Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 20 d’agost del 2015

Amaranthus albus L.


NOMS: Blet blanc. Amarant blanc. Castellà: Bledo blanco, Tamarago, Zamarago. Portugués: Bredo-branco. Italià: Amaranto bianco. Francès: Amarante blanche. Anglès: Tumble pigweed, White amaranth. Alemany: Weißer Amarant. Weißer Fuchsschwanz. Neerlandès: Witte Amarant. Grec: Αγριοβλήτα.

Flors en glomèruls axil·lars
SINÒNIMS: Glomeraria alba (L.) Cav.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània. Introduït d’Amèrica del Nord

HÀBITAT: Diplotaxion erucoidis. Conreus de secà i comunitats nitròfiles, ruderals i arvenses, fins els 1000 metres d’altitud

Herba de tiges molt ramificades
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins mig metre d’alçada generalment erecta, però de vegades prostrada, i molt ramificada, de color verd groguenc o, de vegades, rogenc

Fulles alternes de marge ondejant o enter
Fulles alternes, de limbe el·líptic a lleugerament espatulat, de marge enter o ondejant i peciolades

Flors unisexuals amb bractèoles espinescents
Flors en glomèruls axil·lars de flors unisexuals, generalment trímeres i amb bractèoles espinescents, més llargues que el periant. Tèpals desiguals i aguts. Androceu amb tres estams. Gineceu d’ovari súper i pistil acabat en 2-3 estigmes. És monoica, i les flors masculines i femenines apareixen al mateix glomèrul. Floreix de juny a novembre

Fruit molt rugós
Fruit en pixidi molt rugós, de grandària semblant a la del tèpal major, amb llavors d’1 mil·límetre de diàmetre de color bru o negre. Una sola planta pot produir fins sis milions de llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una de les maneres que tenen les plantes per disseminar les llavors és l’anomenada geoanemocora. Consisteix en que quan els fruits són madurs, la tija es trenca per la base i la planta sencera és arrossegada pel vent, girant sobre ella mateixa i escampant per tot arreu les seues llavors. D’ací els nom comú d’aquest blet en anglès tumble pigweed (planta rodadora). Una sola planta d’aquesta espècie pot produir fins sis milions de llavors, i mantenen la seua capacitat de germinació durant 40 anys.

Flors masculines i femenines al mateix glomèrul
USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’han aprofitat les propietats com astringent, antidiarreic i emmenagog, per alleugerar hemorràgies, diarrees i conjuntivitis.
Les fulles es poden menjar, com moltes de les seues germanes de gènere

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Amaranthus ve del grec “amarántos, -ton  que significa immarcescible (format per "α-" alfa, prefix privatiu, i "μαραίνω maráino" marcit). En Dioscòrides, nom de planta sinònim de helichrysos, segurament una espècie del gènere Helichrysum
El nom específic albus és un epítet llatí que significa de color blanc, en referència al color de les flors.
Amaranthus albus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Systema Naturae, Editio Decima 2: 1268. 1759.

Família Amaranthaceae


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...