Thapsia villosa L.

NOMS: Fonollassa groga. Tàpsia comuna. Croca. Castellà : Candileja. Cañareja. Tuero. Cañaheja. Zumillo. Gallego: Pancierva. Turbit da terra. Èuscara: Bermidorr. Portuguès: Turbit-da-terra. Francès: Thapsie. Anglès: Thapsia.

Umbèl·lules sense bràctees

SINÒNIMS: Thapsia maxima Mill.; Thapsia villosa L. subsp. villosa

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Brolles, pinades clares i pastures àrides i degradades. Fins els 1400 metres d’altitud.

Tija robusta de gran alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen fins la pròxima estació favorable que sortirà renovant la part aèria.

DESCRIPCIÓ: Herba robusta amb tiges que poden arribar als dos metres  d’alçada

Fulles 2-3 pinnatipartides en roseta bassal

Fulles en roseta bassal embeinadores, grans, 2-3 pinnatipartides, dividides en folíols amples de marge lobulat i el revers grisenc. Les fulles superiors reduïdes a una beina inflada.

Flors amb cinc pètals grocs

Flors en inflorescència en umbel·la esfèrica sense bràctees, composta per d’umbèl·lules, sense bractèoles, de flors amb cinc pètals grocs, cinc estams i un ovari ínfer amb dos estils. Floreix de maig a l’agost.

Fruit en esquizocarp alat

Fruit en esquizocarp de aproximadament un centímetre de longitud, proveït de quatre ales paral·leles. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’esquizocarp és un aqueni, és a dir, un fruit sec que no s’obri espontàniament (indehiscent) però composat per diversos carpels que, al madurar, es divideix en mericarps d’una sola llavor. Els esquizocarps de la Thapsia també s’anomenen diaquenis perquè a la maturitat es divideixen en dos mericarps monosperms.

Umbel·les compostes, sense bràctees

USOS I PROPIETATS: Les plantes d’aquest gènere, concretament la resina de l’arrel, s’han emprat tradicionalment en medicina popular per combatre afeccions pulmonars, constipats i dolors reumàtics, a més de porgant violent i vomitiu, però no és aconsellable el seu ús per la seua toxicitat. En alguns llocs també s’utilitza contra la sarna. Cal tindre en compte que és tòxica, i que el contacte amb la pell pot causar picor i irritació.

L’extracte de l’escorça de l’arrel s’ha utilitzat com colorant per tintar la llana, especialment al segle XVIII.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Segons Dioscòrides es va posar el nom de Thapsia a una planta trobada per primera vegada a l’illa, avui península siciliana, de Tháspos (θαψος). Es creu que aquesta planta era la Thapsia gargarica L.   

El nom específic, villosa, deriva de “villus” que significa pelatge, vellositat, o de “véllus” que era el nom que rebia la llana esquilada. En els dos casos fa referència al borró que cobreix la planta.

En alguns llocs s’ha usat el làtex de l’arrel per impregnar les aigües i poder capturar els peixos estordits pel suc tòxic. Aquesta pràctica, però, està prohibida i ja no s’empra.

Thapsia villosa va ser descrita per primera vegada per Carl Linné en Species Plantarum (1753)

Família Umbelliferae (Apiaceae)