Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 3 de juny de 2013

Coronilla minima L. subsp. lotoides (W.D.J Koch) Nyman


NOMS: Botja blava, Coroneta, Escompa. Carolina de fulles de ruda. Coronil·la mínima.  Castellà: Coletú. Coronilla. Coletúa. Portuguès: Flores de Pascoa. Italià: Cornetta. Francès: Coronille faux lotier

Inflorescències en umbel·la terminal
SINÒNIMS: Coronilla lotoides W.D.J. Koch; Coronilla minima L. subsp. clusii Léon Dufour ex Murb.; Coronilla clusii ;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània.

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion Brolles termòfiles, dels sòls calcaris o margosos. Matollars, clarianes de pinades, vores de camins, en terrenys secs. Fins els 1100 metres d’altitud.

Mata de tiges lignificades a la base
FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mata de tiges lignificades a la base, erecta, de fins 50 cm d’alçada

Fulles compostes de color verd blavós
Fulles compostes de 2-4 parells de folíols i el terminal senar, rígids, glauc, de color verd blavós, obovats, de marge enter i mucronats.

Flors papilionàcies de color groc intens
Flors en inflorescències terminals umbel·lades amb llarg peduncle. Flors papilionades de color groc, de 8-10 mm, amb el pedicel més curt que el calze, que és glabre, amb el llavi superior major i el inferior amb dents. Corol·la amb l’estendard emarginat i ales obovades més llargues que la quilla.  Floreix des de maig fins a l’agost.

Fruit en loment pèndul
Fruit en loment pèndul, cilíndric, allargat, de entre 2 i 5 cm, amb segments que van partint-se a trossos amb el temps.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El loment és un tipus particular de llegum  o síliqua, segons els gèneres, que a la maturitat no s’obri en dues valves, sinó que es divideix en segments amb una llavor en cadascun.

Vista posterior de la umbel·la
USOS I PROPIETATS: Tòxica: és considerada una planta verinosa per l’efecte cardiotònic que produeixen els glucòsids que conté. És tòxica per a les persones i per al ramat.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Coronilla, el va prendre Lobelius del castellà (diminutiu de corona) en al·lusió a la forma de la inflorescència. Tournefort el va establir com gènere i Linné el va revalidar.

L’epítet específic ve del llatí “minimus” que significa petit en la seua espècie.

El nom de la subespècie, lotoides, deriva de “lotus” i del grec “εἷδος eidos” que significa aparença, semblança, pel paregut amb algunes espècies del gènere Lotus.  

Aquesta espècie prolifera en alguns llocs després d’un incendi.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)


2 comentaris:

  1. Aquesta petitona apareix a tot arreu, igual no es aquesta subspècie exactament però la veig suvint al camp i fins i tot a dins del jardí.
    Les fotos son ben maques, amb detalls com sempre que donen una visió de tota la planta.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  2. Fa una olor deliciosa. En tenim al jardí de llicorella a Duesaigües (Baix Camp)i fa dues floracions a l'any. En diem coronil·la. No sé per què també se'n diu botja 'blava'.

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...