Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 20 de juny de 2013

Verbascum boerhavii L.

NOMS: Blenera. Gamó. Porpra. Torea. Torpa. Trepó. Cua de llop. Candelera. Trepó magenc. Cast. Candelera. Gordolobo. Porpras. Francès: Molène de boerhaave, Molène de mai. Italià: Verbasco di Boerhaave. Anglès: boerhavii mullein.

Corol·la rotàcia amb cinc lòbuls
SINÒNIMS: Verbascum boerhavii subsp. boerhavii ;  Verbascum maiale DC.; Verbascum portae Willk.; Celsia floccosa Porta.;
Observacions : Dins d’aquest gènere són força freqüents els híbrids interespecífics.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Thero-Brometalia. Atropetalia. Herbassars ruderals, vores de camins, boscos i llocs alterats. Entre els  0  i els 2100  metres d’altitud.

Inflorescència densa
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba biennal de fins dos metres d’alçada, coberta de pèls, amb una roseta bassal del centre de la qual surt una tija erecta i al final de la tija una panícula densa i allargada de flors grogues. Durant el primer any desenvolupa una roseta de fulles basals, i al segon any surt la llarga tija amb fulles a la base coronada per una inflorescència plena de flors.

Fulles basals peciolades
Fulles alternes, les basals de la roseta dentades i amb pecíol; les caulinars són decurrents o amplexicaules i totes cobertes de pilositat densa.

Filaments dels estams amb pilositat vermella
Flors en inflorescència densa però amb flors solitàries a l’axil·la de les bràctees; bràctees més llargues que el calze linear i sencer. Corol·la en tub curt i cinc lòbuls. Cinc estams amb el filament cobert de pèls en la meitat inferior. Estigma capitat petit. Floreix d’abril a juliol.

Fruit en càpsula
Fruit en càpsula ovoide

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Segons la inserció de la fulla a la tija, estes poden ser decurrents quan el limbe de la fulla s'estén tija avall i forma una ala o cresta al llarg d'aquesta, com en Verbascum; amplexicaule quan la base de la fulla abraça la tija, com els Sonchus; perfoliada quan la fulla envolta completament la tija, com Thlaspi perfoliatum; o connata quan una fulla naix oposada a una altra a la qual s’hi solda per la base, com Lonicera implexa.

USOS I PROPIETATS: Les plantes d’aquest gènere s’han emprat com torxes per als cresols d’oli.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Per a alguns autors el nom del gènere Verbascum ve del llatí “barba, -ae” que significa barba, i “barbascum” perilla, per la pilositat que cobreix les plantes del gènere. L’epítet específic boerhavii és en honor a Herman Boerhaave (1668 – 1738), un metge i botànic neerlandès que va ser professor de botànica i medicina, va millorar el Jardí botànic de Leiden, i va descriure nombroses plantes. Va ser escollit membre de l’Acadèmia francesa de Ciències i de la Royal Society. El tsar Pere el Gran de Rússia va rebre lliçons de Boerhaave en la visita a Holanda l’any 1716, i Linnaeus i Voltaire el van anar a veure.

El nom popular de “blenera” és deu a que abans s’utilitzaven com a blens de les llums d’oli. El ble és la torxa que es posava al bec dels cresols d'oli per a il·luminar les estàncies.

Diuen que si colpegem la tija de les bleneres , al poc, van caient les flors obertes una  a una, com si plorara i caigueren les llàgrimes, per la qual cosa també rep el nom de ploranera.

El trepó va ser utilitzat a la bruixeria, doncs suposadament evitava les malediccions, mal d’ull i esperits malignes.

Verbascum boerhavii va ser descrit per Carles Linné i publicat en Mantissa Plantarum 45. 1767. 

Família Scrophulariaceae

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...