Astragalus hamosus L.

NOMS: Astràgal hamós. Castellà : Anzuelos. Hedisaro. Securidaca menor. Francès: Astragale à gousses en hameçon. Portuguès: Erva de Sam Laurenço. Italià: Astragalo falciforme. Anglès: Southern Milk-vetch. Alemany: Hakenfrüchtiger Tragant.

Inflorescències en raïm a l'extrem d'un llarg peduncle

SINÒNIMS: Astragalus paui Pau

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània i iranoturaniana

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Creix en camps de secà i prats terofítics. Fins els 1200 metres d’altitud.

Herba ramificada amb tiges arran de terra

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual ramificada des de la base, de tiges de fins mig metre, amb molts pèls i aplicades al terra

Fulles imparipinnades amb 7-13 parells de folíols

Fulles de distribució alterna, imparipinnades, compostes per 7-13 parells de folíols i un de sol a l’àpex, obovats, enters, glabres per l’anvers i pilosos per revers. Estípules acuminades que abracen la tija.

Flor papilionada amb l'estendard més llarg que la carena i les ales

Flors en raïm a l’extrem del peduncle. Calze campanulat i cobert de pèls blancs i negres amb cinc dents linears iguals, persistents a la fructificació. Corol·la groguenca, amb l’estendard més llarg que les ales i la carena. Androceu diadelf amb nou estams soldats i un de sol. Gineceu d’ovari súper amb estil arquejat i estigma capitat. Floreix a la primavera, entre abril i juny.

Fruit inconfusible i característic de l'espècie

Fruit en llegum de secció circular amb la beina molt corbada, pareguda a un ham de pescar

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El llegum és un fruit dehiscent, és a dir, que s’obri de manera natural, separant-se en dues peces o valves. És el fruit característic, en les diferents formes de cada espècie, de les lleguminoses o fabàcies.

USOS I PROPIETATS: Té propietats medicinals com laxant, galactagog i emol·lient, tot i que no s’ha emprat tradicionalment. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Astragalus, deriva del grec “ἀστράγαλοϛ astrágalos” astràgal, nom ja citat per Plini per definir una lleguminosa, pot ser per la forma de les llavors que semblen l’os del mateix nom que grecs i romans usaven per al joc dels daus. Altres autor defenen que el nom deriva de “αστήρ astér” astre, i de “γάλα gála” llet, per la forma i el color de la flor i per què les cabres que s’alimentaven d’aquesta planta augmentaven la producció de llet. L’epítet específic hamosus ve del llatí “hamus” ganxo, és a dir, amb ganxos, per la forma dels fruits.

Astragalus hamosus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 758. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Medicago rigidula (L.) All.

NOMS: Melgó rígid. Trèvol de rodet, Userda borda. Castellà: Carretón. Carretilla espinosa. Portuguès: Trevo espinhoso. Luzerna peluda. Francès: Luzerne de gérard, Luzerne raide. Italià: Erba-medica rigidetta. Anglès: Tifton Burclover. Alemany: Samt-Schneckenklee. Starrer Schneckenklee. Steifer Schneckenklee.

Flors solitàries o en parelles

SINÒNIMS: Medicago polymorpha var. rigidula L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Vores de camins, pradells terofítics, fins els 1300 metres d’altitud

Herba petita amb tiges arran de terra

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Petita herba lleguminosa de tiges arran de terra, ramificades des de la base, de fins 40 cm

Folíols dentats a la part superior i amb pèls

Fulles trifoliades amb folíols obovats dentats a la part superior amb pèls i amb l’àpex truncat. Les estípules també són dentades a la part superior.

Flors papilionades de color groc

Flors normalment en parelles o solitàries, sobre peduncles més curts o més llargs que la fulla corresponent. Els pedicels són més curts que el tub del calze, que acaba en cinc dents i està cobert de pèls. Corol·la de 4-6 mm, groga, papilionada, amb l’estendard més llarg que la carena i les ales més curtes que la carena. Floreix a la primavera, entre abril i juliol

Fruit amb espines rígides

Fruit en beina amb discs en espiral, atapeïts, que formen una mena de cilindre convex en els dos extrems, amb espines rígides i molts pèls

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El llegum és el fruit característic de les plantes de la família de les fabàcies o lleguminoses i les llavors que contenen moltes espècies són comestibles per als humans i altres són farratgeres, i alimenten els animals que consumim. Les plantes del gènere Medicago produeixen unes llegums característiques, doncs totes estan enrotllades en espiral.

Calze cobert de pèls

USOS I PROPIETATS: Com una lleguminosa que és, fixa al terra el nitrogen de l’aire. Fent-lo així més ric i fèrtil.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Medicago  deriva del grec “Medike” que significa mede, perquè, segons Plini, l’alfals (Medicago sativa) fou introduïda en Grècia durant les Guerres Mèdiques (de l’actual Iran), i del sufix llatí “–ago, -inis”, que indica paregut o relació. L’epítet específic rigidula és el diminutiu del llatí “rigidus, a, um” rígid, segurament per les espines del fruit que són rígides.

Medicago rigidula va ser descrita, per primera vegada, per Carles Linné publicada en Species Plantarum 2: 780. 1753. amb el nom de Medicago polymorpha var. rigidula, i més tard per Carlo Allioni en Flora Pedemontana 1: 316. 1785, amb el nom actualment acceptat. 

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Sonchus asper (L.) Hill

NOMS: Lletsó bord. Lletsó punxós. Llicsó. Lletsó aspre. Castellà: Cerraja. Cardincha. Cardo lechero. Gallego: Cardio melardo. Leitarugas. Èuscara: Asta-uzarra. Gardabera. Portuguès: Serralha áspera. Sarralha espinhosa. Francès: Laiteron piquant, Laiteron rude, Laiteron épineux. Italià: Grespino spinoso. Anglès: Prickly sow thistle. Spiny Milk-thistle. Alemany: Dornige Gänsedistel. Neerlandès: Gekroesde Melkdistel. Ruwe Melkdistel. Grec: Σογχός ο τραχύς. Άγριο ζοχάδι.

Capítol amb involucre de tres files de bràctees 

SINÒNIMS: Sonchus oleraceus var. asper L.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Polygono-Chenopodietea. En camps, vores de camins, herbassars ruderals i llocs amb sòls humits, de vegades embassats. Fins els 1300 metres d’altitud.

Pot assolir més d'un metre d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen. Però de vegades es comporta com Teròfit, és a dir, en una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba que pot sobrepassar el metre d’alçada, amb tiges que emeten una saba lletosa quan es talla, caracteritzada per les fulles

Fulles amb aurícules aferrades a la tija

Fulles alternes, oblongues ondulades i dentades, pinnatífides o no dividides i lanceolades, espinescents, amb la característica que tenen unes aurícules a la base aferrades a la tija. Tot i això, és una espècie polimorfa en quant a la forma de les fulles

Flors ligulades de color groc

Flors en capítol envoltat per involucre que pot tindre o no cilis glandulars amb bràctees disposades en tres files. Les flors són ligulades, amb la lígula més curta que el tub de la corol·la, de color groc pàl·lid. Pot florir tot l’any però majoritàriament entre maig i octubre

Aqueni comprimit amb papus blanc

Fruit en aqueni (cípsela) comprimit llis, sense rugositats, de color marró, i papus blanc

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una bràctea o hipsofil·le és una fulla modificada que surt de l'eix de la qual surten les flors, les tiges florals o les inflorescències. La reunió de bràctees en un verticil s’anomena involucre. La família de les asteràcies acostumen a tenir involucres que embolcallen els capítols.

Fulles basals 

USOS I PROPIETATS: En medicina popular té diferents aplicacions per les seues propietats com diürètica, digestiva i laxant. En aplicacions externes és cicatritzant, antiinflamatòria, analgèsica i astringent.

Les fulles són comestibles i fan una saborosa amanida. En temps de fam era corrent emprar-la junt a altres llicsóns però ara ha caigut en desús i és considerada una mala herba.

Fruit en aqueni llis de color marró

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Sonchus deriva del grec "sónkhos" i aquest de "sómphos" que significa buit, moll, esponjós, doncs les tiges estan buides. L’epítet específic asper ve del llatí “asper-a-um” aspre, que fa referència al tacte aspre i punyent de les fulles.

Sonchus asper va ser  descrita per Carles Linné com una subespècie i publicada com Sonchus oleraceus var. asper en Species Plantarum 2: 794. 1753.; i més tard John Hill la va publicar en Herbarium Britannicum 1: 47. 1769. amb el nom acceptat actualment.

Família Compositae (Asteraceae)