s'utilitzen en la preparació de licors alcohòlics, com ara el conegut “patxaran” elaborat a Navarra mitjançant la maceració en alcohol dels aranyons. A la Gran Bretanya s’utilitzen per fer ginebra d’aranyó (sloe gin) També es poden fer melmelades o confitar amb vinagre. Les branques s’utilitzen per fer mànecs d’eines i bastons, com ara el conegut “shillelagh” irlandès, amb un gran pom a la part superior

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Prunus, apareix ja utilitzat per Plini, com llatinització del grec “προῦμνη” proúmne, emprat per Teofrast i Dioscòrides, probablement derivat d'una llengua pregrega de l'Àsia Menor. L’epítet específic spinosa del llatí spinosus-a-um, provist d’espines, en referència a les espines que apareixen en les branques.

L’arç negre, amb el seu brancatge impenetrable, crea un microhàbitat que és un bon lloc d’hostatge per a molts lepidòpters, i els seus fruits atrauen molts ocells frugívors, com ara tords i merles, altres pardalets fan el niu protegits per les espines, a més a més de donar recer a altres petits mamífers.

És una espècie molt variable, de la qual s’han descrit nombroses estirps sense valor taxonòmic. Prunus spinosa va ser descrit per Carles Linné i publicat a Species Plantarum 1: 475. 1753.

Família Rosaceae