Cucurbita maxima Duchesne

NOMS: Carabassera de patatera. Carbassera de bou. Carbassera de menjar. Carbassera de peça. Carbassera de rabequet. Carbassera d'Egipte. Rabequera. Rabeques. Castellà: Calabaza. Calabaza confitera. Calabaza de Guinea. Calabaza totanera. Calabaza pataquera. Calabaza bonetera. Zapallo. Gallego: Guinea. Èuscara: Gozoquitarako kui. Portuguès: Abóbora menina. Francès: Courge commune, Potiron. Anglès: Giant pumpkin, Japanese squash, Sweet-fleshed pumpkin, Sweet-fleshed squash, Winter squash

Flors grans i solitàries

SINÒNIMS: Cucurbita turbaniformis M. Roem.

DISTRIBUCIÓ: Neotropical. Introduïda, procedent d’Amèrica del Sud

HÀBITAT: Cultivada als horts

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herbàcia monoica enfiladissa que desenvolupa tiges prostrades robustes, solcades, de fins 4 metres, amb circells per enganxar-se.

Fulles amb llarg pecíol

Fulles grans, amb pecíol de prop d’un pam, solcat i amb pèls, limbe cordat arrodonit de marge enter o amb cinc lòbuls poc marcats, densament pilós.

Corol·la campanulada

Flors masculines solitàries, grans i robustes; les femenines amb periant semblant a les masculines però amb el pedicel acrescent, receptacle campanulat, pilós, amb segments linears; corol·la d’uns 10 cm, campanulada amb cinc lòbuls, de color groc ataronjat i coberta de pèls.

Fruit en pepònide gran

Fruit és un tipus de baia anomenat pepònide molt voluminós, de forma variada però arrodonit i més ample que alt: la carabassa. Les llavors són ovades i blanques amb una polpa comestible.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els circells són rames transformades en filaments capaços d’entortolligar-se al voltant del suport. Les plantes enfiladisses amb circell que tenen la capacitat de girar espontà­nia­ment i d'agafar-se als objectes amb què entren en contacte poden passar amb facilitat des d'una branca a una altra i s'asseguren una àmplia exposició a la llum del sol.

Amb tiges robustes i circells

USOS I PROPIETATS: Les flors i el fruit es consumeixen com a verdura. El fruit es conserva durant molt mesos en bones condicions, i pot menjar-se torrat al forn, en puré o en sopa. Les llavors seques i torrades amb sal es venen al carrer. També es fa un confitat molt popular que s’anomena carabassat, i el no menys popular arrop i tallaetes. L’arnadí i els bunyols de carabassa són altres delícies fetes amb aquest suculent fruit a les comarques centrals del País Valencià. 

Les pipes de carabassa s’empraven, en medicina popular, per als cucs, especialment per acabar amb la solitària. Les llavors crues es consideren afrodisíaques, doncs augmenten la producció d’hormones sexuals masculines i allarguen la potencia sexual fins la vellesa.

Pètals coberts de pèls

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Cucurbita deriva del sànscrit "c’arbata" que significa corbat, rodó, per la forma dels fruits.

L’epítet específic maxima és un superlatiu de “magnus” màxim, el més gran, per la grandària dels fruits.

En alguns països d’Amèrica forma part dels rituals del Dia dels Morts. Recentment s’ha popularitzat entre nosaltres el dia de “halloween”, (vespra de Tots Sants) que es celebra en Estats Units, on la carabassa té un protagonisme important per fer els “jack-o’-lantern”, o fanal de Jack, que consisteix en buidar una carabassa, tallar una imatge sobre la superfície exterior i col·locar un ciri encés a l’interior per crear un efecte lluminós, com els fanalets que, a finals de l’estiu, fem amb els melons d’Alger o síndries (Citrullus lanatus) per als xiquets.

Al territori Diànic es diu que la carabassa es planta el primer divendres de març, com els melons i els fesols, i es cullen a setembre.

Família Cucurbitaceae