Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 22 d’abril de 2013

Euphorbia characias L. subsp. characias


NOMS: Bambollera. Lletera visquera. Bofeguera. Occità: Jinuscla, Lachusclo, Lanjoscla, Lantrèsa. Castellà: Tártago de valencia . Croca. Hierba topera. Lechetrezna macho. Èuscara: Esne-belarra. Portuguès: Maleiteira maior. Titímalo maior. Trovisco. Italià: Euforbia cespugliosa. Francès: Euphorbe des garrigues. Euphorbe characias. Anglès: Mediterranean Spurge. Alemany: Characias-Wolfsmilch. Palisaden-Wolfsmilch. Grec: Ευφορβία η χαρακίας. Φλόμος. Γαλατσίδα.

Ciatis amb les fulles bracteals soldades
SINÒNIMS: Tithymalus characias (L.) Hill; Euphorbia cuatrecasasii Pau;  Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Quercetum rotundifoliae. Rhamno-Quercion. Coscollars, carrascars, clarianes de pinars, de sòl preferentment calcícola. Fins els 1500 metres d’altitud

Planta amb tiges erectes de fins un metre d'alçada
FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ:  Planta perenne, que pot arribar al metre d’alçada, de vàries tiges (pluricaule) rosades, erectes i subllenyoses a la base, gruixudes i sense fulles a la part inferior, on es poden veure les cicatrius foliars. És fàcil de reconèixer per l’olor fètida i pel color marró fosc de les glàndules, ja que la resta de lletereses grans les tenen de color groc verdós.

Fulles repartides en espiral al llarg de la tija
Fulles esparses, disposades en espiral, linear-oblanceolades atenuades al pecíol que no es veu, gruixudes i glauques, de color verd blavós. Les fulles estan situades a la part superior de la planta, doncs a la part inferior només hi ha la cicatriu que deixen al caure.

Flors masculines envoltades pels nectaris obcurs característics de l'espècie
Ciatis en umbel·la terminal d’11-21 radis, acompanyada de nombrosos radis axil·lars. Fulles bracteals ovades i soldades. Nectaris de color entre rogenc obscur i negre amb dos petits apèndix. Floreix de febrer a juliol.

Fruit en càpsulacoberta de pèls
Fruit en càpsula llisa i pilosa amb tres llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica distintiva d’aquesta lletera són els nectaris de color fosc. Els nectaris són els òrgans que produeixen un líquid ric en sucres, el nèctar, que serveix per atreure els animals, en aquest cas insectes, que se'n nodreixen i que ajudaran a la pol·linització.

USOS I PROPIETATS: El nom de lletera “visquera” és perquè amb el seu làtex es feia un visc per caçar tords i pardalets.

En medicina popular s’ha emprat com porgant, i també en veterinària. El làtex vulnerant s’usa per eliminar berrugues. Cal tindre en compte, però, que el làtex és tòxic, irritant per contacte amb la pell i, per via oral, provoca irritació gàstrica i gastroenteritis.

Actualment s’utilitza en jardineria, especialment en jardins xeròfits amb baix manteniment, doncs és capaç de resistir grans períodes de sequera.

Ciatis amb flors masculines i femenines (a sota)
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Euphorbia  ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquesta planta, i segons Galé es refereix al troià Eúphorbos. El grec “euphórbion, -ou,” era el nom que rebia una lletera cactiforme de les muntanyes de Mauritània. L’epítet específic characias deriva del grec “charaxias”, una eufòrbia citada per Dioscòrides.

Diu el Dioscòrides que, mentre s’arreplegava el làtex de l’Eupforbia characias, es recomanava no tindre el vent de cara, ni tocar amb les mans els ulls i, fins i tot, untar-se la cara i el coll amb oli barrejat amb vi, per evitar irritacions.

En canvi a l’Orient Mitjà es creu que la planta protegeix i purifica, raó per la qual després d’un naixement es porta una rama de bambollera a la casa per purificar i protegir al nadó.

Família Euphorbiaceae


1 comentari:

  1. Aquesta la vaig trobar jo no fa gaire.
    Unes fotos molt maques, sobretot on es veu el fruit en càpsula, quina toma més bona has fet Manel!
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...