Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 25 de juny de 2015

Trifolium angustifolium L.


NOMS: Fenc bord. Trèvol de fulla estreta. Castellà: Jopitos. Trébol de hoja estrecha. Gallec: Trebo. Éuscara: Hirusta. Portuguès: Rabo de gato. Trevo-de-folhas-estreitas. Italià: Trifoglio angustifoglio. Francès: Trèfle à feuilles étroites, Trèfle à folioles étroites. Anglès: Narrow-leaf crimson clover. Alemany: Fuchsschwanz-Klee. Schmalblättriger Klee. Grec: Τριφύλλι στενόφυλλο. Κατσικλάρι.

Flors en espiga
SINÒNIMS: Trifolium pamphylicum Boiss. & Heldr.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brometalia. Vores de camins, marges de camps, coscollars. Fins els 1400 metres d’altitud

Planta coberta de pèls
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba pubescent, pluricaule, amb tiges de fins 40 cm d’alçada, amb pèls, erectes

Fulles amb tres folíols linears
Fulles alternes, pedunculades, trifoliades amb els folíols linears, enters llargs i estrets, pilosos, amb estípules també llargues i estretes

Flors papilionades rosades

Flors en inflorescència terminal cilíndrica en espiga, sense involucre. Calze amb cinc dents triangulars aguts, tot cobert de pèls que s’allarga a la fructificació. Corol·la amb els pètals soldats a la base, de forma papilionada i color rosa. Androceu diadelf amb nou estams soldats i un lliure. Gineceu d’ovari súper, estil corbat i estigma humit. Floreix d’abril fins juliol.

Fruit en llegum dehiscent
Fruit en petit llegum indehiscent inclòs al calze persistent, amb una o més llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Unes de les herbes més típiques i comunes d’aquesta extensa família són els trèvols (del gènere Trifolium), fàcils de reconèixer per llur fulles trifoliades i pels glomèruls de floretes menudes de color groc o rosat en que acaben les tiges.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Trifolium  deriva del llatí “tres, tria” que significa tres, i “folium, -ii” que significa fulla, és a dir, amb tres fulles. Antigament s’anomenava trifolium a nombroses plantes de fulles trifoliades dels gèneres Trifolium, Bituminaria, Medicago o Melilotus. L’epítet específic angustifolium  deriva del llatí da "angustus"= estret, prim, i "folium"= fulla, és a dir, de fulla estreta.

És autosuficient en nitrogen, doncs, com totes les lleguminoses, té la capacitat de fixar al sòl el nitrogen de l’aire, mitjançant la simbiosi amb una bactèria a nivell radicular.

Trifolium angustifolium va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 769. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)


Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...