NOMS: Lletera
terrera o de nap. Bambollera groga. Castellà : Lechetrezna de calveros.
Asnaballo. Laureola española. Lechiterna.
 |
| Ciati |
SINÒNIMS: Euphorbia vitellina Loscos &
Pardo; Tithymalus clusii Bubani;
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental
HÀBITAT: Rosmarinetalia, Aphyllantion.
Llocs pedregosos i assolellats, a partir dels 100 metres d’altitud fins els
1000. Sobre margues, guix o sòls calcaris.
 |
| Planta robusta de tiges erectes |
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de
Raunkjaer, plantes vivaces que
durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen
els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.
DESCRIPCIÓ: Herba
perenne de fins 40 cm d’alçada i port robust, erecta, sense pèls (glabra) i
glauca. El làtex és de color groguenc.
 |
| Fulles alternes oblongues |
Fulles alternes,
oblongues, enteres amb l’àpex obtús. Fulles bracteals triangulars, amb forma de
cor, més amples que llargues.
 |
| Flor femenina envoltada de flors masculines |
Flors en
inflorescències en cinc radis bifurcats. Ciatis vistosos amb nectaris enters i
el·líptics. Floreix de març a maig.
 |
| Fruit en càpsula feblement rugosa |
Fruit en càpsula
feblement rugosa.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Les eufòrbies tenen una forma particular d’inflorescència: el ciati. Els ciatis estan
formats per diverses flors masculines i una de femenina, un ovari inflat amb
tres estils i sis estigmes, i tot el conjunt envoltat per un involucre de
bràctees que porta glàndules nectaríferes amb forma, de vegades, de croissant. Els
ciatis solen agrupar-se en inflorescències cimoses del tipus dicasi o pleocasi.
USOS I PROPIETATS:
Planta molt tòxica, pel que la seua
venda està prohibida o restringida.
El làtex s’ha emprat per a les berrugues i l’èczema però no
és aconsellable perquè produeix una forta irritació i dolor en la pell, ulls i
mucosa.
 |
| Inflorescència en radis bifurcats |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: Euphorbia ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: ben
alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir
les virtuts d’aquesta planta, i segons Galeno es refereix al troià Eúphorbos. El vocable grec “euphórbion, -ou”, era el nom que rebia
una lletera cactiforme de les muntanyes de Mauritània.
L’epítet específic isatidifolia
deriva del gènere “Isatis”, i de “folia”, que significa fulla, és a dir,
amb fulles d’isatis, pel paregut de les
fulles.
És un endemisme ibero-llevantí
Família Euphorbiaceae
En sembla fantàstic com has fet amb les teves fotografies que sigui tan maca aquesta Euphorbia encara que no es gens espectacular, tot i que té la seva importància botanica.
ResponEliminaUna abraçada, Manel.