Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimarts, 24 de juliol de 2012

Medicago sativa L.

 NOMS: Alfalç. Anfaus. Herba alfals. Mèliga. Userda. Melga. Melgó. Occità: Lausèrda, Lusèrna, Luzerno . Castellà: Alfalfa. Basc: Alpapa. Argi belarra. Betarakia. Gallego: Alforfa. Portuguès: Feno de borgonha. Luzerna. Melga dos prados. Trevo caracol. Italià: Erba-medica erba-Spagna. Francès: Luzerne cultivée. Anglès: Lucerne. Alfalfa. Alemany: Echte Luzerne. Saat Luzerne. Alfalfa. Neerlandès: Luzerne. Grec: Μηδική ήμερος. Μελιγκάρι.

Inflorescències en raïms densos
SINÒNIMS: Medicago mirandana Sennen & Elías;  Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: És una espècie introduïda que és cultivada com a farratgera però també creix subespontània en erms, guarets, marges i vores de camins. Cultivada i naturalitzada a tot el globus.  

Herba de tiges erectes molt ramificades
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba perenne de tiges ascendents o erectes molt ramificades de fins 80 cm d’alçada.

Fulles trifoliades de folíols apiculats
Fulles trifoliades amb folíols linear-oblongs, serrulats i apiculats, amb pèls pel revés. Estípules lanceolades dentades a la base.

Corol·la papilionada de color violeta
Flors en densos raïms de nombroses flors (10-30) amb peduncle més llarg que el pecíol de la fulla contigua. Calze amb pèls i cinc dents linears més llargs que el tub. Corol·la violeta o purpúria amb les ales més llargues que la quilla i estendard oblong. 

Fruit en llegum cargolada
Fruit en llegum cargolada amb 2-3 espires amb venació reticulada i pèls

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies del gènere Medicago són herbes amb fulles trifoliades amb la característica de tindre el fruit en llegums enrotllats en forma helicoïdal.

USOS I PROPIETATS: Possiblement és una de les primeres plantes que els homes van posar en cultiu. Al llarg de milers d’anys s’ha emprat com a planta farratgera i encara avui continua cultivant-se en les zones temperades de l’hemisferi nord.
La deshidratació d'alfals pot ser feta de forma natural assecant-la al sol, o artificial, en instal·lacions dotades d'un túnel d'assecatge alimentat per energia elèctrica o de combustibles fòssils. Després de la deshidratació es pot comercialitzar en bales. La deshidratació d'alfals i de determinats altres farratges rep ajudes de la Unió Europea amb l'objectiu de limitar la dependència de la soja de fora de la Comunitat Europea.
També és apte per al consum humà, pels minerals, aminoàcids i vitamines que conté, que resisteixen l’ebullició. El suc de la planta fresca és un excel·lent antiescorbútic i està recomanada per a combatre el raquitisme. Segons Laguna, els àrabs l’anomenaven alfasasat, d’on deriva el nom “alfalfa” emprat en molts llocs.


SABIES QUE... el genèric, Medicago, deriva del grec “Medike” que significa mede, perquè, segons Plini, l’alfals (Medicago sativa) fou introduïda en Grècia durant les Guerres Mèdiques (actual Iran), i del sufix llatí –ago, -inis, que indica paregut o relació.
L’epítet específic sativa deriva del llatí “sativus, -a, -um” que defineix al producte de la sembra o cultiu. Aquesta és l’espècie més aprofitada del gènere, i la més cultivada.
Segons Laguna (en el Dioscórides renovado), els àrabs l’anomenaven alfasasat, d’on deriva el nom d’alfalfa emprat en molts llocs.
Diu Plini el vell que fou introduïda en Grècia durant la Primera Guerra Mèdica, al voltant del 490 a.C., amb el farratge de la cavalleria persa.
Les arrels d’aquesta espècie tenen uns nòduls que contenen el bacteri Sinorhizobium meliloti, capaç de fixar nitrogen al sòl i millorar l’eficiència agrícola.

Família Leguminosae (Papilionaceae, Fabaceae)

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...