Ophrys lutea Cav.

NOMS: Abelletes grogues. Abellera groga. Mosques grogues. Castellà: Abejera amarilla. Flor de abeja amarilla. Ofris amarilla. Portuguès: Erva-vespa. Francès: Ophrys jaune. Italià: Ofride gialla. Anglès: Yellow Bee-orchid. Alemany: Gelbe Ragwurz.

Ophrys lutea

SINÒNIMS: Arachnites luteus (Cav.) Tod.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Creix als prats secs, camps abandonats, coscollars i clarianes de pinars, sobre sòl calcari. Fins els 700 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Primer surten les fulles apegades al terra i d’entre mig surt la tija erecta que sosté les flors, de 10-30 cm d’alçada. Baix terra fa dos tubercles ovoides.

Fulles 3-5 en roseta basal ovades, amb el marge ondulat i els nervis linears. Les caulinars menors, lanceolades i abraçades a la tija.

Ophrys lutea

Flors en inflorescència en espiga laxa de 2-6 flors; bràctees lanceolades, membranoses, de color verd; tres tèpals externs còncaus, de color verd groguenc i el marge revolut; i els 2 interns linears o estretament lanceolats; el label és el tercer tèpal intern, de 9-18 mm, trilobat, papil·lós i glabre, la part central (espèculum) rogenca amb dues taques centrals blavenques i un marge ample, de 2-3 mm, de color groc viu que la caracteritza. Androceu amb un sol estam. Gineceu d’ovari ínfer amb l’estil, soldat a l’estam formant un ginostem cilíndric, acabat en dos estigmes. Floreix a la primavera

Fruit en càpsula amb ombroses llavors molt petites.

Ophrys lutea

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors atreuen els insectes pol·linitzadors mascles, imitant la forma de la femella com reclam de tipus sexual, que transporten els pol·linis de flor en flor. El label també imita el color i l’olor de la femella per provocar una pseudocòpula durant la qual els pol·linis s’adhereixen al cos del mascle i les durà a altres flors amb les que intentarà copular.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Ophrys  deriva, possiblement, del grec “ophrýs, -yós”  que significa cella, entrecella, per la vellositat del label. Ja va ser emprat per Plini el Vell a la seua obra “Història Natural”. L’epítet específic lutea ve del llatí "luteus" groc, de color groc, en referència al color groc del marge del label.

Aquesta espècie es troba present al Catàleg Balear d'Espècies Vegetals Amenaçades.

Ophrys lutea va ser descrita per Antoni Josep Cavanilles (Cav.) i publicada en Icones et Descriptiones Plantarum 2: 46, t. 160. 1793.

Família Orchidaceae

Ophrys scolopax Cav.

NOMS: Abellera becada. Abelles. Mosques. Castellà: Orquídea becada. Abejita. Flor de la araña. Portuguès: Flor dos passarinhos. Francès: Ophrys bécasse. Italià: Ofride cornuta. Anglès: Woodcock Orchid. Alemany: Schnepfen-Ragwurz. Neerlandès: Sniporchis.

Flors en espiga laxa

SINÒNIMS: Ophrys arachnites var. scolopax (Cav.) Fiori & Paol.; Ophrys fuciflora subsp. scolopax (Cav.) H.Sund.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

Label amb dibuix molt variable

HÀBITAT: Rosmarinetalia. És una planta calcícola que creix als marges, brolles i prats secs, fins els 1000 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

La bràctea ultrapassa l'ovari

DESCRIPCIÓ: Herba erecta d’entre 15 i 40 cm d’alçada amb dues tuberositat de forma ovoide que surten del coll de la tija.

Fulles lanceolades

Fulles lanceolades en roseta basal i alguna fulla caulinar que embeina la tija

Flor d'Ophrys scolopax

Flors en espiga laxa amb bràctees lanceolades que ultrapassen l’ovari. Flors zigomorfes, hermafrodites, amb tres tèpals externs de color rosa clar amb un nervi medial verd, i els tèpals interns de color rosa més fort que els externs. El label és trilobat, convex, amb el marge fortament revolut, de color púrpura brunenc amb un dibuix irregular i molt variable, i apèndix apical verdós; els lòbuls laterals són gibosos, molt prominents i peluts per fora. Androceu amb un sol estam amb el pol·len agrupat als pol·linis. Gineceu d’ovari ínfer amb l’estil soldat a l’estam formant un ginostem, i dos estigmes fèrtils. Floreix d’abril a juliol

El ginostem sembla el cap d'una becada

Fruit en forma de càpsula allargada amb nombrosíssimes llavors (unes 12.000 llavors per cada flor)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les orquídies són força originals i desenvolupen peces florals característiques, la més coneguda de les quals és el label, que imita l’abdomen de la femella d’un insecte pol·linitzador,  però hi ha altres menys vistoses com ara el ginostem. A les flors de les orquídies els estams i els estils són tots concrescents i junts constitueixen l’anomenat ginostem, dissenyat per que els pol·linis s’adherisquen al cap de l’insecte pol·linitzador i siguin transportades fins a l’estigma de la següent flor visitada per l’insecte.

Apèndix apical verdós

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Ophrys deriva, possiblement, del grec “ophrýs, -yós”  que significa cella, entrecella, per la vellositat del label. Ja va ser emprat per Plini el Vell a la seua obra “Història Natural”. L’epítet específic scolopax ve del grec "scolopax" becada, polla bruna, de nom científic Scolopax rusticola, per la forma del ginostem que recorda el cap d’aquesta au.

Ophrys scolopax va ser descrita per Josep Antoni Cavanilles (Cav.) i publicada en Icones et Descriptiones Plantarum 2: 46, t. 161. 1793. 

Família Orchidaceae

Ophrys dianica M.R.Lowe & al.

Ophrys dianica

NOMS: Abellera fosca. Mosques negres. Castellà: Abejita.

SINÒNIMS: Ophrys lucentina P. Delforge;

Observcions: La majoria d’autors classifiquen Ophrys dianica com sinònim de Ophrys fusca subsp. fusca.

Label vorejat per una franja groga 

DISTRIBUCIÓ: Endemisme del territori Diànic del sud de València i nord d’Alacant

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Creix en pastures i matollars

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

Planta petita que no sobrepassa el pam d'alçada

DESCRIPCIÓ: És una petita orquídia terrestre amb una sola tija glabra i no ramificada, que surt d’un petit tubercle subterrani, que no sol sobrepassar el pam d’alçada. El que caracteritza i diferencia aquesta orquídia, dins del grup d’Ophrys fusca, és la menor alçada i el marge del label de color groc o verdós.

Fulles en roseta basal, només 1-2 fulles caulinars

Fulles en roseta basal, oblong-lanceolades, sèssils, i nervació paral·lela, i amb 1-2 fulles caulinars agudes, de color verd lluent i glabres.

Label amb vellositat de color marró obscur amb dues lúnules gris blavos

Flors de simetria zigomorfa, formades per sis tèpals, tres externs i tres interns. Els externs de color groc verdós, dos laterals i un superior que protegeix el ginostem. Dos dels interns són molt més petits que la resta mentre que el tercer està situat a la part inferior, el label, més aplanat que en altres del mateix grup, amb dos lòbuls laterals i el central més ample i emarginat, ornat amb vellositat marró fosc i dues lúnules d'un gris blavós brillant i tota la vora recorreguda per la línia groga distintiva. Androceu format per un sol estam concrescent amb l’estil i l’estigma, amb dos sacs pol·línics. Gineceu d’ovari ínfer. Floreix en març i abril.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula allargada

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Ginostem és l’estructura bàsica dels verticils fèrtils de les orquídies. És el resultat de la soldadura de l’estil amb el filament dels estams. En aquest òrgan hi ha el pol·len formant una massa compacta als sacs pol·línics, situats de manera que els pol·linitzadors se’ls enduran sencers i els dipositaran a prop de la cavitat estigmàtica d’un altra flor.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Ophrys deriva, possiblement, del grec “ophrýs, -yós”  que significa cella, entrecella. Tot i que no veig la relació, va ser emprat per Plini el Vell a la seua obra “Història Natural”. El nom específic dianica és un epítet geogràfic que fa referència al territori Diànic, limitat per la Font de la Figuera a l’oest, Cullera al nord, la línia de costa amb el Cap de la Nau i fins  Alacant a l’est i Elda al sud-oest.

Per atraure els insectes pol·linitzadors no tenen nèctar, sinó que el label imita l’abdomen de la femella i emet feromones de la femella en cel. El mascle copula amb la flor, el que s’anomena pseudocopulació, mentre els pol·linis s’adhereixen a l’insecte que els transportarà a una altra flor. Les orquídies estan altament especialitzades, de manera que cadascuna té el seu propi insecte pol·linitzador.

Les orquídies del gènere Ophrys viuen en simbiosi amb un fong, raó per la qual no poden ser trasplantades.

Família Orchidaceae

Ophrys apifera Huds.

NOMS: Abellera. Abelletes. Abella apífera. Beiera. Flor d'abella. Mosques d'ase. Castellà: Flor de la abeja. Abejera. Abejita. Occità: Abelha, Abiho, Flor d'abelha. Èuscara: Erle-lore. Larania. Portuguès: Abelheira. Abelha-flor. Erva-aranha. Italià: Ofride apifera. Ofride fior delle Api. Francès: Ophrys abeille. Anglès: Bee Orchid. Wasp Orchid. Alemany: Bienen Ragwurz. Neerlandès: Bijenorchis. Grec: Μελισσάκι. Οφρύς η μελισσοφόρος. Οφρύς η σφηκόμορφη

Tèpals roses o, més rarament, blancs

SINÒNIMS: Ophrys arachnites Mill.

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Aphyllantion. Brachypodion phoenicoidis. Boscos, coscollars i llocs humits de preferència calcícola. Fins els 900metres d’altitud.

Entre 3 i 15 flors al llarg de la tija

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba vivaç de fins 40 cm d’alçada, glabra, amb una sola tija

Vegeu l'apèndix apical verdós al dors del label

Fulles en roseta basal, oblongues; 1-3 fulles caulinars

Label amb tres lòbuls, el central major

Flors al llarg de la tija, entre 3 i 10 flors de tèpals roses o, més rarament, blancs. El label té tres lòbuls, els laterals encarats cap avant i amb pèls sedosos; el central és major, de color bru obscur amb línies i taques de color marró clar, groc o blanc; apèndix apical verdós al dors. La flor està proveïda d’un connectiu llargament acuminat, que pren la forma d’un bec llarg i flexuós, i suporta els pol·linis. Floreix d’abril a juny.

Fruit en càpsula allargada

Fruit en càpsula allargada que pot tancar unes 12.000 llavors diminutes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La planta atrau els insectes produint l'olor de la femella en cel i la forma de la flor simula l'abdomen de la femella. El insecte copula amb la flor, les pol·línies s’adhereixen al insecte i les du a un altra flor on l’estigma rebrà el pol·len. De manera que la pol·linització ocorre durant la denominada pseudocopulació.

Ací podeu veure un pol·lini esperant el insecte pol·linitzador

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Ophrys deriva del grec "ophrýs", que significa cella, per la vellositat del label. Aquest mot ja va ser emprat per Plini el Vell a la seua obra “Història Natural” (23-79 d.C)

L’epítet específic apifera ve del llatí “apis”, abella, i “fero”, porta, és a dir, de flor que porta una abella, pel paregut del label amb l’abdomen d’una abella.  

La majoria de les orquídies del gènere Ophrys depenen d’un fong simbiont, pel que no poden ser trasplantades.

Família Orchidaceae

Ophrys speculum Link

NOMS: Mosques blaves. Abellera de mirall. Caramono. Espill de venus. Sabatetes del Bon Jesús. Castellà : Espejo de Venus. Abejita. Abejera. Caramono. Portuguès: Abelhao. Erva abelha. Italià: Ofride azzurra. Francès: Ophrys cilié. Ophrys bécasse. Ophrys oiseau. Ophrys miroir. Anglès: Mirror Orchid. Alemany: Spiegel-Ragwurz.

Flor d'abellera de mirall

SINÒNIMS: Ophrys speculum subsp. speculum Link.; Ophrys ciliata Biv.;  Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Prats secs, erms, timonedes, coscollars, de preferència calcícola.

Cada planta té una sola tija d'un pam d'alçada

FORMA VITAL: Geòfit: planta amb estructures perdurables que passa l'estació desfavorable sota terra.

DESCRIPCIÓ:  Planta d’una sola tija angulosa de fins 30 cm d’alçada, amb dos tubercles ovoides sota terra.

Fulles en roseta bassal de fins sis fulles, les caulinars, més petites, embeinen la tija

Fulles bassals, de 4 a 6 només, oblongues. A la tija hi ha dos o tres fulles lanceolades que embeinen la tija.

Label inconfusible amb lluentor d'espill

Flors en espiga laxa, amb les bràctees més llargues que l’ovari. Tèpals externs amb el marge revolut i són còncaus i ovalats, de color verd groguenc amb franges brunes. Tèpals interns molt petits, linear-lanceolats d’un bru violaci.  Label trilobat amb una gran taca blava que té lluentor d'espill i amb forma de llengua, vorejada per un marge vellut de color bru. Un sol estam. Ovari ínfer amb l’estil soldat a l’estam i dos estigmes fèrtils. Floreix a finals de l’hivern i la primavera.  

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula que conté nombroses llavors petites.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Cada orquídia té el seu propi insecte polinitzador i depen d’aquest per a la seua supervivència. El label d’aquesta espècie imita l’abdomen d’una vespa de la família Scoliidae, la Dasyscolia ciliata. Fou en aquesta espècie, Ophrys scpeculum, en la que es va descobrir i  es va descriure el fenòmen de la “pseudocopulació”.

Al nostre territori hi ha la Ophrys speculum subsp. speculum Link

SABIES QUE... Ophrys deriva, possiblement, del grec “ophrýs, -yós”  que significa cella, entrecella. Tot i que no veig la relació, va ser emprat per Plini el Vell a la seua obra “Història Natural”.

L’epítet específic speculum deriva del grec “speculum”, que significa similar a l’espill, en referència a la brillantor d’espill del label.

Família Orchidaceae

Ophrys fusca Link

NOMS: Mosques negres. Abellera fosca.  Castellà: Orquídea abejera oscura, Abejera oscura, Abejita, Avispilla, Monjas, Monjitas, Mosca fusca. Portuguès: Moscardo fusco. Italià: Ofride scura. Moscaria giallognola. Francès: Ophrys brun. Anglès: Sombre Bee-orchid. Dull Ophrys. Boxing glove Orchid. Alemany: Ragwurz. Grec: Οφρύς η μελανή.

Flors d'abellera fosca

SINÒNIMS: La sistemàtica del grup de Ophrys Fusca és complexa a causa de la tendència actual a atribuir valor taxonòmic a petites diferències morfològiques de grandària, pilositat i coloració del label, diferències fenològiques i altres relatives a l'agent pol·linitzador.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Prats, erms, coscollars i boscs aclarits.

Planta monopodal, amb una sola tija

FORMA VITAL: Geòfit: una de les formes vitals de Raunkjaer que defineix les plantes amb els meristemes sota terra en l'estació desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb una sola tija que pot arribar als 40 cm però no sol passar del pam d’alçada.

Fulles en roseta bassal

Fulles bassals oblongo-lanceolades en roseta de 3-6 fulles, i només una o dues fulles agudes a la tija.

Label dividit en tre l'obuls, vellut i de color fosc

Flors amb sis tèpals, tres externs d’un verd groguenc, dos interns també verdosos i el tercer tèpal intern, el label, dividit en tres lòbuls, el central bilobat, vellut i fosc a la meitat terminal amb la part interna coberta per una taca blavosa o grisa.

Fruit d'abellera fosca en càpsula

Fruit en càpsula

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies d’aquest gènere tenen tubercles radicals i, a moltes espècies, a partir del tubercle en creix un altre cada any, de manera que sempre hi ha dos tubercles, un passat i el nou del qual naixerà la planta de l’any vinent. El conjunt té l’aparença d’uns testicles, el que ha donat nom a la família, doncs “orquis” significa testicle.

El label de color "fosc" dona nom a aquesta espècie

SABIES QUE... Ophrys deriva, possiblement, del grec “ophrýs, -yós”  que significa cella, entrecella. Tot i que no veig la relació, va ser emprat per Plini el Vell a la seua obra “Història Natural”.

L’epítet específic fusca deriva del llatí “fusca” que significa fosca, obscura, en referència al color del seu label.

És una de les orquídies anomenades “abelleres” perquè el label imita la forma de les femelles d’algunes abelles i vespes.

Família Orchidaceae

Ophrys tenthredinifera Willd.

El lael imita la femella d'una vespa

NOMS:  Abellera vermella. Mosques vermelles. Sabatetes del nen Jesús. Castellà: abejita, abejorros, flor de abeja, flor de avispa, lila de monte, orquídea avispa, testículos de perro. Italià: Vesparia barbata. Ofride fior di Vespa. Francès: Ophrys guêpe. Ophrys à grandes fleurs. Anglès: Sawfly Orchid. Alemany: Wespen-Ragwurz. Grec: Οφρύς η σφηκάφερη . Σφηγκάκι.

El label és un pètal mdificat

SINÒNIMS: Ophrys orachnites Link.; Ophrys ficalhoana J.A. Guim.; Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietea. Boscos aclarits, timonedes, erms, fins els 1100 metres d’altitud.

Tenen una sola tija erecta

FORMA VITAL: Geòfit: una de les formes vitals de Raunkjaer que defineix les plantes amb els meristemes sota terra en l'estació desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Orquídia  amb una sola tija erecta d’un pam d’alçada, tot i que pot arribar als 60 cm.

Fulles bassals ovals-lanceolades. Les de la tija són més menudes

Fulles bassals ovals o lanceolades, les caulinars més petites, amb el marge enter.

Tres sèpals iguals, dos pètals més menuts que els sèpals i el label, un pètal modificat.

Flors en espiga terminal erecta, amb bràctea no embeinadora; sèpals còncaus, de color rosat amb els nervis verds, majors que els pètals que són triangulars de color rosa o verdós; label lleugerament trilobat, més ample a l’àpex, escotat, amb una petita protuberància que s’eleva a l’escotadura, cobert de pèls curts i suaus; el label té una franja marginal groga o més lara. Floreix a l’hivern i la primavera.

Fruit en càpsula allargada

Fruit en càpsula erecta i allargada.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes del gènere Ophrys són orquídies menudes amb la particularitat de que les seues flors imiten el cos d’un himenòpter, amb la finalitat d’atraure els insectes per a la pol·linització per entomofília. Per això a les nostres terres reben noms com borinot, abelleres, mosques, etc.

L'ovari ínfer sosté la flor

SABIES QUE... Ophrys deriva, possiblement, del grec “ophrýs, -yós”  que significa cella, entrecella. Tot i que no veig la relació, va ser emprat per Plini el Vell a la seua obra “Història Natural”. 

El nom específic, tenthredinifera, deriva del grec “tenthredón”  que és un  insecte similar a la vespa, en referència al dibuix del label que recorda aquestes vespes.

La majoria de les espècies del gènere Ophrys viuen en simbiosi amb una fong, pel que no poden ser trasplantades doncs no poden viure sense ell.

Les orquídies d’aquest gènere són pol·linitzades per pseudocopulació, és a dir, els mascles són atrets per l’olor de les femelles en cel que emana la flor i són seduïts per l’aparença del label que imita a la femella d’una espècie de vespa o abella. Un dels pol·linitzadors de l’abellera vermella es l’abella Eucera longicornis,

Família Orchidaceae