Aegilops triuncialis L.

NOMS: Blat bord. Castellà: Rompesacos, Trigo morisco pinchudo. Èuscara: Olosoikia. Occità: Blad-de-couquièu. Francès: Égilope allongé, Égilope de trois pouces, Égilope long de trois pouces. Italià: Cerere allungata . Anglès: Barb goatgrass, Barbed goatgrass. Alemany: Dreizölliger Walch.

 

Una sola espiga allargada i estreta

SINÒNIMS: Triticum triunciale  (L.) Raspall.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brometalia. Taeniathero-Aegilopion. Camps, erms, herbassars secs, vores de camins. Fins els 1200 metres d’altitud.

Pot arribar als 40 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 40 cm d’alçada, amb tiges erectes primes

Fulles ciliades

Fulles planes amb beina pilosa, les inferiors ciliades. Lígula dentada

Glumes no ventrudes

Flors en una sola espiga allargada i estreta. Les glumes de les espiguetes tenen 2-3 arestes llargues i aspres, però no són ventrudes com les del seu congènere la traiguera (Aegilops geniculata). Lemma amb tres dents o arestes curtes a les espícules laterals, amb una aresta llarga i dos de curtes a la espícula apical, però sempre més febles i més curtes que les arestes de les glumes.  Floreix d’abril a juliol.

 

Fruit en cariopsi estretament ovoide

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espícules seques quan maduren tenen un cert perill per a algunes mascotes, especialment gossos. S'aferren a la roba i poden, per la seva petita mida, penetrar en diversos orificis (orelles, nas, etc.) A més la presència d'arestes s'oposen a qualsevol retirada. Es poden crear diverses lesions, abscessos, etc. També pot endinsar-se fins que en no poden sortir forma una bola o un abscés en altres parts del cos. Un veterinari pot ser imprescindible per extreure l'espícula.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Aegilops ve del grec "αιγιλωψ aigilops" una mala herba que infestava la civada farratgera, esmentada per Plini.L’epítet específic triuncialis deriva de "tris" tres voltes i "uncia" falç: de tres falçades.

Està catalogat com mala herba nociva per Departament d'Aliments i Agricultura de Califòrnia, doncs està provocant una disminució de la diversitat de les espècies autòctones. Les arestes de les llavors s’enganxen fàcilment al pèl dels animals, la roba humana i als vehicles, el que permet una àmplia i ràpida dispersió.

Aquesta espècie s’hibrida amb facilitat amb diferents tipus de blat i el converteix en infèrtil, el que provoca perjudicis econòmics.  

Aegilops triuncialis va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 1051. 1753.

Família Gramineae (Poaceae)