Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

diumenge, 7 d’abril de 2013

Coronilla scorpioides (L.) Koch


NOMS: Alacranera. Banya de cabra. Herba de l'amor. Herba d'escorpí. Herba enamorada. Peu de pardal. Occità: Amarun, Captòrta, Èrba ruca. Castellà : Alacranera. Hierba del alacrán. Hierba del amor. Hierba del escorpión. Èuscara: Ogiminduri. Arminyuri. Portuguès: Pascoinhas. Italià: Cornetta coda-di-scorpione. Pié-di-corvo. Francès: Coronille queue-de-scorpion. Anglès: Yellow Crownvetch. Annual Scorpion-vetch. Alemany: Skorpionskraut. Skorpionswicke.

Inflorescències en umbel·la amb 2-5 flors
SINÒNIMS: Arthrolobium scorpioides (L.) DC.; Ornithopus scorpioides L.; Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Secalion cerealis. Comunitats terofítiques de camps, vores de camins, llocs secs i oberts com les clarianes dels coscollars. Preferentment en substrats calcaris. Fins els 1400 metres d’altitud.

Herba amb tiges postrades
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba petita de fins 40 cm, anual, ramificada des de la base amb tiges postrades en terra, de color verd glauc i sense pèls (glabra)

Un folíol central gran i dos laterals molt més petits
Fulles carnoses característiques amb un folíol terminal ovalat molt més gran que els altres que semblen estípules reniformes.

Flors petites, papilionades de color groc fort
Flors en inflorescències umbel·liformes, pedunculades, amb 2-5 flors papilionades de color groc fort. Calze bilabiat i dentat, amb el llevi superior més llarg que l’inferior. Corol·la amb l’estendard amb venes roges i emarginat i la carena corbada quasi en angle recte. Floreix a finals de l’hivern i la primavera.

Els fruits semblen una cua d'alacrà
Fruit inconfusible, és una beina pèndula, llarga, prima i corbada, tot recordant la cua de l’escorpí, amb segments transversals ben marcats.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un loment és un fruit sec que no s’obri espontàniament (indehiscent) molt semblant a la síliqua o a una llegum, però articulat i sovint fragmentable, com una pastilla de xocolata. Cada segment porta una llavor

Peduncle de la umbel·la menor que la fulla axil·lant
USOS I PROPIETATS: Conté un  glucòsid tòxic, la coronilina, d’efectes semblants als dels digitals, que actua directament sobre el cor amb efectes que encara no estan ben estudiats, el que aconsella no utilitzar-la sense supervisió mèdica.
De les fulles s’obté, per fermentació, un colorant blau.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El nom del gènere Coronilla el va prendre Lobelius de l’espanyol (diminutiu de corona) en al·lusió a la forma de la inflorescència. Tournefort el va establir com gènere i Linné el va revalidar.
L’epítet específic scorpioides deriva del grec "skorpíos" que significa escorpí i de “εἷδος eidos”, que significa semblança, pel paregut del fruit amb la cua de l’escorpí.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)


Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...