Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

diumenge, 12 de gener del 2014

Ecballium elaterium A. Richard


NOMS: Cobrómbols amargs. Cogombre bord o salvatge. Cogombret. Esquitxadors. Esquitxagossos. Castellà : Cohombrillo amargo. Pepinillo del diablo. Occità: Cocombrassa, Cojarassa, Cojon salvatge, Coucouroumasso, Giscle. Èuscara: Luzokermin. Portuguès: Cogombro do demo. Pepino de S. Gregório. Italià: Cocomero asinino. Francès: Concombre d'âne, Cornichon d'âne, Momordique. Anglès: Squirting cucumber. Wild Cucumber. Alemany: Spritzgurke. Neerlandès: Springkomkommer. Grec: Πικραγκουριά. Εκβάλλιο το ελατήριο.

Flors masculines en raïms axil·lars
SINÒNIMS: Momordica elaterium L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Chenopodion muralis. Comunitats ruderals nitròfiles, vores de camins, camps, horts i llocs remoguts. Fins els 1000 metres d’altitud

Herbàcia reptant amb rabassa lignificada a la base
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta reptant, grisenca, de tiges suculentes, amb flors unisexuals masculines i femenines al mateix peu (monoica), de fins 60 cm, rel napiforme i rabassa  lignificada a la base.  

Fulla triangular, de base cordada
Fulles amb pecíol de limbe triangular i gruixut, de nerviació palmada i marge lobulat, cobertes de pèls aspres al tacte

Flor femenina amb tres estigmes bífids
Flors pentàmeres, les masculines en raïms axil·lars; les femenines solitàries a les axil·les de les fulles. Calze verdós amb cinc sèpals soldats i imbricats. Corol·la gran, entre 2 i 5 cm de diàmetre, de color groc verdós, amb cinc lòbuls. Androceu amb cinc estams, un lliure i els altres soldats dos a dos, pel que sembla haver tres estams. Gineceu ínfer amb un sol estil acabat en tres estigmes bífids. Floreix des de febrer fins l’octubre

Fruit en pepònide pèndul
Fruit és una mena de baia ovoide anomenada pepònide, una mena de cogombre pèndul, cobert de pèls híspids, i és dehiscent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La dehiscència d’aquest fruit és molt curiosa: quan és madur, el mínim fregament provoca el despreniment del peduncle i l’esclat que llança les llavors amb força, per l’obertura basal, junt a un líquid mucilaginós que els dona pressió. Aquest tipus de dehiscència s’anomena elateri, raó per la qual l’epítet específic d’aquesta espècie és “elaterium”.

Flor masculina amb cinc estams: un de sol i els altres soldats dos a dos
USOS I PROPIETATS: Tot i la seua toxicitat, en medicina popular s’emprava el fruit contra la icterícia i com purgant.

És una planta molt tòxica, i pot provocar trastorns gastrointestinals amb hemorràgies i, fins i tot, parada respiratòria i coma.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Ecballium deriva del grec “ekballein” que significa llançar, per la característica del fruit de llançar les llavors. L’epítet específic elaterium fa referència a “elateri”, el nom introduït per Richard que denomina un tipus de fruit sincàrpic dividit en diversos lòculs que, obrint-se bruscament en la maduresa, llança explosivament les seves llavors a certa distància. Altres autors defensen que ve del grec “elatérios”, que significa purgant o abortiu, per les propietats atribuïdes a la planta.

És una de les poques cucurbitàcies autòctones dels Països Catalans, i l’única espècie del gènere Ecballium i l’única cucurbitàcia que no té circells.

Teofrast (370-285 aC) diu que l’arrel s’empra per a la lepra i per la sarna de les ovelles.

Família Cucurbitaceae


Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

dijous, 9 de gener del 2014

Ruscus hypophyllum L.


NOMS: Galzeran major. Brusc major. Pastoreta. Castellà: Laurel alejandrino común. Laureola. Portuguès: Espirradeira. Loureiro de Alexandria. Francès: Herbe aux langues. Fragon. Italià: Ruscolo maggiore. Anglès: Spineless Butcher's-broom.

Flors amb pedicel en grups de fins 10 flors
SINÒNIMS: Ruscus lugubris Salisb.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània i macaronèsica

HÀBITAT: Quercetalia ilicis. En zones ombrienques i humides, entre els 300 i els 600 metres d’altitud.

Fulles no ramificades de fins un metre d'alçada
FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els 
meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust rizomatós amb tiges de fins un metre d’alçada, verdes, simples, sense ramificar i no lignificades.

Fulles petites membranoses
Fulles membranoses, molt petites, de forma triangular i sense clorofil·la, a l’axil·la de les quals surten els fil·locladis o cladodis (expansions laminars de la tija que semblen fulles) que, a diferència dels cladodis del galzeran (Ruscus aculeatus), són de major mida i no tenen espina punxent a l’àpex.

Flors amb sis tèpals verdosos
Flors unisexuals, amb pedicel, reunides en grups de 3-10 flors petites al bell mig del fil·locladi. Les flors masculines amb dos verticils de tres tèpals verdosos i sis estams, les femenines amb un pistil. Floreix a l’hivern i primavera.

Fruit en baia vermella
Fruit en baia de color vermell brillant

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els fil·locladis o cladodis tenen l’aparença d’una fulla i fan les funcions d’aquesta, la fotosíntesi però, a més a més, poden produir flors i fruits, el que denuncia el seu caràcter caulinar.

Una petita bràctea a la base de les flors
USOS I PROPIETATS: Els rizomes de les espècies del gènere Ruscus tenen propietats antiinflamatòries i vasoconstrictores, útils per al tractament de les varius.

Aquest arbust és apreciat en jardineria perquè requereix poc manteniment i es manté sempre verda.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Ruscus té origen preromà, una adaptació de “bhroisko”, reduïda amb posterioritat a “brūsko”. Popularment però, s’ha cregut que l’origen es vincularia amb el mot “bruscus”, nom que els romans donaven al grèvol, per la seua relativa semblança entre tots dos.

L’epítet específic hypophyllum ve del grec "hypo" que significa sota, baix, i “φύλλον phýllon” fulla, perquè la flor sembla estar a sota d’una fulla (en realitat és un fil·locladi)
Ruscus hypophyllum fou descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 1041, 1753.

Família Liliaceae (Asparagaceae)


dilluns, 6 de gener del 2014

Atractylis cancellata L.


NOMS: Enreixada. Castellà: Cardo enrejado. Cancelillos. Portuguès: Cardo coroado. Acarna de Creta. Italià: Fiore in gabbia. Masticogna annua. Francès: Atractyle en treillis, Atractyle grillagé. Anglès: Distaff Thistle. Grid Thistle. Alemany: Distelspindelkraut. Gitter-Spindelkraut. Mastixdistel.

Flors en capítols terminals solitaris
SINÒNIMS: Atractylis cancellata L. ssp. cancellata

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Stipion capensis. Thero-Brachypodietalia. Coscollars, pradells terofítics, vores de camins. Fins els 500 metres d’altitud.

Herba erecta d'un pam d'alçada
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba petita, de poc més d’un pam d’alçada, de tiges erectes simples o poc ramificades a la part superior

Fulles amb espines i cobertes de pèls araneosos
Fulles esparses, enteres o dentades amb espines i cobertes de pilositat araneosa, el que hi dona un aspecte blanquinós.

Capitols amb bràctees espinoses
Flors en capítols envoltats per bràctees característiques que formen una esfera de bràctees molt estretes i amb espines, de manera que sembla una reixa forjada o el delicat treball d’un orfebre. Flors de color morat que apareixen a finals de la primavera, entre maig i juny.

Fruit en cípsela i vil·là plomós
Fruit en cípsela amb vil·là plomós

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La cípsela és un tipus de fruit sec indehiscent i monospèrmic, que es deriva d'un ovari ínfer amb un sol lòcul. És com un aqueni, de vegades s'anomena com a tal, però es diferencia perquè està format per més d'un carpel. La closca blanca i grisa de les llavors del gira-sol són les parets de la cípsela.

 
Les bràctees formen un aprimorat enreixat
USOS I PROPIETATS: No en coneguem

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Atractylis deriva del grec "ατρακτος atraktos" que significa eix, fus, doncs es van utilitzar com a fusos de filar. Altres autors afirmen que "ατρακτος atraktos" també significa fletxa i el nom genèric és en referència a les espines rígides que presenten les fulles i les bràctees que semblen fletxes. Aquest nom ja era emprat per Plini i Aristòtil en els seus escrits.

L’epítet específic, cancellata, ve del llatí “cancellātus, -a, -umque significa reixat, gelosia, en referència a l’enreixat que formen les bràctees involucrals.

Atractylis cancellata va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 830 (1753)

Família Compositae (Asteraceae)


Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...