Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 11 de juny de 2015

Elymus hispidus (Opiz) Melderis


NOMS: Agropir glauc, Fenàs de gos. Fenosa. Castellà: Lastón. Italià: Gramigna intermèdia. Francès: Chiendent intermédiaire. Anglès: Intermediate Wheatgrass, Alemany: Bärtige Quecke. Graugrüne Quecke.  

Flors en espigues de fins un pam
SINÒNIMS: Agropyron glaucum Roem. et Sch.; Elytrigia intermedia (Host) Nevski

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Marges, camps secs, Fins els 1300 metres d’altitud

Herba rizomatosa glauca
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta rizomatosa, glauca, robusta, que pot arribar al metre d’alçada

Fulles aspres al tacte
Fulles de 2-7 mm d’amplada, planes, engruixides al marge i aspres al tacte. Lígula dentada.

Espícules de fins 1,5 cm
Flors en espigues de 10-25 cm; espícules d’1-1,5 cm, normalment amb 4-5 flors; glumes obtuses o truncades, lemmes subobtusos. Tres estams i dos estigmes plomosos.

Fruit en cariopsi
Fruit en cariopsi

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La flor en les gramínies és representada només per les parts fèrtils, és a dir, tres estams i un ovari amb dos estigmes plomosos. En alguns gèneres el nombre d'estams és diferent: sis en l'arròs i el bambú, però un en el gènere Festuca. A la base de la flor es pot observar dues parts estèrils reduïdes a la mida d'una escata i que s'anomenen glumèl·lules. Aquests s'interpreten com les restes del periant. En el moment de la floració, les anteres dels estams, molt mòbils, sobresurten fora de l'espícula, permetent la pol·linització pel vent.

Lígula dentada
USOS I PROPIETATS: Emprada com a farratge per ser una de les més productives a l’oest dels Estat Units, sense ser una planta invasora, doncs conviu bé amb espècies de plantes natives.
S’utilitza amb èxit pel control de l’erosió i rehabilitació de la terra en sòls degradats. En tan sols cinc anys produeix gran quantitat de massa vegetal que restaura la fertilitat i atrau a les aus per nidificar.  

Espícules
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Elymus deriva del grec “elymos” = mill, citat per Aristòfanes i Polibi com panificable. El nom específic hispidus és un epítet llatí que significa estarrufat, eriçat, per l’aspror de les fulles al tacte.

El gra del agropir glauc té característiques nutricionals similars al blat, i pot ser molt en farina panificable. Aquesta espècie va ser seleccionada, entre més de 100 gramínies, per ser la més prometedora en base al sabor, facilitat de trilla, emmagatzematge,  facilitat de collita i creixement perenne.

Família Gramineae (Poaceae)


1 comentari:

  1. Tota una lliçó de supervivència el que fan plantes com aquesta.
    Es un plaer aprendre a través del teu blog, Manel.
    Un petó.

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...