Carduus tenuiflorus Curtis

NOMS: Card. Cardot tenuiflor. Castellà: Cardo. Cardo borriquero. Portuguès: Cardo. Italià: Cardo minore. Francès: Chardon à capitules grêles, Chardon à petits capitules. Anglès: Slender Thistle. Winged plumeless Thistle. Alemany: Dünnköpfige Distel. Kleinblütige Distel. Schmalköpfige Distel. Neerlandès: Tengere Distel.

Els capítols s'agrupen en glomèruls terminals

SINÒNIMS: Carduus acanthoides L.

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Chenopodietalia. Ruderal, vores de camins, camps de conreu i llocs pertorbats. Fins els 1250 metres d’altitud

Herba de fins un metre d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. De vegades, però, es comporta com teròfit, és a dir en una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta coberta d’espines tant a la tija com a les fulles que pot arribar al metre d’alçada. Una característica diferencial d’aquesta espècie són les ales espinescents que recorren la tija de dalt a baix.

Fulles amb lòbuls acabats en espina

Fulles pinnatipartides, amb lòbuls profunds de forma triangular acabats en espines, amb pèls araneosos, és a dir, pèls llargs i fins com teranyines.

Capítols amb bràctees llises amb espina a l'àpex

Flors en capítols terminals amb un peduncle molt curt, el que provoca la formació de glomèruls de capítols, el que serveix per diferencia-la del card d’ase (Carduus pycnocephalus) que té els capítols sobre un peduncle més llarg. Els capítols mesuren entre 1,5-2 cm de llargs per 0,5-1 cm d’amplària, cilíndrics, amb involucre de bràctees imbricades, llises, de marge escariós i espina terminal, les medials i exteriors arcuades cap a fora. La corol·la és un tub acabat en cinc lòbuls de color rosat o lila. Floreix a la primavera.

Fruit en aqueni amb vil·là

Fruit en aqueni de color groc palla amb prominència apical i vil·là

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica s’anomena indument el conjunt de pèls, glàndules, esquames, etc. que recobreix la superfície dels òrgans de la planta. Aquest indument és important per identificar les espècies però, evidentment, no tenen eixa funció, sinó protegir contra el fregament (evita ferides); protegir de l’excés de llum (fan ombra sobre l’epidèrmis); o afavoreixen la formació d’un microclima per conservar la humitat.

Flors tubulars acabats en cinc lòbuls

USOS I PROPIETATS: No n’hem trobat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Carduus deriva de la paraula sànscrita "kar" que significa ser dur, i del grec "árdis" que significa punxant, que punxa, en referència a les punxes dures que protegeixen la planta.

L’epítet específic tenuiflorus prové de “tenuis” fi, prim, i “flos, -ris” flor, és a dir, de flors fines.

A diversos llocs del món, com ara Califòrnia, és considerada una espècie invasora, una mala herba.

Família Compositae (Asteraceae)

Helianthemum marifolium subsp. origanifolium (Lam.) G.López

NOMS: Setge. Heliantem setge. Castellà: Jarilla

Flors en cimes simples o ramificades

SINÒNIMS: Helianthemum origanifolium (Lam.) Pers.; Cistus dichotomus Cav.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional. Endemisme Ibero-Magrib

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Brolles termòfiles, dels sòls calcaris o margosos. Fins els 500 metres d’altitud

Tiges postrades o erectes de color rogenc

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Petita mata llenyosa de tiges postrades o ascendents de fins un pam, glabres o poc piloses, de vegades prenen una tonalitat rogenca.

Fulles oposades semblants a les de l'orenga

Fulles oposades, amb pecíol, enteres i de vegades amb marge revolut, ovato-lanceolades, amb l’amplada màxima al terç inferior del limbe, de color verd fosc.

Flor groga amb nombrosos estams

Flors en cima simple o ramificada. Calze amb tres sèpals interns pubescents i dos externs que mesuren la meitat que els interns. Corol·la amb cinc pètals grocs, lliures, que fan 5-8 mm de diàmetre. Androceu amb nombrosos estams. Floreix de març a juliol

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula més curta que els sèpals

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El fototropisme és una resposta del vegetal front a un estímul lluminós. Les plantes d’aquest gènere tenen un cert fototropisme positiu perquè segueixen la llum del sol, i a més a més, només obrin les flors al calor del sol, doncs necessiten una temperatura superior als 20⁰ C per desplegar el pètals.

Tres sèpals interns majors i dos externs molt petits

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra en infusió com depurativa de la sang, antiinflamatòria i contra els constipats i malalties de les vies respiratòries. En aplicació externa és vulnerària i ajuda a desinfectar tancar ferides.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Helianthemum deriva del grec “hélios” que significa sol, i de “ánthemon” que significa flor, perquè, segons Ambrosini (1666), dirigeix les flors cap al sol.

L’epítet específic marifolium deriva de “marum” una espècie de Teucrium, i de “folium” fulla, és a dir, significa amb fulles de Teucrium marum. El nom de la subespècie origanifolium indica que les fulles són semblants a l’orenga (Origanum)

Família Cistaceae

Hordeum murinum L. subsp. leporinum (Link) Arcang.

NOMS: Margall bord. Coa d'egua. Fletxes. Castellà: Cebadilla. Espiguilla. Cebadilla ratonera. Gallego: Orxo. Portuguès: Cevada dos ratos. Italià: Orzo mediterraneo. Francès: Orge des lièvres. Anglès: Hare Barley. Mouse barley. Alemany: Hasen-Gerste. Roggen-Gerste.

Inflorescències en espiga densa

SINÒNIMS: Hordeum leporinum Link

Observacions: La subsp. leporinum difereix de la subsp.  murinum en que te l'espigueta medial més curta que les laterals.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Hordeion leporini. Erms, camps, horts, murs, vores de camins i zones ruderals. Fins els 1100 metres d’altitud

Herba amb tiges fasciculades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual de fins 40 cm d’alçada, amb tiges fasciculades, erectes, amb una espiga per tija.

Fulles linears planes, poc piloses

Fulles formades per una beina basal i el limbe linear, de nerviació paral·lela, plana i poc pilosa, amb lígula truncada al punt d’unió i aurícules a la base del limbe.

Espiguetes amb tres flors

Flors en espiga densa aristada de fins 10 cm. Espiguetes en grups de tres: la medial hermafrodita i sèssil, metre que les laterals  són masculines i pedicel·lades, amb glumes externes linears i les altres lanceolades; les glumes de l’espigueta central és ciliada. Lemma ovada amb cinc nervis, totes amb arestes majors que les glumes. La pàlea és estretament ovada. Androceu amb tres estams d’anteres sagitades amb les teques formant una X. Gineceu d’ovari súper amb dos estigmes plomosos. Floreix a la primavera

Fruit en cariopsi

Fruit en cariopsi peluda a l’àpex, oval i canaliculada, adherent a les glumel·les.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’espiga és una inflorescència caracteritzada per les flors que s’insereixen directament a l’eix principal, sense peduncle. Presenten espigues els plantatges (Plantago) i les gramínies, tot i que en aquest cas les espigues solen formar inflorescències compostes, és a dir, una espiga d’espigues, com als Hordeum.

Ací podem veure la lígula i l'aurícula

USOS I PROPIETATS: En temps de fam les llavors s’empraven per fer pa.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Hordeum deriva del llatí "fórdeum" i del grec "phorbé" que significa farratge. L’epítet específic murimum ve de "mus, muris" ratolí, és a dir, de ratolins. El nom de l’espècie seria doncs, farratge de ratolins.

No confondre amb l’ordí (Hordeum vulgare) que és l’espècie cultivada d’aquest gènere, més alta i robusta, amb la qual s’elabora cervesa, farina panificable o per consum animal. L’ordí és el  cinquè cereal cultivat, mentre que el margall bord és considerada una mala herba per als cultius.

Els xiquets juguen amb les espigues llançant-les per a que s’enganxen amb la roba, ja que en teixits com la llana es clava com una fletxa, però també queda enganxada dels pèls dels mamífers que, involuntàriament, disseminen les llavors.

Família Gramineae (Poaceae)