Scorzonera hispanica L. subsp. crispatula (Boiss) Nyman.

NOMS: Escurçonera. Farinetes. Escurçonera hispànica, Salsafí, Salsafí francès. Occità: Escorsonèro. Castellà: Escorzonera. Almirones. Gallego: Escorzoneira. Èuscara: Sendapoki. Portuguès: Escorcioneira. Francès: Scorsonère à feuilles crispées.

Flors en capítols terminals solitaris

SINÒNIMS: Scorzonera crispatula (Boiss.) Boiss.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Ononido-Rosmarinetea. Brolles i pastures seques, sobre sòl calcari. Entre els 300 i els 1350 metres d’altitud.

Tiges erectes acabades en un sol capítol

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Tiges erectes que poden arribar al mig metre d’alçada, acabades normalment en un únic capítol,

Fulles amb el marges cresp

Fulles agrupades en roseta bassal de fulles lanceolades, senceres o dentades, amb el marge ondulat (crespat) i el nervi central molt marcat.

Flors amb lígula groga

Flors totes amb lígula groga, reunides en un capítol amb involucre de 2-4 cm format per bràctees imbricades

Fruit en aqueni de fins 2 cm de llargària

Fruit en aquenis de fins 2 cm de llargària, sense contar el papus.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’arrel axonomorfa és la que té una arrel principal de la qual surten altres més primes però, de vegades, aquesta arrel principal acumula substàncies de reserva per poder sobreviure a l’època desfavorable i brotar en la pròxima estació favorable, i adquireix la típica forma engruixida del nap, raó per la qual rep el nom d’arrel napiforme.

USOS I PROPIETATS: Les arrels tenen propietats carminatives i digestives, i les fulles joves i les poncelles bullides s’empren en amanides.

Involucre amb bràctees imbricades

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Scorzonera deriva de “scorza” que significa pell, escorça, i “nera” que significa negra, és a dir, d’escorça negra, en referència a l’escorça de l’arrel napiforme que té aquest color.

L’epítet específic hispanica és un referent geogràfic que indica el lloc d’origen: Hispania. El nom de la subespècie, crispatula, al·ludeix a l’ondulació del marge de les fulles que les fa crespes.

També cap pensar que Scorzonera derive d’escurçonera, doncs antigament es creia que el suc de les arrels curava les mossegades dels escurçons.

Lluís XIV de França, el Rei Sol, va fer que els jardiners reials cultivaren grans quantitats d’escurçonera per tindre tot l’any un bon remei contra les flatulències i les indigestions, malalties comuns entre els membres de les classes elevades.

Família Compositae (Asteraceae)