Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 6 de novembre de 2014

Cynara cardunculus L.


NOMS: Herba-col. Penquera. Card de formatger. Card d'herba. Carxofera borda. Castellà : Cardo de comer. Alcaucil.silvestre Cardo lechero. Gallego: Cardo presoeiro. Cardo. Èuscara: Kardabera. Garde. Portuguès: Cardo-do-coalho. Italià: Carciofo. Carduccio. Francès: Carde, Cardon, Cardonette, Chardon d'espagne. Anglès: Artichoke thistle, Cardoon. Alemany: Gemüse-Artischocke. Spanische Artischocke. Kardone. Neerlandès: Kardoen. Grec: Αγριαγκινάρα.

Flors en capítols terminals
SINÒNIMS:  Carduus cardunculus (L.) Baill.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Silybo-Urticion. De vegades cultivada. Naturalitzada apareix als herbassars ruderals, camps de cultiu i vores de camins. Fins els 1000 metres d’altitud.

Planta de color grisenc
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen arran del sòl, mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta acaule de color grisenc

Fulles en roseta basal, pinnatisectes i amb espines
Fulles en roseta basal grans i molt dividides, pinnatisectes, amb espines al seu marge i al llarg pecíol, d’un verd glauc.

Flors tubulars
Flors en capítols terminals de receptacle carnós, de 4-5 cm de diàmetre, que apareixen a l’àpex d’una potent tija floral que pot arribar a fer un metre i mig d’alçada, amb bràctees involucrals rígides acabades en espina. Flors tubulars de color blau o blanquinós. Floreix durant juny i juliol

Fruit en aqueni plomós.
Fruit en aqueni amb papus plomós.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les compostes es caracteritzen perquè tenen les flors agrupades en capítols. Un capítol està format per un eix molt escurçat i una mica eixamplat denominat receptacle, sobre el qual es disposen les flors sèssils. Aquest conjunt s’envolta per una sèrie de bràctees que formen el involucre. Les bràctees involucrals tenen uns caràcters (disposició, forma, mida, etc.) molt constant dins de cada gènere o, si més no, dins de cada espècie.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat com digestiu i diürètic.
Les penques, és a dir, els pecíols i part del raquis de les fulles, són les penques que mengem habitualment, que es tapen durant unes setmanes per a que estiguen més tendres i blanques. Per fer-los més tendres i amb menys espines hi ha nombroses varietats (cultivars) cultivades. Els capítols abans d’obrir-se es mengen com les carxofes, bullides, fregides, torrades, etc. Les flors seques i triturades al morter i remullades en aigua, s’han emprat tradicionalment per fer quallar la llet i fer mató o brull i formatges.
També s’han desenvolupat cultivars orientats a la jardineria pel valor ornamental de les fulles grisoses i elegantment arquejades, així com per les flors cridaneres que poden emprar-se com a flor seca per la llarga durada.

Bràctees involucrals rígides i acabades en espina
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Cynara deriva del grec "kinára (ákantha)" que significa gos, per les bràctees involucrals que semblen dents de gos.
L’epítet específic cardunculus és un diminutiu de "carduus" card, és a dir, petit card, pel paregut amb les espècies del gènere Carduus amb el que comparteix les espines.
La penquera era coneguda a l’antiga Grècia com “kaktos” i Linné va prendre aquest nom per anomenar un gènere de plantes amb punxes: Cactus.
Conta Joan Pellicer al seu Costumari botànic, que al territori Diànic les carxofes a punt de florir de la penquera i altres cards, han tingut “un paper endevinatori de caire eròtic”. Fadrins i fadrines, que dels dos sexes hi havia, posaven a la finestra o baix del llit tres carxofes, amb un paperet enrotllat al peçonet amb el nom de tres pretendents, o enamorats/des. Si al sendemà una flor s’espigava i treia el blavet volia dir que eixa xicona i xicot et volia, i so no res.
A l’Argentina, Austràlia i Califòrnia s’ha convertit en una planta invasora.
Cynara cardunculus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 827–828. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)


Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...