Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 26 de setembre de 2013

Ajuga iva (L.) Schreb.


NOMS: Almescat. Esquiva peluda. Iva. Iva moscada. Iveta. Fulla de creu. Castellà : Iva. Pinillo almizclado. Pinillo oloroso. Portuguès: Erva crina. Iva moscada. Francès: Bugle ivette, Ivette musquée. Anglès: Herb ivy, Musky bugle. Italià: Iva moscata. Alemany: Iva-Günsel. Schmalblättriger Günsel. Grec: Λιβανόχορτο.

Flors axil·lars
SINÒNIMS: Teucrium iva L.;

DISTRIBUCIÓ:  Maditerrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Llocs secs, vores de camins i pastures xerofítiques, sobre sòls eutròfics calcaris. Fins els 1300 metres d’altitud.

Tiges postrades lignificades a la base
FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mata petita lignificada a la base, de fins un pam d’alçada, amb una arrel molt desenvolupada i tiges postrades  cobertes de pèls.

Fulles sèssils cobertes de pèls
Fulles sèssils, limbe oblongo-linear amb el marge revolut i 2-4 dents a la part apical, cobertes de pèls blancs.

Corol·la amb un sol llavi
Flors axil·lars, amb el calze amb cinc dents més curtes que el tub de la corol·la. Corol·la, de 10-20 mm, amb un sol llavi, el inferior, amb lòbul medi enter i dos lòbuls laterals menors, purpúria esblanqueïda, blanca o groga. Estams exserts amb els filaments pilosos. Floreix de maig fins a l’octubre

Fruit en núcula
Fruit  en núcules glabres i brunes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Dintre de les labiades hi ha uns pocs gèneres que tenen les flors amb el llavi superior curtíssim, de manera que sembla tindre un sol llavi, l'inferior, format per tres lòbuls,el medial emarginat. Són els gèneres Ajuga, Teucrium i Rosmarinus, que componen la subfamília de les ajugòidies.

Llavi clarament emarginat
USOS I PROPIETATS: Les summitats florides, en infusió, s’han emprat en medicina popular com tònica i aperitiva per pal·liar la falta de gana; com antidiarreica, per parar les diarrees, els còlics i les indigestions; com astringent per parar hemorràgies bucals i nassals; i com cicatritzant per a ferides lleus.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Ajuga ve del llatí “abiga –ae”, que era el nom llatinitzat de la planta en grec. L’epítet específic,  iva,  pot ser una deformació de “ajuga” , utilitzat en l’Edat Mitjana per designar l’espècie i es va mantenir com el nom comú. (El nom hauria evolucionat: "ajuga" > "abuga" > "iva" )

En “El Dioscorides renovado” Pius Font i Quer cita un refrany català que diu: “Iva, tot mal esquiva”, doncs va haver un temps en que aquesta planta era considerada com una espècie de panacea.
Ajuga iva fou descrita per (L.) Schrb. i publicada a Plantarum Verticillatarum Unilabiatarum Genera et Species 15. 1774.

Família Labiatae (Lamiaceae)


1 comentari:

  1. Aquesta planta la tinc vista, però no sabia el seu nom ¡fantàstic saber-ho gràcies a tu!
    Un petó enorme.

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...