Echinochloa crus-galli (L.) Beauv

NOMS: Cerreig. Panissola. Pota de gall. Xereix d’arròs. Castellà : Pie de gallina. Mijera. Panicillo. Gallego: Cabalete. Millán. Èuscara: Muchicha. Portuguès: Milhagem. Pé-de-galo. Italià: Giavone comune. Pabbio . Panico bastardo. Francès: Panic des marais, Pied-de-coq. Anglès: Barnyard grass, Barnyard Millet. Cockspur. Alemany: Gewöhnliche Hühnerhirse. Neerlandès: Hanenpoot. Vogelpoot

Flors en panícula laxa

SINÒNIMS: Panicum crus-galli L.;  Echinochloa crus-galli (L.) Beauv subsp. crus-galli

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita i subcosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural. Introduïda

HÀBITAT: Panico-Seration. Torrents, sèquies i camps cultivats amb sòls humits, comuna en els camps d’arròs. Fins els 1150 metres d’altitud

Tiges erectes o decumbents

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia que pot arribar al metre d’alçada, tiges amb medul·la blanca, erectes, que poden estar, de vegades, esteses pel terra.

Fulles sense lígula

Fulles linears, glabres o glabrescents, sense lígula, amb beines llises, les inferiors sovint rogenques.

Espiguetes amb coloració vermellosa

Flors en panícula laxa formada de raïms espiciformes d’espiguetes denses que prenen una coloració rogenca, amb llargs pèls entre les espiguetes. Gluma inferior1/2-1/3 de la longitud de l’espícula; gluma superior de la longitud de l’espícula; lemma de la flor superior sovint aristat.   Floreix a l’estiu i la tardor.

Fruit en cariopsi

Fruit en cariopsi gros semblant al del mill

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La sistemàtica de les gramínies està basada en la morfologia de les espiguetes, la unitat bàsica, i en la seua disposició en inflorescències. Una espigueta està formada per una o més flors reunides en espiga, és a dir, unides directament al eix (raquis) i protegida per dues bràctees: la gluma inferior i la gluma superior.

USOS I PROPIETATS: Els brots joves es mengen en Java i s'utilitza per a la recuperació de les terres salines a Egipte.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Echinochloa deriva del "ἐχῖνος echînos" eriçó, i per extensió espinós, i de "χλόα chlóa" herba: pels nombrosos pèls que caracteritzen la seua inflorescència.

L’epítet específic crus-galli ve del llatí "crus" urpes, i de "galli" genitiu de "gallus", gall, és a dir, pota de gall, per la forma de la inflorescència.

Està considerada una de les pitjors males herbes per a l’agricultura, doncs pot reduir el rendiment agrícola i ramader. Consumeix el 80% del nitrogen disponible al sòl. A més a més és planta hoste del virus del mosaic.

Echinochloa crus-galli va ser descrita per (L.) P.Beauv. i publicada en Essai d'une Nouvelle Agrostographie 1: 53, 161, 169, pl. 11, f. 2. 1812.

Família Gramineae (Poaceae)