Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 4 d’agost de 2014

Pennisetum villosum R. Br. ex Fresen


NOMS: Cua de rata. Penniset pelut. Castellà: Panizo velloso. Italià: Penniseto lanceolato. Francès: Pennisetum hérissé. Anglès: Feathertop, Feathertop. Hairy pennisetum. Alemany: Langes Borstenfedergras. Neerlandès: Lang Borstelveergras.

Inflorescència en espigues allargades
SINÒNIMS: Cenchrus longisetus M.C.Johnst.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Hordeion leporini. Planta naturalitzada, procedent d’Àfrica oriental. Creix per les vores de camins, llocs alterats i zones amb un poc d’humitat. Fins els 600 metres d’alçada.

Gramínia cespitosa
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Gramínia cespitosa que fa motes denses de fins poc més de mig metre d’alçada. 

Fulles amb la làmina allargada i prima
Fulles de color verd clar, de 2-6 mm d’amplada i entre 7 i 70 cm de llargada

Espiguetes amb dues flors
Flors en inflorescències en espigues allargades, denses, cobertes de pèls llargs de color blanc. Les espiguetes estan envoltades d’un involucre, amb curt peduncle, format per pèls molt prims i plomosos. Les espiguetes presenten dues flors, la superior hermafrodita i la inferior masculina o estèril. Les glumes són més petites que l’espigueta. Androceu amb tres estams, amb teques en forma de X que vibren al vent. Gineceu amb ovari súper i dos estigmes plomosos. Floreix de maig a l’octubre

Involucre format per pèls molt fins i plomosos
Fruit en cariopsi rica en midó.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Segons la definició del Conveni sobre Diversitat Biològica, el terme “espècie exòtica” (o al·lòctona, o no nativa)es refereix a les espècies (o subespècies o taxons inferiors) introduïdes fora de la seua àrea de distribució natural, en el passat o actual. El terme es fonamenta en conceptes purament ecològics i biogeogràfics, i no polítics ni administratius, car una espècie pot ser exòtica si és introduïda en altra zona on no es trobaria de forma natural, fins i tot estant dins d’un mateix país.

Lígula
USOS I PROPIETATS: Es cultiva com a planta ornamental per les seves belles inflorescències blanques, plomoses i vistoses, que semblen il·luminar-se al contrallum.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Pennisetum deriva de "penna" ploma, i "seta" cerra. És a dir, amb cerres plomoses.
L’epítet específic villosum ve de "víllus" que significa pèl, abric, o de "véllus" borrissol, la pelussa que fa la llana o el cotó.
En la classificació del Grass Phylogeny Working Group (GPWG 2001) s’ha adscrit  a la Família Paniceae, amb el nom binominal Cenchrus longisetus M.C.Johnst.
Planta inclosa en el Decret 213/2009, de 20 de novembre, del Consell, Pel que s’aproven les mesures per al control d’espècies exòtiques invasores en la Comunitat Valenciana.

Família Gramineae (Poaceae)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...