Eschscholzia californica Cham.

NOMS: Rosella de Califòrnia. Escòlzia. Flor de califòrnia. Castellà: Amapola amarilla. Amapola de California. Dedal de oro. Fernandos. Portuguès: Papoila da Califórnia. Papoila da jardim. Francès: Pavot de Californie. Italià: Escolzia californica. Eschscholzia. Papavero della California. Anglès: Californica-poppy. Gold Poppy. Alemany: Eschscholtzie. Kalifornischer Mohn. Kappenmohn. Schlafmützchen. Goldmohn. Neerlandès: Slaapmutsje. Grec: Εσχόλτζια καλιφόρνιας. Xinès: hua ling cao.

SINÒNIMS: Chryseis californica (Cham.) Lindl.; Omonoia californica (Cham.) Raf.;

DISTRIBUCIÓ: procedent de Nord-Amèrica, concretament de Califòrnia i Mèxic

HÀBITAT: Cultivada com ornamental i de vegades subespontània a camps de conreu, vores de camins i llocs alterats.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual, amb tiges de fins 65 cm d’alçada, moltes branques dicotòmiques, glauca

Fulles basals peciolades, molt dividides, 3-pinnatisectes o 3-pinnatipartides, amb segments linears amb tres lòbuls terminals i un llarg pecíol,; les fulles caulinars son progressivament més petites i menys peciolades, totes de color verd glauc

Flors solitàries terminals de color taronja, de 2-4 cm de diàmetre, amb llarg pedicel (5-15 cm). Receptacle còncau, en forma d’embut o tubular amb marge ondulat i reflex. Calze ovoide format per quatre sèpals soldats formant un capell. Corol·la amb quatre pètals ovats, crenats, de color taronja o grocs, sovint amb una taca obscura a la base. Androceu amb nombrosos estams, més de 40, amb filaments inflats a la base i anteres linears ataronjades. Gineceu d’ovari súper llarg i estret amb un sol estil curt i quatre estigmes de llargària diferent. Floreix de maig fins l’octubre.

Fruit en càpsula allargada de fins vuit centímetres amb llavors esfèriques d’1 mm de diàmetre i reticulades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Entre les espècies exòtiques n’apareixen algunes de perilloses i molt agressives que ací no exhibeixen, ara per ara, una capacitat expansiva destacable i no generen pertorbacions importants o tenen una incidència molt localitzada. Tot i això cal estar molt alerta amb aquestes espècies, perquè qualsevol modificació de les condicions ambientals per causes naturals, com les relacionades amb el canvi global, o per actuacions antròpiques, com l’abandonament dels usos tradicionals dels territoris, poden despertar tota la seua virulència expansiva. Exemples d’aquest risc potencial són la grama (Stenotaphrum secundatum) o esta rosella de Califòrnia (Eschscholzia californica), entre moltes altres.

USOS I PROPIETATS: La rosella de Califòrnia s'utilitza sovint en barreja de flors silvestres. Les flors es tanquen a la nit i s'obren quan el sol els toca cada matí, obrint els pètals sedosos que semblen fràgils, però, com sovint passa amb la família de la rosella, duren i aguanten sorprenentment bé, fins i tot en condicions de pluja i vent. Tolerant a la sequera. Prefereix sòls secs, arenosos i nitrificats amb bon drenatge. Requereix exposició a ple sol per oferir la millor floració. Multiplicació: Plantar les llavors, sense tractament previ, a la tardor o a la primavera, directament on es desitgen les roselles, ja que no es trasplanten bé. La germinació és ràpida.

Hi ha nombrosos conreessis amb una ampla gama de colors, com per exemple: ‘Appleblossom Bush’ amb flors rosa amb ratlles vermelles; 'Apricot Chiffon' groc rosat amb rosa i taronja; 'Dali' vermell; 'Rose Chiffon' rosa i blanc.

A causa de la seva bellesa i facilitat de creixement, aquesta planta s’ha naturalitzat a moltes parts del món, com per exemple a les Illes Canàries, tornant-se invasora d’espais naturals.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Eschscholzia és en honor del naturalista estonià Johann Friedrich Gustav von Eschscholtz (1793 - 1831). Entre 1815 i 1818 va exercir de metge a la nau russa Rurick en una expedició en la que va coincidir amb el botànic Adelbert von Chamisso. Es van fer amics íntims pel que el botànic va denominar la rosella de Califòrnia amb el seu nom.

El nom específic californica és un epítet geogràfic que indica el seu origen a l’estat de Califòrnia, un dels Estats Units d’Amèrica.

Actualment és cultivada amb fins comercials a Europa Central i sud de França per les seves propietats ansiolítiques, sedants, inductores del son, lleugerament analgèsiques i antiespasmòdiques.

Aquesta planta va ser adoptada com a símbol de l'estat nord-americà de Califòrnia, però abans ja s’emprava tradicionalment pels natius i pobladors rurals com analgèsica i sedant.

Eschscholzia californica va ser descrita per Ludolf Karl Adelbert von Chamisso (Cham.) i publicada en Horae Physicae Berolinenses 74–75, pl. 15. 1820.

Família Papaveraceae

Papaver dubium L.

NOMS: Gallaret, Paramà, Quequerequec, Rosella, Rosella borda, Rosella dúbia, Rosella fina. Castellà: Ababol, Amapola, Amapola oblonga, Amapola silvestre, Rosillas. Èuscara: Mitxoleta. Portuguès: Papoula longa. Francès: Coquelicot douteux, Petit coquelicot. Italià: Papavero a clava. Anglès: Field poppy. Long-headed poppy. Blindeyes. Orange poppy. Alemany: Hügel-Mohn. Saat-Mohn. Neerlandès: Kleine Klaproos.

Flors solitàries amb llargs peduncles amb pèls aplicats

SINÒNIMS: Papaver obtusifolium Desf.; Papaver collinum Bogenh.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Secalietalia. Arvense o ruderal. Creix en conreus, guarets i vores de camins, fins els 1500 metres d’altitud

Herba de fins 60 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 60 cm d’alçada amb tiges erectes que contenen làtex que, de vegades, es fa groc al contacte amb l’aire. 

Fulles pinnatisectes o pinnatipartides

Fulles basals pinnatífides o pinnatisectes, amb segments ovals o lanceolats; les caulinars 2-pinnatífides o 2-pinnatisectes.

Estams filiformes amb anteres violàcies

Flors solitàries amb peduncles de pèls aplicats. Quatre pètals sense taca, rogencs, d’un roig pàl·lid, i no imbricats, d’1,5-3 cm. Androceu amb estams filiformes amb anteres violàcies.  Floreix de març fins l’agost.

Fruit en càpsula glabra

Fruit en càpsula glabra, ovoide-cilíndrica, d’altura doble que l’amplada; disc amb 3-10 radis, amb el marge sinuat.

Observacions: És un taxó molt polimorf amb subespècies que alguns autors donen la categoria d’espècie, com Papaver lecoqii Lamotte

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Totes les papaveràcies contenen alcaloides als seus teixits, especialment a l’espècie de més importància econòmica, el cascall (Papaver somniferum), el qual proporciona l’opi, extret del làtex que flueix de les seus càpsules tendres quan hom hi practica talls. En canvi les llavors madures proporcionen un oli alimentari exempt d’alcaloides.

Quatre pètals no imbricats

USOS I PROPIETATS: Els pètals s’han emprat en medicina popular perquè tenen propietats expectorants, pres en infusió, per alleugerar afeccions respiratòries, tos, grip, etc.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Papaver deriva del llatí “păpāvĕr, vĕris”, que és el nom per a referir-se a la rosella. Per alguns autors, procedeix de l'àrab "papámbele" i el sànscrit "papavara" que significa suc perniciós. L’epítet específic dubium ve del llatí “dubius, a, um” que significa dubtós, i fa referència a la dificultat d’identificació.

Papaver dubium va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 1196. 1753. 

Família Papaveraceae

Glaucium flavum Crantz

NOMS: Cascall de riera, Cascall marí, Rosella groga, Rosella marina. Cascall banyut. Glauci. Ciuró bord. Castellà : Adormidera marina, Almacharán de mar, Amapola marina, Glaucio. Gallego: Herba da tiña. Mapoula das praias. Èuscara: Ostamiña. Occità: Erbo dóu faiòu. Portugués: Papoula-das-praias. Dormideira-marinha. Francès: Glaucienne jaune, Pavot cornu, Pavot jaune des sables. Italià: Papavero cornuto. Papavero giallo delle sabbie. Anglès: Yellow horned-poppy. Beach Poppy. Alemany: Gelber Hornmohn. Neerlandès: Gele Hoornpapaver. Grec: Σερπιερίνα. Γιαλόπετρο.

Flors grans i solitàries

SINÒNIMS: Glaucium luteum Scop.

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Glaucio-Cakilion. L’hàbitat més habitual són les platges i codolars dels rius a les terres litorals, però també les rambles de rius i barrancs de l’interior. Fins els 500 metres d’altitud.

Herba robusta, erecta i ramificada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba biennal erecta i ramificada, amb la tija glabrescent i robusta, de fins 90 cm d’alçada, amb làtex groguenc. El primer any fa una roseta de fulles esteses per terra.

Fulles pinnatipartides de color verd glauc

Fulles de color verd glauc molt lobulades, pinnatipartides, amb els lòbuls dentats irregularment i un xic carnoses. Les inferiors peciolades, que poden fer més d’un pam de longitud. Les caulinars són més menudes, cordiformes i amplexicaules, d’aspecte arrugat.

Corol·la amb quatre pètals grocs

Flors hermafrodites, pedunculades, solitàries amb quatre pètals grans (de 4 a 9 cm de diàmetre) de color groc. Dos sèpals verdosos, pilosos i caducs.  Corol·la amb quatre pètals obovats enfrontats dos a dos formant una creu. Androceu amb molts estams d’anteres grogues. Gineceu d’ovari súper, verd i papil·lós, estil curt i dos estigmes lamel·liformes acabats en una banya. Floreix d’abril a setembre.

Fruit en càpsula siliqüiforme

Fruit en càpsula en forma de banya molt allargada, fins 30 cm, dehiscent per dues valves, amb nombroses llavors negres i reticulades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Tot i pertànyer a la mateixa família, el fruit del Glaucium no es presenta en la forma típica de les roselles (càpsules que s’obrin per diversos porus situats sota mateix del disc estigmàtic) sinó en càpsules allargades, siliqüiformes, formades per un envà longitudinal i dues llargues valves que es desprenen per alliberar les granes.

Nombrosos estams grocs

USOS I PROPIETATS: Tot i ser una planta narcòtica i verinosa, rica en alcaloides, s'usava antigament per curar les pedres del fetge i l'àcid úric. Actualment el seu ús intern es considera perillós, si bé que es pot emprar el làtex externament, com a cataplasma, per fer desaparèixer les berrugues. L'aigua de bullir les arrels s'ha emprat popularment contra el dolor de ciàtica i alguns problemes de fetge.
En veterinària es fan servir cataplasmes de fulles picades per cicatritzar les úlceres.

                                                                  Roseta primer any

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Glaucium deriva del grec “glaukós” glauc, grisenc, que és el color de llurs fulles. El nom del glauci i del suc que s’extreia d’ell a l’antiga Grècia era “glaúkion”. El nom específic flavum és un epítet llatí que significa groc, pel color dels pètals.

Glaucium flavum va ser descrita per Heinrich J.N. Crantz i publicada en Stirpium Austriarum Fasciculus 2: 133. 1763.

Família Papaveraceae

Valeriana officinalis L.

NOMS: Herba gatera. Valedriana. Valeriana. Valeriana vera. Castellà : Hierba de los gatos. Valeriana. Occità: Pauta de chat, Valeriana, Valeriano. Gallego: Birbiriana. Herba bendita. Èuscara: Belar bedeinkatu. Ardi-belarri. Portuguès: Erva-dos-gatos. Valeriana. Italià: Valeriana comune. Francès: Valériane des collines, Valériane officinale, Valériane à petites feuilles. Anglès: Valerian. Alemany: Arzneibaldrian. Gebräuchlicher Baldrian. Neerlandès: Echte Valeriaan.  Grec: Αγριοζαμπούκος. Βαλλεριάνα. Μυριστική.

Flors hermafrodites i zigomorfes

SINÒNIMS: Valeriana officinalis subsp. tenuifolia (Vahl) Schübl. & G. Martens 

Observacions: Espècie molt polimorfa. La planta predominant als Països Catalans sembla que pertany a la subsp. tenuifolia.

DISTRIBUCIÓ:  Eurosiberiana

HÀBITAT: Trifolion medii. Herbassars de boscs humits. Cultivada als jardins

Herba de gran alçada amb tiges acanalades

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herbàcia que pot arribar als dos metres d’alçada, amb rizomes; tiges verdes i acanalades; la planta desprèn una flaire característica.

Fulles oposades i pinnatisectes

Fulles oposades, pinnatisectes, dividides en folíols lanceolats, dentats i amb pèls pel revers.

Tres estams i i estigma trífid

Flors en inflorescències terminals en cima corimbiforme. Flors hermafrodites i zigomorfes amb bractèoles de longitud similar al fruit. Calze formant un tubet acabat en 5-15 dents linears poc visibles a l’antesi però acrescents i plomoses al fruit. Corol·la blanca o rosa, també forma un tub acabat en cinc lòbuls desiguals. Androceu amb tres estams inserits en els pètals. Gineceu d’ovari ínfer tricarpelar amb un estil coronat per un estigma trífid. Floreix durant tot l’estiu, des de juny fins a setembre

Fruit en aqueni amb papus plomós

Fruit en aqueni el·lipsoïdal que mesura de 2 a 5 mm, amb un papus plomós format pel calze acrescent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una curiositat botànica de les valerianàcies és que quan s’obri la flor, el calze és inconspicu, però a mesura que el fruit madura creix i arriba a formar, en algunes espècies, plomalls semblants al de les compostes.

USOS I PROPIETATS: Les arrels, el rizoma i els estolons tenen propietats sedants, relaxants, febrífugues, antiespasmòdiques i vermífugues. La seva infusió es recomana en casos d'ansietat, nerviosisme, trastorns emocionals, estrès i insomni. Combina bé amb la tarongina, til·la, arç blanc, saüc, rosella i sàlvia, però cal evitar compatibilitzar-ho amb sedants químics.

Cima corimbiforme

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Valeriana deriva, probablement, del llatí “valeo” que vol dir ser fort, eficaç, tindre salut, etc. En el Pinax (1623) Caspar Bahuin apunta que “... s’anomena Valeriana en les oficines de farmàcia i herbolaris per les moltes virtuts que mostra, pel que també rep el nom de triaca”. No obstant això, altres autors defensen que el nom d’aquest gènere és en honor a Galerio Valerio, el marit de la filla (gendre) de Dioclecià. I encara altres proposen altra versió, segons la qual l’origen podria ser de l’alemany "Baldrian"; en alemany vulgar "Bullerjan" o "Balderjan", en referència al deu de la llum, Baldur i del seu homòleg cristià, Joan.

L’epítet específic officinalis ve del llatí “officina”, que significa laboratori de farmàcia, perfumeria, o similars. S’aplica a moltes espècies que han sigut utilitzades com medicinals i venudes en herbolaris.

Vista inferior de la inflorescència

Les arrels contenen àcid valeriànic que els dóna una olor forta i característica semblant a la que emeten alguns formatges. Convé recol·lectar-la a partir d'exemplars que ja hagin complert els dos anys d'edat, especialment en l'època d'estiu i tardor. S'han de netejar i deixar assecar en llocs ventilats.

L’arrel desprèn una olor desagradable, per la qual cosa Galè, que alabava les seues virtuts, la va anomenar phu, (onomatopeia per indicar la pudor)

Durant la Segona Guerra Mundial la valeriana fou utilitzada per alleujar la tensió nerviosa originada pels bombardejos i explosions.

La ESCOP (The European Scientific Cooperative On Phytoteraphy), ha reconegut els usos medicinals de la valeriana per facilitar la son en casos d’insomni i en trastorns d’ansietat. Així mateix, l’extracte de l’arrel està autoritzat per a ús medicinal per la Comissió E d'Alemanya.

Té efectes psicoactius sobre el comportament dels gats que la busquen per consumir-la, pel que cal deduir que l’efecte n’és plaent. D’ací els noms populars que fan relació als gats.

Valeriana officinalis fou descrita per Carles Linné i publicada en Histoire Naturelle des Végétaux. Phanérogames 10: 304. 1841.

Família Valerianaceae

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A