NOMS: Cobrómbols
amargs. Cogombre bord o salvatge. Cogombret. Esquitxadors. Esquitxagossos. Castellà
: Cohombrillo amargo. Pepinillo del diablo. Occità: Cocombrassa,
Cojarassa, Cojon salvatge, Coucouroumasso, Giscle. Èuscara: Luzokermin. Portuguès:
Cogombro do demo. Pepino de S. Gregório. Italià:
Cocomero asinino. Francès: Concombre d'âne, Cornichon d'âne, Momordique.
Anglès: Squirting cucumber. Wild Cucumber. Alemany: Spritzgurke. Neerlandès:
Springkomkommer. Grec: Πικραγκουριά.
Εκβάλλιο το ελατήριο.
 |
| Flors masculines en raïms axil·lars |
SINÒNIMS: Momordica elaterium L.
DISTRIBUCIÓ:
Mediterrània
HÀBITAT: Chenopodion muralis. Comunitats ruderals
nitròfiles, vores de camins, camps, horts i llocs remoguts. Fins els 1000
metres d’altitud
 |
| Herbàcia reptant amb rabassa lignificada a la base |
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de
Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de
mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de
manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts
vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del
sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.
DESCRIPCIÓ: Planta
reptant, grisenca, de tiges suculentes, amb flors unisexuals masculines i femenines
al mateix peu (monoica), de fins 60 cm, rel napiforme i rabassa lignificada a la base.
 |
| Fulla triangular, de base cordada |
Fulles amb pecíol
de limbe triangular i gruixut, de nerviació palmada i marge lobulat, cobertes
de pèls aspres al tacte
 |
| Flor femenina amb tres estigmes bífids |
Flors pentàmeres,
les masculines en raïms axil·lars; les femenines solitàries a les axil·les de
les fulles. Calze verdós amb cinc sèpals soldats i imbricats. Corol·la gran,
entre 2 i 5 cm de diàmetre, de color groc verdós, amb cinc lòbuls. Androceu amb
cinc estams, un lliure i els altres soldats dos a dos, pel que sembla haver
tres estams. Gineceu ínfer amb un sol estil acabat en tres estigmes bífids. Floreix
des de febrer fins l’octubre
 |
| Fruit en pepònide pèndul |
Fruit és una mena
de baia ovoide anomenada pepònide, una mena de cogombre pèndul, cobert de pèls
híspids, i és dehiscent.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: La dehiscència d’aquest fruit és molt curiosa: quan és madur,
el mínim fregament provoca el despreniment del peduncle i l’esclat que llança
les llavors amb força, per l’obertura basal, junt a un líquid mucilaginós que
els dona pressió. Aquest tipus de dehiscència s’anomena elateri, raó per
la qual l’epítet específic d’aquesta espècie és “elaterium”.
 |
| Flor masculina amb cinc estams: un de sol i els altres soldats dos a dos |
USOS I PROPIETATS:
Tot i la seua toxicitat, en medicina popular s’emprava el fruit contra la
icterícia i com purgant.
És una planta molt tòxica, i pot provocar trastorns gastrointestinals amb hemorràgies i, fins i tot, parada respiratòria i coma.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: Ecballium deriva del
grec “ekballein” que significa
llançar, per la característica del fruit de llançar les llavors. L’epítet específic elaterium
fa referència a “elateri”, el nom introduït per Richard que denomina un tipus
de fruit sincàrpic dividit en diversos lòculs que, obrint-se bruscament en la
maduresa, llança explosivament les seves llavors a certa distància. Altres autors
defensen que ve del grec “elatérios”,
que significa purgant o abortiu, per les propietats atribuïdes a la planta.
És una de les poques cucurbitàcies autòctones dels Països Catalans, i l’única espècie del gènere Ecballium i l’única cucurbitàcia que no té circells.
Teofrast (370-285 aC) diu que l’arrel s’empra per a la lepra i per la sarna de les ovelles.
Família Cucurbitaceae
Subscriu-t’hi al
canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A
